La banca espanyola congela els tipus dels dipòsits en el 2,3%, a la cua d'Europa | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

La banca espanyola congela els tipus dels dipòsits en el 2,3%, a la cua d’Europa

  |   Novetats

Diari de Girona. Les famílies paguen 1.158 milions d’euros més al mes en interessos, però la quantitat que se’ls abona només és de 212 milions superior.

Els bancs espanyols tornen a arrossegar els peus en la remuneració que paguen pels dipòsits a termini dels seus clients particulars. Després d’incrementar el tipus mitjà d’aquests productes d’estalvi del 0,72% en els contractats el desembre passat al 2,21% dels signats al juny, durant els tres mesos d’estiu la retribució ha quedat pràcticament congelada (2,332% al juliol, 2,308% a l’agost i 2,326% al setembre). El sector espanyol es confirma així com un dels més endarrerits d’Europa en aquests pagaments als clients. De mitjana, les entitats de la zona euro van elevar el tipus mitjà dels seus nous dipòsits de l’1,47% del desembre al 2,7% al juny i al 3,08% al setembre.

Per tant, torna a eixamplar-se la distància entre el que els bancs europeus paguen de mitjana pels nous dipòsits i el que abonen les entitats espanyoles, les sisenes dels 20 països de la unió monetària que menys els remuneren. La diferència era de 0,16 punts percentuals el desembre del 2021 (quan el Banc Central Europeu va començar a endurir la política monetària), de 0,264 punts el juliol del 2022 (quan el BCE va pujar per primera vegada els tipus oficials) i de 0,75 punts el setembre passat. En conseqüència, el tipus mitjà del saldo de dipòsits de les llars (no només de les noves operacions) està a Espanya en l’1,5%, mentre que a la zona euro arriba al 2,07%, segons dades publicades ahir pel Banc d’Espanya i el BCE.

Tradicionalment, la diferència entre el que es paga pels nous dipòsits a Espanya i a la unió monetària no ha estat tan gran. Des que va començar l’estadística el 2003, el diferencial ha estat normalment d’uns quants decimals o fins i tot centèsimes. De fet, hi ha hagut períodes en què els bancs espanyols pagaven més que els europeus, com entre el 2004 i el 2006 (per finançar la bombolla immobiliària) o entre el 2007 i el 2011 i el 2012 (per la gran crisi bancària). Tot i això, la diferència s’ha disparat en els últims mesos pel fet que les entitats espanyoles aprofiten la seva àmplia liquiditat i l’escassa demanda de crèdit (que els fa necessitar menys finançament extern) per apujar molt poc la remuneració dels dipòsits i que els seus resultats es beneficiïn encara més de l’encariment dels crèdits.

Així, la factura mensual en interessos pagats per les llars s’ha disparat en 1.158 milions d’euros des del desembre del 2021, des dels 1.343 milions als 2.501 milions del setembre passat. Per contra, els interessos cobrats per les famílies pels dipòsits i comptes a la vista només han augmentat en 212 milions, de 14 a 226. Això implica que el marge mensual per a les entitats ha millorat en 946 milions i un 71%, fins a 2.275 milions.

Un element clau per explicarho és que el 89,4% dels diners que les llars guarden a les entitats estan ara en comptes corrents, l’interès mitjà dels quals és de gairebé el 0,131%. En cicles d’alces de tipus anteriors, en canvi, l’estalvi es repartia de manera equilibrada entre aquests comptes i els dipòsits, que suposaven entre el 50% i el 60% del que les famílies guardaven als bancs. És a dir, que tot i apujar el tipus dels dipòsits a termini, les entitats paguen molts menys interessos a les llars que en episodis similars del passat. A l’agost, el saldo en dipòsits va augmentar en 5.889 milions i el de comptes va baixar en 5.212 milions, però la diferència entre els uns i els altres continua sent molt important (103.797 milions i 882.113 milions, respectivament).

Bo del Tresor

Els bancs solen defensar la baixa remuneració dels dipòsits respecte la mitjana de la zona euro amb l’argument que les hipoteques a Espanya també són «més barates» que a Europa. És cert si es compara amb el tipus del bo del Tresor a 10 anys, referència del cost de finançament de l’economia espanyola i que els bancs fan servir com a referència per donar préstecs a llarg termini. Però també és veritat que el tipus mitjà del saldo d’hipoteques a Espanya era inferior al de la zona euro el desembre del 2021 (1,099% davant l’1,63%) i ara és molt més elevat (3,495% davant el 2,35% ), a causa del major pes relatiu dels préstecs a interès variable al país. En les noves hipoteques, el tipus a Espanya va ser al setembre només lleugerament inferior a l’europeu (3,85% davant del 3,93%).

Les entitats, a més, no només estan traslladant la pujada dels tipus de referència a la remuneració dels dipòsits més lentament que als crèdits i que les seves homòlogues europees, sinó que també ho estan fent «per sota dels nivells de translació observats en cicles previs d’enduriment de la política monetària», com va destacar fa uns dies el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos. Tot plegat ajuda a explicar que els bancs espanyols hagin anunciat en els últims dies xifres de beneficis que s’acosten o superen els màxims històrics. Les sis entitats de l’Ibex 35 (Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter i Unicaja Banco) van guanyar en conjunt 19.761 milions d’euros entre el gener i el setembre, un 23,4% més.

Els bancs defensen la baixa remuneració amb l’argument que a Espanya les hipoteques són «més barates»

El sector ha anunciat en els darrers dies xifres de beneficis que superen els seus màxims històrics