Després de la sentència de Girona, el xef Romain Fornell va demandar Generali per negar-se a una indemnització pel tancament obligat dels seus 14 establiments de restauració, entre els quals el Caelis, amb una estrella Michelin, a Barcelona. La demanda està pendent de fixació per a la vista oral, segons l’advocada Virginie Molinier, de M&B Advocats. Aquest despatx té gairebé una desena d’expedients.

Tot va començar a Girona. Carmine Melisse es dedica al negoci de la restauració des de fa 35 anys, 20 d’ells a Girona. D’origen italià, de la província de Nàpols, la seva especialitat no podia ser cap altra que la pasta i presumeix del fet que el seu establiment, Bella Napoli, és conegut com el de «les millors pizzes de Girona». Ara, el seu establiment també és conegut dins i fora de Girona perquè és el primer que ha aconseguit que un jutge, en sentència ferma, li doni la raó i li hagi permès obtenir de la seva companyia d’assegurances una indemnització (6.000 euros) per compensar part de la caixa que no va poder fer durant els tres mesos del confinament, des del març del 2020.

«Vaig estar tres mesos aturat, sense ingressos i havent d’atendre les despeses. ¿Què podia fer?», relata. Enmig de la seva desesperació va recordar que uns mesos abans, al febrer, havia renovat la pòlissa multirisc del seu establiment, amb Segurcaixa Adeslas. Va recordar que la pòlissa incloïa una cobertura davant pèrdues per tancament d’establiment i va anar a veure la seva corredora d’assegurances. «No hi ha res a fer», li va respondre la Montserrat. Va anar a veure un advocat: «No et toca res», el va desanimar. «I jo no aconseguia entendre per què t’obliguen a fer un segur que després no et cobreix res», relata. El seu amic Ángel Alcalde, advocat, va voler estudiar la pòlissa. «Jo posaré una demanda», va determinar Alcalde, per fi.

Tot va ser molt ràpid. Al juny es van iniciar els tràmits amb la companyia d’assegurances, primer, i al jutjat de primera instància, després. Al novembre el jutjat va donar la raó a la companyia d’assegurances. «Hem d’apel·lar. Veig moltes contradiccions en el que diu el jutge», va resoldre l’advocat Alcalde. El 3 de febrer, l’Audiència Provincial de Girona va acabar donant la raó a l’empresari.

«No es pot dir en unes clàusules que sí que hi entren diverses coses i després a la lletra petita dir que no hi entra res». Aquesta és la lectura particular que Carmine fa de la sentència que va emetre a favor seu el magistrat Fernando Lacaba Sánchez. Dit d’una altra manera: les clàusules particulars reconeixien una indemnització de 60 euros per dia de tancament de negoci forçós per un màxim de tres mesos, però les clàusules generals (la lletra petita, segons Carmine) excloïen d’aquesta indemnització el tancament per decisió administrativa. Com que les clàusules generals, on figurava aquesta clàusula limitadora, ni estaven firmades pel client ni hi constava una explicació clara sobre això al client, el jutge va determinar que no era vàlida i que calia aplicar la indemnització de 6.000 euros, a l’empara de l’article 3 de la llei de l’assegurança.

«No et pots ni imaginar la quantitat de gent que m’està trucant amb el mateix», li diu ara l’advocat Alcalde al seu amic Carmine. Molts empresaris pregunten, «i jo els dic a tots que s’espavilin», resol el restaurador. Tan sols li queda una espineta clavada. Abans de renovar la seva pòlissa al febrer, tenia contractada una indemnització de 300 euros per dia de tancament amb un màxim de 6 mesos. A la renovació, la indemnització es va reduir a 200 euros per dia amb un límit de 3 mesos, explica mentre recorda «la Montserrat».