La banca baixa fins al 0,59% l’interès dels seus dipòsits
Diari de Girona. Espanya va ser el quart país de la zona euro que menys va pagar al gener només per davant de Portugal, Grècia i Xipre.
Els bancs espanyols no només no estan augmentant la remuneració que paguen pels dipòsits als clients particulars, sinó que fins i tot l’han reduït. El tipus mitjà dels nous dipòsits atorgats a les llars al gener va ser del 0,59%, lleugerament per sota del 0,64% del desembre. Potser no sembla una variació significativa, però per posar-ho en perspectiva, el sector espanyol i el xipriota van ser els únics que van abaixar la retribució d’aquests productes d’estalvi als 19 països de la zona euro, segons les dades publicades ahir pel Banc Central Europeu (BCE).
Així, els bancs de la zona de l’euro van elevar en 0,19 punts de mitjana el tipus dels nous dipòsits a les famílies al primer mes de l’any, de manera que van pagar l’1,64%, dues vegades i mitja més que les entitats espanyoles. Davant del menor pagament del sector espanyol (0,05 punts) i xipriota (0,15), es van produir increments notables a països com Malta (0,38), Eslovàquia (0,29), Bèlgica (0,28), i Luxemburg i Àustria (0,27).
La banca espanyola, així, és la quarta que menys remunera els nous dipòsits, només per davant de la portuguesa (0,56%), la grega (0,49%) i la xipriota (0,25%). A l’extrem oposat hi ha països com França, on les famílies van contractar de mitjana al gener amb un interès del 2,37%, Itàlia (2,12%), Eslovàquia (2,06%) i Àustria i Bèlgica (2,03%).
Pressió supervisora
El menor pagament pels dipòsits a Espanya es va produir en paral·lel a un nou encariment del tipus mitjà de les noves hipoteques. L’alça va ser de 0,28 punts, la sisena més gran registrada al mes a la zona euro i superior als 0,16 punts de mitjana. Els crèdits per a la compra d’habitatge subscrits per les famílies, així, van tenir un interès del 3,19%, per sobre de la mitjana de la zona de l’euro (3,1%), tot i que encara són els setens més baixos de la unió monetària. En conseqüència, la rendibilitat que els bancs obtenen dels nous clients (diferència del tipus de les hipoteques i els dipòsits) es va eixamplar de 2,27 a 2,6 punts.
La baixada de la remuneració que els bancs espanyols paguen pels dipòsits s’ha produït en un context de pressió creixent perquè elevin aquesta retribució. La presidenta del BCE, Christine Lagarde, va animar dijous els clients a acudir a les seves entitats a reclamar-los un pagament més gran. «Els clients bancaris han de tenir aquesta conversa amb els banquers i els banquers han de ser assenyats si volen mantenir els seus clients. L’alternativa és canviar de banc», va apuntar Lagarde en una entrevista a Antena 3.
L’alta funcionària francesa, de fet, va assenyalar expressament la banca espanyola com una de les europees que van amb retard en la remuneració del passiu. Els banquers, va assenyalar Lagarde, «no s’han d’oblidar de remunerar els dipòsits», cosa que ja està passant a «bastants països» europeus, però no encara a Espanya. «Espero de debò que els consumidors mantinguin aquestes converses amb els bancs», va insistir.
Lluita contra la inflació
El BCE vol que els bancs paguin més pels dipòsits perquè col·laborin per aconseguir el seu objectiu de doblegar l’espiral inflacionista. Les pujades de tipus, així, busquen refredar l’economia per combatre la inflació, ja que s’intenta reduir la demanda dels agents econòmics per una doble via. D’una banda, encarint el crèdit, de manera que a les empreses i les llars els resulti més difícil i greu endeutar-se. I de l’altra, elevant la remuneració de l’estalvi, per incentivar aquest estalvi i evitar que els diners es destinin a gastar o invertir.
Els bancs espanyols, no obstant, fa mesos que es resisteixen a elevar de manera significativa la retribució dels dipòsits. Argumenten que quan els tipus del BCE eren negatius, no ho van traslladar als clients minoristes (els hauria obligat a cobrar-los pels dipòsits).
Això els va suposar una pèrdua i ara estan intentant rescabalarse, augmentant la rendibilitat que obtenen pels seus clients. També al·leguen que tenen suficient liquiditat i no necessiten captar dipòsits, així com que als seus clients els resulta més rendible contractar els fons d’inversió en deute públic que els estan oferint (teòricament més rendibles que els dipòsits, però també amb comissions més grans).
El BCE vol que els bancs paguin més pels dipòsits perquè col·laborin en la lluita contra la inflació.