Blog

El Govern espanyol debat la possibilitat de fer un pas més enllà a la reforma laboral del 2021 per deslimitar les indemnitzacions per acomiadament improcedent. El Ministeri de Treball considera que és el moment de legislar després de la resolució del Comitè Europeu de Drets Humans ( CEDS), que va concloure que la legislació espanyola estaria vulnerant l’article 24 de la Carta Social Europea ( CSE). L’organisme comunitari va determinar, com a resposta a una demanda presentada per la UGT, que la compensació actual, de 33 dies de salari per any de treball amb un màxim de 24 mensualitats, no és suficient per cobrir els danys que pateixen els acomiadats i que, a més, no té “efecte dissuasiu” per als ocupadors. Per explorar canvis, la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, va anunciar ahir que després de l’estiu reunirà sindicats i patronal. L’àrea socialista, tot i això, té una altra posició.

La imminent decisió del CEDS, que es farà pública dilluns que ve, és definida per la UGT com a “històrica”. El seu secretari general, Pepe Álvarez, va avançar que el sindicat redoblarà la pressió sobre el Govern espanyol perquè adapti la resolució a l’ordenament jurídic. “La sentència és de caràcter vinculant”, va apuntar Fernando Luján, vicesecretari de política sindical, ja que la CSE és un “tractat internacional subscrit per Espanya”.

El Comitè de Drets Humans demana que les compensacions s’adaptin a la situació de cada treballador

Díaz va recordar que aquesta reforma està inclosa en el pacte de coalició. Treball, fins i tot, va plantejar o “l’acomiadament reparatiu o restauratiu”, que té en compte l’import de la compensació en funció de la situació personal de l’afectat, en línia amb el criteri del comitè d’Estrasburg.

El Ministeri de Justícia, tot i això, va reflectir per escrit que “el marc legal espanyol ja és coherent amb l’article 24 de la Carta Social Europea, i proporciona una reparació adequada a treballadors acomiadats sense raó vàlida (acomiadament improcedent)”. Aquesta posició està recollida en una resposta parlamentària datada el 18 de juny. “No es preveu una modificació de la regulació sobre aquesta qüestió i, per tant, no s’estimen efectes particulars sobre col·lectius vulnerables o sobre les pimes”, va afegir l’equip de Félix Bolaños. El ministeri ja va reclamar fa uns mesos a la presidenta del CEDS la recusació de la representant d’Espanya en l’organisme, la professora de la Universitat de València, Carmen Salcedo, proposada per Treball.

Fa temps que la UGT defensa la tesi que Espanya vulnera la Carta Social Europea en matèria d’acomiadament improcedent. Tot i així, el sindicat va advertir ahir que no preveu una modificació de la normativa actual a curt termini. “Ho haurà de decidir el legislatiu i l’Executiu”, va afirmar Álvarez. La via que entreveu el sindicat és que els tribunals vagin adaptant les sentències a la resolució del comitè. És a dir, els magistrats podrien millorar les indemnitzacions per acomiadament segons la situació personal de l’acomiadat, però sense criteri unificat. Ja ha passat en tres resolucions, dues a Catalunya i una al País Basc, indiquen fonts de la central. En algun cas s’ha triplicat la compensació econòmica.

“Nosaltres continuarem barallant-nos sentència a sentència, jutjat social a jutjat social”, va avançar ahir Pepe Álvarez. La UGT va demanar al Govern es­panyol que sigui “coherent amb les seves polítiques”. “La immensa majoria de persones acomiadades en aquestes condicions són dones; per tant, crec que [modificar la indemnització] és una aportació a la igualtat”, va concloure Álvarez.