Inversió i despesa social rècord amb l’ajut dels fons europeus
Diari de Girona. La despesa creix en totes les partides llevat d’atur, vacunes i deute públic; la social representa el 54,1% de la total.
El Consell de Ministres va aprovar ahir el projecte de pressupostos generals de l’Estat que, amb l’ajut dels fons europeus, eleva la despesa social i la inversió pública a nivells rècord de cara a un any 2022 en què el Govern espera que l’economia torni a els nivells previs a la pandèmia.
El projecte de Pressupostos preveu una despesa total consolidat d’Estat, Seguretat Social i organismes autònoms per un total de 458.970 milions d’euros, una quantitat gairebé idèntica a la pressupostada per al 2021, en què pugen gairebé totes les partides de despesa, llevat de les d’atur, vacunes i deute públic per la millor evolució de la crisi sanitària i dels tipus d’interès. La despesa social representa el 54,1% de la despesa consolidada i les partides per a inversió sumen una quantitat inèdita de 40.000 milions, la meitat dels quals es finançaran amb càrrec als fons europeus.
La major partida de despesa segueix sent per a les pensions, que el 2022 pujaran d’acord amb la inflació anual mitjana que s’arribi al novembre respecte dels 12 mesos previs. El Govern estima que la dada se situarà a l’entorn del 2,2% o el 2,3%, però s’aplicarà la taxa mitjana que resulti després de conèixer la dada de l’IPC de novembre. A més, s’estableix una pujada del 2% per als sous dels funcionaris.
Les novetats
El bo jove de 250 euros per a ajuda al lloguer i el bo cultural jove de 400 euros són dues de les novetats que incorporen els comptes de 2022; a més hi haurà 2.199 milions per a beques. El projecte també inclou un tipus efectiu mínim del 15% en l’impost de societats per a grans empreses (que afectarà unes 1.070 empreses i permetrà una recaptació addicional de 400 milions) així com una retallada de 2.000 a 1.500 euros de l’aportació anual màxima a plans de pensions individuals. A més, els comptes prorroguen les últimes rebaixes fiscals adoptades per compensar la pujada del preu de la llum i deixen marge per adoptar-ne d’altres d’addicionals si cal.
Del total de despesa pressupostada, 27.633.000 es comprometran amb càrrec als fons europeus, tot i que per a l’any 2022 els desemborsaments programats per la Comissió Europea només sumaran 18.000 milions. La diferència serà finançada amb deute públic a l’espera de la recepció de posteriors lliuraments dels fons europeus. L’objectiu del Govern és accelerar al màxim per comprometre els 69.000 milions de fons europeus assignats a Espanya abans que acabi 2023, encara que els diners no acabaran d’arribar fins el 2026. D’una manera o altra, el Govern confia a la despesa compromesa amb càrrec als fons europeus el motor d’una recuperació que espera arribar a una taxa de creixement del 7% l’any que ve, amb una creació d’ocupació del 2,7% i una reducció de la taxa d’atur fins al 14,1%
La marca morada
El projecte aprovat al Consell de Ministres és fruit d’un acord entre els dos socis de Govern, PSOE i Unides Podem. Abans de la reunió del Consell de Ministres, el president Pedro Sánchez i la vicepresidenta Yolanda Díaz van escenificar la unitat de la coalició amb una passejada pels jardins de la Moncloa i una reunió prèvia. Poc després, en la roda de premsa posterior, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va dir que la coalició ha sortit «reforçada».
La marca morada dels comptes es nota, sobretot, en el nou tipus efectiu mínim en societats. La negociació amb Unides Podem també té molt a veure amb el protagonisme de les polítiques d’habitatge. Per afavorir l’accés i per al foment de l’edificació es destinaran més de 3.000 milions, una xifra sense precedents, segons l’Executiu, i un 46,3% superior a la d’un any abans, amb ajuda també dels fons europeus.
Fons europeus
La meitat dels 40.000 milions d’inversió pressupostada es finançarà amb càrrec als fons europeus. Algunes de les mesures de el Pla de Recuperació Transformació i Resiliència incorporades en el projecte de pressupostos fan referència al vehicle elèctric (445 milions), el desenvolupament d’energies renovables innovadores (335 milions), digitalització de pimes (1.626.000), transformació del sector turístic (766,7), desplegament del 5G (600) o noves infraestructures ferroviàries en els corredors (635 milions).
També s’estableix un rècord en el bloc de despesa social. Les partides socials absorbeixen el 54% del Pressupost per 2022, fins a un total de 248.391.000. Les pensions representen la part més important. La partida destinada a dependència puja el 23,3% i augmenta a 40 milions la que es preveu per a protecció a famílies i lluita contra la pobresa infantil. En sentit contrari, les partides per a la desocupació baixen el 10,2% per la millor evolució del mercat de treball. També baixa el pressupost per a vacunes: de 2.436 milions de 2021 a 1.172 el 2022.