Blog

A poca gent se li escapa que un dels punts que més enfronten els uns amb els altres té a veure amb convertir les terrasses en espais sense fum, convertides per algunes comunitat, com la de Madrid, en emblemes de llibertat. Sanitat, per la seva banda, es mostra més partidària de la prohibició (també Catalunya, Astúries i les Canàries).

Catalunya és una de les regions que s’han mostrat a favor de la proposta de Sanitat, que es debat avui

En vista d’aquest panorama, i amb la certesa que la majoria de les autonomies governades pel PP (liderades per Madrid) no es disposaven a donar el seu suport al pla antitabac, tot i que totes asseguren estar amoïnades pel tabaquisme, Sanitat va buscar al reglament del Consell Interterritorial i va trobar que podia continuar endavant amb la seva estratègia contra el tabac sense necessitat de votar.

El pla integral es pot aprovar per mitjà d’un acord de col·laboració, al qual s’adheriran les comunitats. De moment només una tercera part s’hi han afegit, entre les quals Catalunya, una de les comunitats que amb més afany ha defensat la necessitat de posar fre al tabaquisme, segons fonts de la comissió de salut pública. La resta ho dirà aquest matí al si del la reunió del Consell Interterritorial, tot i que ja han deixat clar que la seva resposta s’aproxima més al no que no pas al sí, perquè no estan d’acord amb el sistema que Sanitat ha buscat per tirar endavant la proposta. Altres motius que al·leguen és que Sanitat té una pressa excessiva per aprovar aquest full de ruta que té com a finalitat reduir el consum de tabac i, sobretot, frenar la incorporació dels més joves al món del tabac (a través, sobretot, dels cigarrets electrònics). Des de Sanitat no amaguen les presses: cada any moren unes 50.000 persones per aquesta addicció i mig miler de fumadors passius. Més dades: cada dia uns 460 joves comencen a fumar, un 25% dels adolescents d’entre 12 i 13 anys ha provat els cigarrets electrònics i un 50% dels menors ja s’ha iniciat en el consum.

La tercera justificació més utilitzada és que el pla no disposa d’ una memòria econòmica, malgrat que la majoria dels plans, que el que estableixen són mesures a seguir per aconseguir una sèrie d’objectius, no en tenen. Des de Sanitat s’assegura que les qüestions monetàries i de finançament aniran detallades quan es despleguin els reglaments corresponents.

Sigui com sigui, la realitat és que malgrat que totes les comunitats reiteren el seu compromís contra el tabaquisme, els enfrontaments polítics semblen fer impossible el consens (tot i que 147 de les 157 al·legacions fetes per les comunitats s’han incorporat al text). Però encara que no hi hagi un suport clar, la voluntat del ministeri que dirigeix Mónica García és continuar endavant, com ha explicat a la xarxa so­cial X el secretari d’Estat de Sanitat, Javier Padilla.

En vista d’aquest panorama, societats científiques i mèdiques van signar un comunicat en què expressaven la seva “enorme sorpresa per la dificultat per aprovar” el pla, “una cosa incomprensible tenint en compte que el document” va ser consensuat prèviament durant mesos de feina tècnica entre Sanitat i les comunitats.