La 5a edició de l’Expocasió obté xifres rècord de venda i més de 30.000 visitants
Diari de Girona. El 67% dels empresaris de la província de Girona esperen que l’economia millori aquest trimestre, però no amaguen la incertesa pels preus i la manca de crèdit «caldrà En temporada alta veure quina gestió es pot fer dels recursos hídrics»
Ara fa un any i mig, per prendre el pols a l’economia gironina després de la pandèmia, les cambres de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols van començar a fer enquestes a l’empresariat. Coincidint amb els plens, cada dos mesos es demana als seus membres que responguin una sèrie de preguntes.
Són una dotzena de qüestions. Algunes de fixes, que fan referència a l’activitat durant aquell trimestre o a les perspectives de futur. I d’altres que canvien, en funció del context socioeconòmic del moment. A cada ronda, es reben una vuitantena de respostes dels empresaris, representants dels gremis i les associacions que integren els plenaris de les cambres.
Segons reflecteix la darrera enquesta, fins a un 29% dels empresaris de les comarques gironines consideren que la sequera tindrà una «gran afectació» en la seva empresa, mentre que un 54% creu que l’afectació serà «poc significativa».
El president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega; el president de la Cambra de Palamós, Pol Fages, i el president de la Cambra de Sant Feliu, Eduard Bosch, van explicar ahir, durant la presentació de les dades, que un dels sectors que mostra més preocupació és la indústria alimentària; en especial, les càrnies i les frigorífiques per «la despesa intensiva que fan de l’aigua». Aquesta preocupació també es trasllada al turisme, a les portes de l’inici de la temporada alta. «Durant la temporada alta caldrà veure quina gestió es pot fer dels recursos hídrics», va manifestar el president de la Cambra de Comerç de Palamós.
En aquesta línia, les empreses mostren preocupació per com les administracions s’estan comunicant en referència a la sequera. Fins a un
84% dels enquestats considera que des de les administracions no s’està facilitant suficient informació a les empreses per tal de gestionar millor els recursos hídrics disponibles.
El preu de l’energia
La sequera no és l’única amenaça que preocupa als empresaris de les comarques gironines. Fins a un 72% de les empreses considera que els preus energètics limitaran el creixement econòmic per als pròxims 12 mesos. Una situació que se suma a les dificultats per accedir al crèdit. «El que hi ha és car i escàs; l’alça dels tipus d’interès ha provocat, per exemple, que les empreses posposin aquelles inversions més grans que tenien previstes», va concretar el president de la Cambra de Sant Feliu, Eduard Bosch.
En paral·lel, vuit de cada deu enquestats també creuen que les repercussions de la guerra d’Ucraïna s’allargaran, perquè no veuen solució al conflicte a mitjà termini.
A més, gran part del sector empresarial, un 82%, creu que el dèficit d’infraestructures a les comarques gironines té una «afectació alta» per al territori. «En aquest sentit, considerem importantíssim que es desencallin projectes com l’estació intermodal de Vilamalla i la nova de l’AVE a l’aeroport de Girona», va subratllar Fàbrega. «La manca d’infraestructures és un problema endèmic, és històric», va apuntar en una de les seves intervencions el president de la Cambra de Girona.
Entre les amenaces per a l’economia gironina, finalment, l’enquesta recull les queixes per «l’excessiva regulació» administrativa amb què es troben les empreses –»es posa més èmfasi en el procediment i no en el resultat», diuen literalment les respostes- i també la manca de perfils professionals.
Pel que fa als encariments de producció, si bé la inflació ha impactat damunt les matèries primeres, les tres cambres de comerç també asseguren que «la majoria» de les empreses han optat per repercutir aquests augments en el preu dels productes. «La majoria d’indústries poden fer-ho, si bé algunes també n’assumeixen una part», ha concretat Bosch. Però en el cas del sector alimentari, precisa Fages, aquest increment ha estat evident i, en alguns casos, s’ha fet «sense vergonya», perquè hi ha productes de la cistella de la compra que «han triplicat el preu».
Bones previsions
Malgrat les males perspectives del sector pel que fa a algunes de les amenaces que afecten l’eco
«ha Els tipus d’interès provocat que les empreses posposin aquelles inversions més grans»
EDUARD BOSCH « La manca d’infraestructures és un problema endèmic, és històric»
JAUME FÀBREGA
POL FAGES
Dos de cada tres enquestats considera que la seva situació «evolucionarà positivament»
nomia, les empreses gironines son positives. De fet, dos de cada tres enquestats considera que la seva situació «evolucionarà positivament» en el segon trimestre de l’any, mentre que un 30% pensa que «presentarà un estancament». Tan sols un 3% dels enquestats creu que «evolucionarà negativament».
Aquesta visió segueix la línia de l’índex de confiança empresarial harmonitzat de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Les dades publicades fa unes setmanes ja indicaven que els empresaris gironins són els que milloren més les seves expectatives a Catalunya de cara al segon trimestre de l’any.
Les cambres de comerç vinculen l’optimisme al fet que s’ha deixat enrere la sotragada per la pandèmia -sobretot, el confinamenti que, malgrat les incerteses, els empresaris ja no veuen la situació tan crua com abans. «L’expectativa va millorant, però hi ha molta incertesa. Amb la pandèmia hem pres consciència de la fragilitat de tot plegat», va afirmar Jaume Fàbrega.
En paral·lel, segons recull l’enquesta, els empresaris també veuen que el territori té «oportunitats» per impulsar-se. Entre aquestes, hi situen els fons Next Generation, la recuperació de les cadenes de subministraments, el campus de salut que s’articularà al voltant del nou Trueta o la possibilitat que la demarcació aculli la Ryder Cup 2031.
De fet, en el cas del torneig de golf, totes les opinions hi són favorables. El 43% dels enquestats creuen que tindrà una repercussió «molt bona» per a l’economia gironina, i el 57% restant asseguren que serà «bona». No n’hi ha cap que cregui que l’impacte de la Ryder Cup serà «regular».