La banca espanyola marca el seu rècord de rendibilitat per llar
Diari de Girona. La diferència entre el tipus cobrat per les hipoteques i el que paga pels dipòsits ascendeix a 2,6 punts en les noves operacions i a 2,12 en el saldo.
La banca espanyola va obtenir el gener la rendibilitat més alta dels seus clients particulars des que hi ha registres, concretament des que el Banc Central Europeu (BCE) i el Banc d’Espanya van començar a mesurar-la el gener del 2003. I encara n’hi ha més: la rendibilitat que les entitats espanyoles aconsegueixen de les famílies mai havia sigut tan elevada respecte la mitjana de la zona euro a les dues dècades transcorregudes. El sector financer espanyol, així, està entre els que més s’estan beneficiant de la pujada de tipus del BCE, ja que està retardant tot el possible elevar de manera substancial el que paga pels dipòsits, mentre s’aprofita del fort increment del que cobra per les hipoteques.
A la banca es coneix com a diferencial de clients el marge que existeix entre el tipus mitjà que es cobra pels prèstecs i el tipus mitjà amb què es remunera l’estalvi. Sempre és positiu, perquè si no el negoci estaria en pèrdues i seria inviable, però com més ampli és, més diners guanya l’entitat de la seva clientela. L’enduriment de la política monetària del BCE provoca que les quotes dels crèdits variables ja concedits pugin segons està recollit als contractes, així com que el preu dels nous préstecs també s’incrementi com a reflex de l’alça de l’euríbor (tipus al qual es presten els bancs entre ells). En canvi, el sector està alentint l’increment de la remuneració dels dipòsits, aprofitant la seva àmplia posició de liquiditat.
Prenent els dos tipus que el banc central utilitza com a referència, la diferència entre l’interès mitjà de la cartera d’hipoteques a particulars de la banca espanyola (2,35%) i del saldo de dipòsits a termini (0,23%) va ascendir al gener a 2,12 punts percentuals, màxim històric i el nivell més elevat precisament des que el BCE va començar a mesurar-lo el gener del 2003 (2,03 punts). Si es prenen només les noves hipoteques i dipòsits contractats el primer mes de l’any, la diferència és encara més inflada, amb un altre màxim de 2,6 punts, ja que el tipus dels crèdits va pujar al 3,19% (el nivell més elevat des d’agost del 2012), mentre que el dels dipòsits no només no va augmentar, sinó que va baixar per primera vegada en un any, del 0,64% al 0,59%.
Les entitats espanyoles, així, s’estan beneficiant notablement més que la mitjana europea de l’alça de tipus del BCE. Ho prova que la rendibilitat que obtenen de les llars (aquests 2,12 punts) és pràcticament el doble de la que aconseguien el juliol (1,31 punts), quan l’autoritat monetària va començar a encarir els diners. En el mateix període, el diferencial de client mitjà dels bancs de la zona euro amb prou feines va pujar de 0,51 a 0,63 punts, fins a situar-se 3,3 vegades per sota del nivell espanyol.
Les entitats del país, així, cobren una mica més que les europees per la seva cartera d’hipoteques (2,35% davant l’1,97%), mentre que paguen pel saldo de dipòsits un tipus substancialment menor: prop de sis vegades inferior (0,23% davant l’1,34%). El mateix passa amb les noves operacions, tant en els crèdits per a la compra d’habitatge (3,19% davant el 3,1%) com en els dipòsits a termini (0,59% davant 1,64%). La conseqüència és que la diferència entre la rendibilitat que els bancs espanyols i els europeus obtenen de les llars mai havia sigut tan elevada, ni en el saldo (1,49 punts més) ni en la nova producció (1,14 punts).
Les empreses, un cas diferent
En el cas de les empreses, en canvi, no passa el mateix. El tipus mitjà que cobraven els bancs espanyols a la seva cartera de crèdits a companyies al gener era del 2,93%, només lleugerament superior a la mitjana de la unió monetària (2,8%). Però al contrari que amb les llars, la remuneració del saldo de dipòsits corporatius a Espanya (1,53%) era només una mica inferior a la de la zona euro (1,65%). La rendibilitat que la banca espanyola obtenia de les empreses, així, era d’1,4 punts percentuals, només lleugerament superior a la de l’eurozona (1,15 punts), per sota del màxim històric (1,85 punts l’octubre del 2014) i notablement inferior a la que aconseguia de les famílies el gener (els esmentats 2,12 punts).
L’element diferencial de la banca espanyola, per tant, és que està trigant més que l’europea a elevar el que paga pels dipòsits de les llars. Els grans banquers del país van evidenciar fa unes setmanes, en la presentació dels seus resultats anuals, que retardaran tot el que els sigui possible el pagament pels dipòsits.
El marge mai havia sigut tan gran respecte la zona euro des que va començar a mesurar-se el 2003