La banca europea paga un 3% pels dipòsits i Espanya continua en un 2,31%
Diari de Girona. L’agost de l’any passat, després de la primera pujada de tipus decidida pel BCE, l’interès en el conjunt d’Europa era de només un 0,51%.
La distància entre el que els bancs europeus paguen de mitjana pels nous dipòsits i el que abonen les entitats espanyoles torna a eixamplar-se. La banca del continent es va comprometre a pagar una mitjana del 3,03% en els nous dipòsits a termini subscrits a l’agost per les llars, una mica més que al juliol (2,83%) però notablement per sobre del 0,51% de l’agost de l’any passat, mes posterior a la primera pujada de tipus del Banc Central Europeu (BCE) per combatre la inflació.
De manera significativa, el tipus mitjà d’aquests productes d’estalvi ha superat la barrera del 3% per primera vegada des del gener del 2012, en plena crisi del deute de l’euro. Davant això, els bancs espanyols van reduir mínimament el tipus dels nous dipòsits a l’agost, del 2,33% del juliol al 2,31%, amb què el diferencial amb la mitjana europea ha augmentat de 0,5 a 0,72 punts percentuals, segons dades del BCE i el Banc d’Espanya.
Tradicionalment, la diferència entre el que es paga pels dipòsits a Espanya i en la unió monetària no ha sigut tan voluminosa. Des que va començar l’estadística el 2003, el diferencial ha sigut normalment d’uns quants decimals o fins i tot de centèsimes. De fet, hi ha hagut períodes en què els bancs espanyols pagaven més que els europeus, com entre el 2004 i el 2006 (per finançar la bombolla immobiliària) o entre el 2007 i el 2011, i el 2012 (per la crisi bancària). Tot i això, en els últims mesos la diferència va arribar a disparar-se fins a vorejar el punt percentual (1,65% a la zona euro i 0,67% a Espanya al gener), a causa que les entitats espanyoles van aprofitar la seva àmplia liquiditat per no apujar la remuneració dels dipòsits i que els seus resultats es beneficiessin encara més de l’encariment dels crèdits.
A mesura que el BCE ha anat retirant liquiditat del mercat en els últims mesos per reduir la inflació, els bancs espanyols han començat a pagar més pels dipòsits, sobretot les entitats més petites i les digitals, mentre que les grans van més a poc a poc. Es tracta, això sí, d’un procés lent, ja que la caiguda de la demanda de crèdit fa que necessitin menys recursos. Tant el Govern com el banc central, de fet, han instat el sector en l’últim any a elevar no només l’interès dels seus crèdits, sinó també el dels dipòsits. Però els bancs, després d’elevar el tipus mitjà en 1,66 punts entre el gener i el juliol, a l’agost li van aplicar una lleugera reducció.
Com passa des del 2016, a més, les llars continuen rebent una remuneració pels seus dipòsits molt inferior a la de les empreses. Aquestes van obtenir un 3,11% per les imposicions a termini que van subscriure a l’agost, 0,8 punts percentuals més que les famílies. La conseqüència d’aquesta tendència és que el tipus mitjà del saldo de dipòsits (no de les noves operacions) es va situar a l’agost en un 1,38% per a les llars i en un 2,67% per a les companyies. Cal tenir en compte que el 90% dels diners dels particulars dipositats als bancs estan en comptes corrents remunerats al 0,13%, quan el 2014 es repartia més o menys a parts iguals entre comptes i dipòsits a termini.