Hisenda apuja nou impostos el 2025 per ingressar 4.500 milions més
La Vanguardia. La recaptació continua en màxims, però la pressió fiscal és inferior a la mitjana de la UE
El 2025 ha arrencat amb fins a nou pujades d’impostos que afecten particulars i empreses en el seu dia a dia. L’1 de gener van entrar en vigor els canvis fiscals aprovats en l’últim ple del Congrés dels Diputats amb l’objectiu de recaptar uns 4.500 milions més a l’any, segons va comunicar el Govern espanyol a Brussel·les en el pla fiscal estructural d’octubre. El primer dia del nou any també van arribar a la fi alguns ajuts per combatre la inflació que han estat en vigor durant els últims anys, tot i que les bonificacions al transport es mantenen inalterades sis mesos més. Les arques públiques han desemborsat 120.000 milions des del 2020 en bonificacions fiscals i ajuts. La seva desaparició implica que la inflació va controlant-se, però també té un impacte negatiu en les butxaques de les famílies més modestes.
L’Agència Tributària estalviarà 5.000 milions en devolucions, un cop corregides les mesures de l’època de Montoro
Les empreses també veuran com la seva factura fiscal puja, especialment per a les grans corporacions. En aquest apartat, el Congrés dels Diputats va aprovar una reforma fiscal que sí que tenia un gest significatiu amb les petites i mitjanes empreses perquè els rebaixava, per exigència de Junts, l’impost de societats. Aquest 2025, les pimes abonaran 700 milions menys, segons estimacions d’ Hisenda. Les multinacionals, en canvi, hauran d’abonar un tipus mínim global del 15%, si facturen més de 750 milions.
Els grans bancs també han vist com el 2025 ha entrat en vigor el nou impost al sector financer que grava el marge d’interessos i comissions. El tipus té un caràcter progressiu amb una escala entre l’1% i el 7% en funció de la base liquidable i la recaptació obtinguda es distribuirà entre les comunitats autònomes segons el seu PIB. A més, el Govern espanyol va introduir en l’últim decret de l’any una norma per encarir la factura fiscal si operacions d’adquisició, com l’opa de BBVA sobre Banc Sabadell, tiressin endavant. Hisenda estima ingressar per la fiscalitat del sector financer 1.700 milions a l’any durant tres exercicis.
En la reforma fiscal també hi va inclosa una modificació de l’IVA d’hidrocarburs per evitar el frau que afecta les grans petrolieres i una altra reforma en societats per, d’una banda, limitar les deduccions i, de l’altra, resoldre la pèrdua de recaptació provocada per l’anul·lació de mesures fiscals de l’època de Cristóbal Montoro. Hisenda calcula que, amb aquesta mesura, frenarà devolucions tributàries de fins a 5.000 milions.
Alguns particulars també veuran com la seva càrrega fiscal augmenta a través d’un increment de dos punts en l’IRPF de les rendes del capital superiors a 300.000 euros. Ara tributen al 30%. Però, en realitat, totes les rendes es veuran perjudicades un any més per la inflació perquè no s’ha deflactat la tarifa. Un informe del Banc d’Espanya va calcular que l’Agència Tributària havia recaptat 11.000 milions més els últims anys per no haver ajustat els trams de l’IRPF a la inflació.
Els fumadors també han vist que l’1 de gener ha augmentat l’impost al tabac i s’ha aprovat el nou tribut als cigarrets electrònics. A més, de cara als pròxims mesos, els conductors amb vehicle dièsel podrien veure com l’impost d’hidrocarburs s’encareix un cop eliminada la bonificació actual. Aquesta mesura no compta amb el suport de Podem i, per tant, està bloquejada, però és un compromís d’ Espanya amb Brussel·les per continuar rebent els fons europeus en temps i forma.
A aquesta fotografia dels impostos estatals cal afegir-hi la tributació fiscal autonòmica i local en vigor, que genera importants diferències entre ciutadans depenent del territori on visquin. Catalunya és l’autonomia amb més tributs propis i menys bonificacions, mentre que Madrid és la que menys pressió fiscal té, una diferència que creix des de l’1 de gener perquè s’han aprovat noves rebaixes impositives.
L’Agència Tributària va tancar el 2024 amb un nou rècord de recaptació, pròxim als 300.000 milions en ingressos, però la pressió fiscal mitjana continua per sota de la mitjana de la Unió Europea. Segons les últimes dades d’ Eurostat, el 2023 els espanyols afrontaven una pressió del 37% sobre el PIB, tenint en compte el nivell d’ingressos i cotitzacions, després d’aplicar deduccions. Per sobre se situaven Portugal (37,6%) Alemanya (40,3%), Itàlia (41,3%) i el país líder, França (45,6%).