Internacionalització i cites, punts forts de la UdG segons un rànquing internacional | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

Internacionalització i cites, punts forts de la UdG segons un rànquing internacional

  |   Novetats
Diari de Girona. Per tercer any seguit, el Times Higher Educacion World manté la Universitat de Girona entre la posició 600 i 800 del món, l’onzena en l’àmbit estatal, en una classificació que encapçala Oxford.

En les tres darreres edicions del rànquing del Times Higher Educacion World (THE), la Universitat de Girona sempre ha sortit entre les posicions 600 i 800, però com que cada any hi ha més centres analitzats, la UdG deixa més universitats per darrere seu en aquesta mena de «classificació» dels centres d’ensenyament superiors de tot el món. Un THE que s’elabora d’acord amb cinc paràmetres diferents -docència, recerca, cites, internacionalització i transferència- i que deixa la Universitat de Girona per davant del 52% de la resta d’universitats analitzades (1.662 de 99 països diferents), igualada amb un 12% i per darrere del 36% de les més ben puntuades en un rànquing que encapçala la Universitat d’Oxford. En comparació amb les altres universitats catalanes o de la resta de l’estat, la UdG té per davant 10 universitats, començant per la Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, que són les tres úniques entre les posicions 150 i 200. Entre la posició 600 i 800, on apareix la UdG, també hi ha Alcalá, Illes Balears, Deusto, Granada, La Laguna, Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Politècnica de Catalunya.

Dels cinc apartats estudiats, els millors resultats de la UdG són en cites -la influència de la seva recerca- i en internacionalització, que examina la capacitat d’atreure alumnat i professorat forà, així com les col·laboracions en altres països dels membres de la seva comunitat. La transferència de coneixement o, en altres paraules, la capacitat d’una universitat d’ajuda la indústria amb innovacions o feina de consultoria, obté el tercer millor resultat de la UdG d’uns cinc paràmetres que tanquen la recerca i la docència, on té molt pes una enquesta reputacional, a banda de la proporció de personal per cada estudiant (21 a 1, en el cas de la Universitat de Girona) o el nombre de doctors. Tot i obtenir-hi la segona pitjor nota dels cinc apartats del Times Higher Educacion, l’apartat de recerca és el que més ha millorat en aquesta edició del rànquing respecte al darrer cop. Concretament, un 8%.

El 14% d’estudiants internacionals de la UdG, gràcies a la bona acceptació fora de les fronteres estatals d’alguns dels seus màsters, explica en part aquesta bona nota en internacionalització del Times Higher Educacion World. Però més enllà de la proporció d’estudiants i professors estrangers, el THE també té en compte la proporció del total de publicacions rellevants d’una universitat que tenen almenys un coautor internacional. I, sobre l’altre punt fort de la UdG, les cites, el rànquing examina la influència de la investigació comptabilitzant el nombre de cops que els científics de tot el món citen els treballs publicats per una universitat concreta. El THE ha mirat 108 milions de cites de 14,4 milions d’articles de revistes, revisions d’articles, actes de conferències, llibres i capítols de llibres publicats durant cinc anys (entre 2016 i 2020). El treball té en compte més de 24.600 revistes acadèmiques.

Pel que fa a la recerca, l’apartat del THE on més ha millorat la UdG en aquesta darrera actualització del rànquing, el mètode emprat dona molt pes a una altra enquesta en la qual s’estudia la reputació d’excel·lència en recerca d’una universitat entre acadèmics de tot el món (és un 18% de la nota total en aquest apartat). Altres aspectes amb un pes destacats són els ingressos que aporten aquesta recerca o a la seva «productivitat», és a dir, el nombre de publicacions publicades a les revistes acadèmiques.