La banca manté les seves hipoteques problemàtiques en 36.000 milions d’euros
Diari de Girona. Calviño es reuneix avui amb les patronals per ampliar els ajuts als clients, mentre que el Banc d’Espanya reclama a les entitats més provisions i capital.
Tot i que pugui sorprendre tenint en compte la brutal escalada de l’euríbor des de desembre de 2021 fins fa només unes setmanes, les hipoteques impagades o en risc d’impagament de la banca espanyola no han augmentat per l’alça dels tipus d’interès, sinó tot el contrari. Els crèdits per a la compra d’habitatge en situació problemàtica -la suma dels morosos i els que presenten alt risc d’impagament- es van situar en 36.359 milions d’euros al tancament de juny, segons les últimes dades del Banc d’Espanya. La xifra és, de fet, lleugerament inferior -en 85 milions i un 0,23%- a la registrada el març de 2022, el mes anterior al moment en què l’euríbor va entrar en territori positiu per primera vegada en sis anys.
Les hipoteques de dubtós cobrament, així, es van situar abans de l’estiu en 10.944 milions, una mica per sobre del primer trimestre (343 milions i un 3,2% més), amb el que van trencar la seva tendència a la baixa. No obstant, estan encara notablement per sota del seu nivell de març de 2022 (2.741 milions i un 20% menys). A més, les hipoteques en vigilància especial pel seu alt risc d’impagament han augmentat respecte el primer trimestre de l’any passat (en 2.656 milions i un 11%), però al juny van caure respecte el març fins als 25.415 milions (394 milions i un 1,5% menys).
Que no hagi augmentat l’import de les hipoteques problemàtiques en l’actual context podria tractar-se, en principi, d’una bona notícia. Però el Banc d’Espanya no es refia. D’una banda, perquè cada pujada dels tipus d’interès oficials del Banc Central Europeu (BCE) triga entre 18 i 24 mesos a desplegar tots els seus efectes, i es van produir 10 entre juliol de 2022 i el setembre passat. I d’una altra, perquè les llars triguen a deixar de pagar les hipoteques uns dos anys de mitjana des que han tingut una caiguda notable dels seus ingressos, normalment per la pèrdua de la feina. De moment el mercat laboral està resistint i l’euríbor ha començat a baixar perquè els mercats anticipen rebaixes de tipus del BCE l’any que ve. Però cal veure com encaixen les finances de les famílies la creixent desacceleració de l’economia europea que s’està produint.
Pla per als hipotecats
Aquest possible increment dels problemes de pagament dels clients és una de les raons que esgrimeix el Govern central per ampliar el pla d’ajuda als hipotecats en conflictes que va pactar amb la banca el novembre de 2022 i que de moment està tenint moltes menys peticions de les esperades. La vicepresidenta primera, Nadia Calviño, es reunirà avui amb les patronals bancàries i el Banc d’Espanya per estendre al 2024 la suspensió de les comissions per canvi d’hipoteca de tipus variable a fix i d’amortització anticipada vigents el 2023. També pretén elevar el llindar de renda de les famílies que poden beneficiar-se del Codi de Bones Pràctiques per a l’alleujament hipotecari de llars de classe mitjana, dels actuals 29.400 euros (3,5 vegades l’Imprem) a la «renda mitjana» (37.800 euros).
Tant el Banc d’Espanya com el sector financer porta diversos mesos expressant el seu rebuig de l’esmentada ampliació del pla amb l’argument que és massa prematura. No obstant, fa temps que l’organisme governat per Pablo Hernández de Cos també insta la banca a ser prudent i a aprofitar l’increment de beneficis que li ha aportat l’alça de l’euríbor per reforçar el seu capital i provisions. El seu objectiu és que augmenti la seva capacitat de resistència davant el previsible augment de la morositat. Com que els bancs no semblen haver-li fet molt cas fins ara, la subgovernadora, Margarita Delgado, va elevar fa uns dies el to i va advertir que «no hi ha cap anticipació» per part de les entitats, significativament en un acte que va ser organitzat per la patronal bancària AEB.
Toc d’atenció
La número dos del Banc d’Espanya va basar la seva crítica, precisament, en la reducció dels crèdits a llars i empreses en vigilància especial a Espanya i la zona euro. «Això potser ens fa reflexionar sobre si les entitats estan capturant adequadament mitjançant els seus sistemes d’alerta primerenca el deteriorament de les condicions econòmiques i financeres. Sota les circumstàncies actuals d’alentiment econòmic, fins i tot de recessió tècnica en alguns països europeus, es podria esperar que aquest segment d’acreditats fos més gran, o almenys que el seu pes en el total augmentés», va alertar.
Segons dades de l’Autoritat Bancària Europea (EBA), els bancs europeus han reduït el seu conjunt de crèdits en vigilància especial en un 5,8% des del màxim del setembre passat, fins als 1,431 bilions del juny passat. Espanya és el cinquè dels 30 països que analitza l’EBA amb un percentatge de crèdits en vigilància especial sobre el total de préstecs més baix (6,8% davant una mitjana del 9,1%), però el setè amb una taxa major de morositat (2,9% davant el 2,1%). En la suma dels dos components, el país presenta una taxa de crèdits problemàtics més baixos que la mitjana (9,7% davant l’11,2%), però amb una cobertura -pes de la guardiola de provisions sobre els esmentats actius- més alta (51,7% davant el 48,3%).
La xifra és, de fet, lleugerament inferior a la registrada al març del 2022 tot i l’alça dels tipus d’interès
Espanya presenta una taxa de crèdits problemàtics més baixa que la mitjana dels que es registren a Europa