Hisenda treballa en una rebaixa fiscal per als carburants
El Govern no descarta abaixar impostos als carburants dins del ventall de mesures fiscals de xoc en les quals treballa per frenar l’impacte de la pujada de l’energia en els col·lectius empresarials i socials més afectats pel seu encariment, derivat de la guerra a Ucraïna. «Estudiarem un paquet de mesures, algunes passaran per revisar a la baixa la fiscalitat d’alguns sectors o productes que estiguin clarament impactats per l’increment de la inflació […] Amb això avanço bastant respecte a l’actitud del Govern», va avançar la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, aquest dilluns, abans de la presentació del llibre ‘Pioneras, cien años de la presencia de la mujer en el Tribunal de Cuentas 1921-2021’.
Aproximadament la meitat del preu dels carburants correspon a impostos. Gasolines i gasoils suporten fins a quatre impostos diferents. A més de l’IVA (21%) i dels impostos especials (una quantitat fixa per litre, depenent del tipus de combustible), hi ha l’impost sobre vendes minoristes de l’Estat (2,4 cèntims per cada litre de combustible) i l’impost sobre vendes minoristes de determinats hidrocarburs de les comunitats autònomes, el famós cèntim sanitari.
La ministra Montero va refusar precisar si el Govern s’obre a baixar del 21% a 10% l’IVA que s’aplica sobre els carburants. Aplicar el tipus reduït de l’IVA (10%) als carburants no està permès per les directives europees i només seria possible fer-ho si la Comissió Europea accepta canviar aquesta regla com a mesura excepcional per encarar les actuals dificultats del mercat energètic. No obstant, països com Polònia han decidit de forma unilateral rebaixes de l’IVA per sobre del permès per Europa com mesures per frenar els efectes de la inflació. Ja abans de l’esclat de la guerra, l’1 de febrer va entrar en vigor a Polònia una rebaixa de l’IVA del combustible des del 23 al 8% i el del gas es va eliminar al passar del 8 al 0%; el govern polonès també va eliminar l’IVA dels aliments bàsics i dels fertilitzants. És difícil anticipar si el precedent de Polònia, país sobre el qual recau gran part de la crisi humanitària i energètica de la guerra en Ucraïna, podria ser adoptat per altres països comunitaris en el context actual.