Blog

Diari de Girona. Opinió Manel Salvador. El proppassat mes de juliol els usuaris habituals dels serveis del Instituto de Mayores y Servicios Sociales, organisme estatal conegut popularment per les seves sigles IMSERSO, que és el responsable de l’organització dels diferents programes de vacances per als jubilats, varen rebre una carta signada pel director general de l’ens estatal, el senyor Luis A. Barriga Martín, mitjançant la qual se’ls comunicava que un cop ja solucionats tots els problemes que havien paralitzat els programes dels viatges per a la tercera edat, a partir del proper mes d’octubre novament podrien gaudir de les enyorades vacances a preus reduïts que, des de fa molts anys, l’esmentada entitat els venia oferint fins que l’any passat no va ser possible a causa de l’esclat de la maleïda pandèmia covid-19. Però com acaba de passar a Can Barça amb la decepció que ha generat a la soferta afecció culé la no renovació de l’unànimement considerat «el millor futbolista del món», en Lionel Messi, malgrat que semblava que un nou contracte estava lligat i ben lligat i que només quedava pendent la signatura, finalment la renovació se n’ha anat en orris. Quelcom similar ha passat amb les vacances de l’Imserso, salvant les distàncies i tractant-se d’un tema totalment diferent que, quan es donava per segur que, després d’un any paralitzats, els programes de les vacances subvencionades per als nostres avis anaven a revenir la propera tardor, de moment han quedat en via morta.

La veritat és que el problema ve de lluny, des de fa almenys un lustre que la Confederació d’Hotels i Allotjaments Turístics (CHAT) ve barallant-se amb els responsables del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, al qual pertany l’Imserso per, entre altres problemes, el tema dels esquifits preus que reben els hotelers pels seus serveis. El passat dia 14 de juliol una altra patronal, la Hosbec, va presentar un recurs basat en bases jurídiques molt sòlides davant el Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals, en el qual demanava la nul·litat dels plecs de condicions presentat pel Govern per l’adjudicació dels programes de l’Imserso i, al mateix temps, la suspensió cautelar dels plecs de condicions del tota la programació publicats el passat dia 4 de juliol, per considerar que albergaven defectes de forma, que perjudicaven greument el sector hoteler, sobretot on els preus dels serveis d’allotjament i manutenció són fonamentals, també reclamava un estudi de costos per garantir la viabilitat de tota la programació dels viatges i, àdhuc, sense cap justificació, es desallotjaven dels programes els hotels de tres estrelles. Ara, una recent resolució del l’esmentat tribunal ha paralitzar de forma cautelar la tramitació dels viatges fins que hi hagi resolució definitiva i ha donat cinc dies al Govern de l’Estat per al·legar el que cregui oportú.

En el cas que la paralització es perllongui serà difícil que es puguin complir les expectatives que anuncia el senyor director general en la seva carta als pensionistes. Els hotelers reclamen un preu just per als seus serveis perquè, segons venen denunciant fa temps, treballen pràcticament sota costos, és a dir, amb pèrdues. Cal que els economistes del ministeri facin un estudi de costos seriós i reconfigurin els programes; no es pot pretendre que el preu que paguen de 20 euros nit més IVA per una pensió completa que comprèn esmorzar, dinar, sopar, vi i aigua en els àpats, instal·lacions de primer ordre a la seva disposició, animació diürna i nocturna tots els dies, servei mèdic permanent, etc. El gremi d’hostaleria està tip d’haver de vendre duros a quatre pessetes. És totalment inassumible i de no posar-hi remei i si els manaires de l’Imserso s’entesten a continuar actuant de forma tan irracional, quedaran sense ocupar-se les 816.029 places de vacances que tenien previstes distribuir per aquesta temporada i molt aviat tant els hotels de tres com els de quatre estrelles acabaran estrellats. I els nostres venerables avis sense vacances a un preu raonable, la qual cosa seria imperdonable. Esperem que finalment s’imposi el sentit comú i no sigui així.