La banca vigila 25.800 milions en hipoteques pel risc d’impagament
Diari de Girona. Tot i que la morositat és baixa, des de l’any passat es percep un augment del risc latent que les llars no puguin fer front als seus deutes.
Al contrari del que és previsible i del que ha passat en altres crisis, la morositat dels crèdits bancaris no ha augmentat durant la pandèmia i el xoc inflacionista dels últims tres anys. De fet, i malgrat la brutal escalada de l’euríbor, la morositat de les hipoteques es va mantenir al març en el 2,1%, el nivell més baix des del juny del 2008 (el principi de la Gran Crisi Financera). No obstant, els bancs, caixes i cooperatives de crèdit han detectat des de l’any passat un augment del risc latent que les llars no puguin fer front als seus deutes. Així, les entitats tenien al tancament del març hipoteques per valor de 25.809 milions d’euros en vigilància especial pel seu alt risc d’impagament, 3.050 milions i un 13,4% més que un any abans i 112 milions i un 0,43% més que el desembre, segons dades del Banc d’Espanya.
La normativa bancària considera préstecs morosos o de dubtós cobrament els que acumulen més de 90 dies sense que les quotes siguin abonades o presenten indicis molt clars sobre el deteriorament de la capacitat de pagament del client (per exemple, que una empresa tingui un patrimoni negatiu). Addicionalment, obliga les entitats a tenir en vigilància especial els préstecs respecte els quals el seu risc d’impagament hagi augmentat significativament, però no compleixin els requisits per ser considerats morosos. Inclouen, de manera general, els que estan impagats des de fa entre 30 i 90 dies. Aquests són els que estan creixent, cosa que suposa un indicador avançat de les creixents dificultats que experimenten moltes llars per fer front a l’abonament de les seves hipoteques.
En el seu primer informe de la situació financera de les llars i les empreses publicat dijous, el Banc d’Espanya remarca precisament que «es detecten alguns indicis de deteriorament de la qualitat creditícia» en els préstecs concedits a les famílies per l’augment dels crèdits en vigilància especial. Les llars, exposa, estan millorant la seva riquesa bruta des de finals de l’any passat gràcies a la «moderació» de la inflació. La millora dels seus ingressos, i en menor mesura la reducció del seu deute, han provocat que la relació entre deute i renda disponible hagi baixat a nivells del 2003. Però, «malgrat això, les famílies amb deutes a tipus d’interès variable, i especialment aquelles amb rendes més baixes, haurien experimentat més dificultats per fer front al servei del seu deute o a d’altres despeses».
Baixen les hipoteques en mora
Les hipoteques en mora, d’aquesta manera, han baixat en 3.084 milions d’euros en un any fins al març, arribant als 10.601 milions. La pujada paral·lela de les que estan en vigilància especial, amb tot, ha provocat que el saldo d’hipoteques problemàtiques o improductives per a la banca (moroses més vigilància especial) es mantingui al voltant dels 36.410 milions. En taxa sobre el total d’hipoteques, la morositat ha baixat del 2,7% al 2,1%, mentre que la vigilància especial ha augmentat del 4,5% al 5,2%, amb la qual cosa la suma es manté al voltant del 7,3%.