La banca tancarà encara més l’aixeta del crèdit després d’un any i mig ja retallat
Diari de Girona. Les entitats esperen que per al quart trimestre es produeixi una «nova reducció» de l’oferta i la demanda, però «una mica més moderada» que la que es va registrar a l’estiu ▶El saldo del préstec dels particulars ha baixat entorn del 2%.
L’enduriment de la política monetària per part del Banc Central Europeu (BCE) per combatre l’alta inflació continua traslladant-se amb força al crèdit bancari. Entre el juliol i el setembre, els bancs espanyols van tornar a endurir per sisè trimestre consecutiu (des del març del 2022) tant els criteris de concessió que el porten a decidir si atorguen o no un préstec, com les condicions exigides (com el tipus d’interès, quantia, termini i garanties requerides). També la demanda va caure, com està passant des del gener passat. I per al quart trimestre, les entitats esperen que es produeixi una «nova reducció» tant de l’oferta com de la demanda, però «una mica més moderada» que la de l’estiu.
Així apareix recollit a l’enquesta trimestral de préstecs bancaris, publicada ahir pel Banc d’Espanya. Els resultats són un reflex de l’estratègia del BCE: l’autoritat monetària de la zona euro ha apujat els tipus d’interès de referència a un ritme i escala sense precedents de 4,5 punts percentuals des del juliol del 2022. El tipus d’interès principal s’ha incrementat del 0% al 4,5%, mentre que la facilitat de dipòsit -l’interès amb què remunera els diners que guarda als bancs, el més rellevant en l’actual context- ha passat del -0,5% (els tornava menys del que els guardava) al 4%. A més, ha acabat amb les compres massives de deute i ha incentivat que les entitats financeres li tornin de forma anticipada les injeccions extraordinàries de liquiditat que els va subministrar en la pandèmia.
Combatre l’alta inflació
L’objectiu del banc central és refredar l’economia per reduir amb això l’alta inflació, mitjançant la doble via de fer que sigui més difícil accedir al crèdit i que, alhora, disminueixi la demanda de crèdit per part d’empreses i famílies. Està tenint èxit: el tipus mitjà de les hipoteques -que suposen el 74% dels crèdits de les famílieses va incrementar en 2,3 punts, al 3,436% a l’agost, des del desembre del 2021, quan l’autoritat monetària va començar a endurir la seva política monetària. El de la resta dels préstecs a llars es va elevar una mica més d’un punt (al 6,94%). Això ha impulsat que el saldo de crèdit dels particulars hagi baixat entorn d’un 2%, fins als 677.354 milions d’euros. Amb els préstecs a empreses ha passat una cosa similar.
El document del Banc d’Espanya revela que les llars van ser les que en van sortir més mal parades durant l’estiu. Així, les entitats van endurir els criteris de concessió del crèdit a les famílies de forma «una mica més destacada» que entre l’abril i el juny, mentre que la intensitat de l’ajust per a les empreses va ser «similar». També la pujada dels tipus d’interès exigits va ser «similar o una mica més intensa» que en el trimestre anterior per a les llars i «una mica més moderada» per a les empreses. De fet, el BCE apunta que l’enduriment dels criteris per concedir una hipoteca va ser «especialment» pronunciat a Espanya dins de les quatre grans economies de l’euro. És a dir, més que a Alemanya, França i Itàlia.
Riscos d’impagament
En general, els bancs rebutgen cada vegada més sol·licituds de crèdit a causa de l’augment dels riscos d’impagament que perceben, la seva menor tolerància a assumir els esmentats riscos i, en menor mesura, al deteriorament de la seva liquiditat. Paral·lelament, la demanda de préstecs es va reduir a l’estiu «de forma generalitzada» i de forma «més intensa» que entre l’abril i el juny, principalment per l’augment dels tipus exigits. En el cas de les empreses, també van influir les menors inversions previstes, mentre que en el de les llars incideix la «menor confiança dels consumidors, l’ús més gran dels estalvis i les pitjors perspectives sobre el mercat de la vivenda».
L’enquesta també recull que els bancs reconeixen una obvietat: la pujada dels tipus del Banc Central Europeeu els ha permès elevar la seva rendibilitat a causa de l’augment d’ingressos per interessos dels crèdits que tenen concedits.