Illa ja és president
Diari de Girona. Puigdemont desapareix el dia que torna a Catalunya Marxa, mentre 400 mossos blindaven el Parlament.
El lídder socialista és escollit amb els vots d’Esquerra i Comuns i recupera el govern per al PSC 14 anys després Promet treballar per una Catalunya «unida», alaba a Aragonès i reivindica l’amnistia «sense subterfugis»
Salvador Illa dóna per tancat el procés amb la seva investidura com a president de la Generalitat després d’acabar amb una dècada de governs independentistes i 14 anys després de la fi del tripartit. Però la reaparició i fugida de l’expresident Carles Puigdemont es va convertir ahir en un remember de jugades mestres i trucs parlamentaris propis del 2017, encara que aquesta vegada no van aconseguir ajornar el que era una realitat a l’hemicicle: Illa és ja el 133è president de la Generalitat amb els 68 vots que uneix el seu partit amb Esquerra i els comuns.
En un discurs de 45 minuts, Illa es va comprometre a complir els acords forjats al·legant que li agrada acabar «el viatge» amb qui el comença, intentant seduir una Esquerra recelosa (i dividida) i uns comuns que confien a marcar el ritme de la legislatura, ara com ara fora del Govern. El ja president vol anar ràpid, prendrà possessió demà, i aspira a fer-ho amb l’arquitectura del Consell Executiu dibuixada i els consellers que té al cap ja confirmats, tenint en compte que la seva voluntat és celebrar la primera reunió dimarts 13 al Palau de la Generalitat. No hi ha temps a perdre, opinen en el PSC, i tampoc vacances.
Illa va sortir emocionat de la Cambra catalana, d’un hemicicle en què es va desfer en elogis cap a ERC i va fer seu el llegat de Pere Aragonès sense entorpir la greixada relació amb els comuns. Va trencar el silenci que havia guardat durant setmanes per no truncar la majoria, i va aprofitar el faristol per exigir l’aplicació «àgil» i «sense subterfugis» de l’amnistia per a Puigdemont. Arriba al poder de la mà d’Esquerra, però ningú no descarta que Junts jugui un paper rellevant en l’estabilitat de l’executiu.
La maniobra de Puigdemont
Tot davant de l’absència de Puigdemont. El líder de Junts va complir, a mitges, la seva promesa: va reaparèixer al passeig de Lluís Companys de Barcelona,evitant els controls policials, malgrat l’ordre de crida i cerca contra ell; però no va acudir al Parlament malgrat que la possibilitat va planejar durant tota la jornada. En un breu discurs davant de milers de manifestants, va demanar a l’independentisme respectar la investidura d’Illa i, alhora, començar a preparar-se ja per a «altres oportunitats» en què pugui guanyar. Va assumir, de facto, la pèrdua de la majoria independentista, tot i que després de les eleccions catalanes havia exigit al PSC que s’abstingués i a ERC que l’avalés, un escenari que els dos partits van rebutjar. I, després de demanar als congregats que l’acompanyessin a la Cambra -entre ells els expresidents Artur Mas i
Quim Torra, juntament amb altres càrrecs electes-, va tornar a fugir.
Puigdemont va fer servir la maniobra que ja li havia funcionat durant el referèndum de l’1-O. Va marxar amb cotxe i va canviar de vehicle. Els Mossos d’Esquadra, molt criticats pels reiterats errors del dispositiu, van intentar controlar tots els accessos a Catalunya activant fins a dues vegades l’operació Gàbia, però la van aixecar sense tenir ni rastre de l’expresident i davant el caos que estava provocant a les carreteres. Això sí, van arrestar dos col·laboradors de Puigdemont, tots dos agents de la policia catalana. I el seu principal escuder, Jordi Turull, serà citat a declarar per col·laborar amb la fugida, igual que un altre agent i un bomber.
Però la intervenció dels uniformats va continuar al Parc de la Ciutadella, on van acabar carregant amb l’ús de gas pebre davant d’uns manifestants que van aconseguir obrir les portes i superar el control policial. Hi va haver dues detencions i 15 denunciats per això. I ja es preveu que diversos col·lectius en defensa dels drets humans portin l’ús d’aquesta substància als tribunals. La cúpula policial donarà explicacions avui amb el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, amb la incògnita de si havien aconseguit un pacte per a la detenció que Puigdemont no va complir, que haurà de donar explicacions sobre els agents que van col·laborar amb l’expresident i sobre perquè no el van poder localitzar després d’aparèixer davant de desenes de càmeres.
El desconcert a les files de Junts era total. El ple va començar a les deu del matí, com estava previst, es va suspendre després de la intervenció d’Illa i es va reprendre amb Albert Batet prenent la paraula, ocupant un lloc que havien reservat a Puigdemont, confiant que acudiria a l’hemicicle. No en sabien res. Ni tan sols si era dins o fora de la Cambra, tampoc si apareixeria per prémer el botó de la votació a última hora de la tarda. No ho va fer, ni tan sols va demanar que votessin en nom seu. Van guardar silenci sentir la crida i es van aixecar a aplaudir-lo.
Junts va reclamar de totes maneres que no es reprengués el ple després de l’aturada per dinar, al·legant que l’operatiu policial suposava una «malversació de fons», delicte pel qual el Tribunal Suprem no veu amnistiable el cas de l’expresident, i perquè els arrestos eren «il·legals», però la majoria de PSC i ERC el va tombar fins i tot en dues ocasions a la Mesa, i també a la Junta de Portaveus. La votació es va tancar amb els 68 sís acordats i Illa va ser investit; i Puigdemont, desaparegut.