Incertesa i inflació
El Periódico. Davant un any electoral clau i incert, el Govern ha d’evitar noves pertorbacions en els preus energètics i corregir l’agreujament de la desigualtat.
Les famílies espanyoles afronten el primer Nadal postpandèmia amb el cost de la vida disparat, el poder adquisitiu retallat i la incertesa sobre les perspectives econòmiques del 2023. La taxa anual d’inflació s’ha reduït els últims mesos fins al 6,8% el novembre, gràcies a la baixada del preu de l’electricitat i els carburants. Però els preus de l’alimentació continuen encarint-se, igual com els lloguers i els costos de les hipoteques indexades amb l’euríbor. A més, el preu del gas en el mercat ibèric (MibGas) a principis del desembre duplica el preu del novembre i l’octubre, cosa que es traduirà en una factura elèctrica més alta que els mesos precedents, malgrat el mecanisme de l’excepció ibèrica. Com que els preus de la llum van ser excepcionalment alts durant bona part del desembre del 2021, l’electricitat, malgrat el seu encariment, encara podria ajudar a contenir la taxa anual d’inflació del desembre. Tot i així, els preus dels carburants i el petroli Brent a principis de desembre són un 23% més cars que fa un any i l’euro val un 10% menys davant el dòlar, per la qual cosa els carburants empenyeran a l’alça la inflació. A més, hi ha una gran incertesa sobre l’impacte en el preu del cru i els carburants que tindrà a Europa l’entrada en vigor, el 5 de desembre, de la decisió de la Unió Europea (UE) de prohibir que els seus estats membre comprin petroli rus com a sanció per la invasió d’Ucraïna. Una altra incògnita és com reaccionarà l’Organització de Països Productors de Petroli (OPEP) a l’intent de la UE i els Estats Units d’imposar un límit de preu al cru que Rússia exporti a altres països. De moment, el preu del Brent és un 5% superior al del 28 de novembre, a l’inici de la setmana.
Malgrat la inflació i els tipus d’interès més alts, els beneficis ordinaris de les empreses a Espanya s’han duplicat aquest any fins al setembre i els dividends distribuïts han crescut un 75%, segons el Banc d’Espanya. Per contra, els assalariats espanyols patiran aquest any una pèrdua de poder adquisitiu del 4,4%, la segona més important dels països desenvolupats, segons calcula l’OCDE. Malgrat les mesures per pal·liar els efectes de la crisi, la desigualtat social es torna a agreujar, com denuncien Càritas i les altres organitzacions socials. El pla impulsat pel Govern per facilitar que més d’un milió de llars puguin capejar l’encariment de les hipoteques sense perdre la seva vivenda és un pas en la bona direcció i evidencia fins a quin punt va gestionar malament la crisi financera el Govern del PP.
L’activitat econòmica a Espanya s’ha mantingut malgrat la pèrdua de poder adquisitiu, perquè les famílies estan utilitzant els estalvis per cobrir despeses i consum. Els dipòsits bancaris de les famílies s’han reduït en només tres mesos en 10.400 milions, per la qual cosa després de les festes nadalenques l’esgotament d’aquest matalàs de l’estalvi frenarà l’activitat econòmica. Davant un any electoral clau, el Govern ha d’evitar noves pertorbacions greus en els preus energètics, corregir l’agreujament de la desigualtat i contribuir al creixement econòmic. El malestar social per la pèrdua de poder adquisitiu ha facilitat que l’extrema dreta presideixi el Govern d’Itàlia i disposi de 89 diputats al Parlament francès, malgrat el sistema electoral de doble volta.