«Hi ha una administració que té por amb les renovables»
Diari de Girona. Representants del sector reclamen a la Generalitat més decisió per avançar.
Tenim un problema molt seriós amb l’administració catalana, i és que no sap ni pot resoldre la qüestió de les energies renovables. Per tant, la solució és que la sigui la societat civil qui ho lideri». Així de contundent s’ha mostrat Joan Vila, enginyer industrial i CEO de LC Paper, durant el segon dia de les jornades Energies renovables i sobirania, organitzades a Girona per Eurosolar – Associació Europea per les Energies Renovables. Aquesta no ha estat, tanmateix, l’única crítica a l’administració pública que s’ha pogut escoltar al llarg de la jornada. «Hi ha una administració que té por i no vol obrir melons», ha apuntat Francesc Rosell, promotor i partícip de Viuredelaire, un projecte que va implantar un molí de vent a Pujalt (Anoia) amb la participació econòmica d’unes 600 persones i que ara vol instal·lar dos aerogeneradors més a Collserola (Barcelona). Les crítiques del portaveu de la Iaeden, Raúl Domínguez, han fet referència als processos de participació ciutadana, al considerar que es tracta d’una participació «passiva» i sense capacitat d’incidir realment en el model ni la planificació territorial. De la seva banda, la representant de Som Energia, Nuri Palmada, ha demanat a l’administració que prioritzi els projectes de renovables sorgits de la ciutadania.
El segon i últim dia de les jornades ha comptat amb tres taules rodones: la primera sobre ecologia, energia i sobirania; la segona sobre la participació ciutadana en la generació de renovables i una tercera sobre l’àmbit de l’economia i la indústria.
Després d’alertar, una vegada més, del retard que porta Catalunya en les renovables -«ja no hi ha temps ni per fer un pla de xoc»-, Vila ha fet una proposta concreta per a la seva implantació a les comarques gironines. «Per evitar greuges comparatius a nivell de territori, proposo que cada ajuntament cedeixi vuit hectàrees per instal·lar-hi plaques fotovoltaiques, a banda de les que s’hauran d’instal·lar als terrats. Això, més l’eòlica marina i el biogàs, permetria que les comarques gironines fossin autosuficients l’any 2050», ha exposat Vila. L’expert, col·laborador de Diari de Girona, també ha defensat que la figura d’un comissionat que pugui estar per sobre les conselleries i permeti guiar el Govern català en matèria de renovables, ja que en aquests moments, segons adverteix, «estem enrocats». L’enginyer ha explicat que ja ha fet arribar aquesta proposta a la Generalitat.
L’economista Roger Medina, investigador titular de l’Institut Ostrom, ha incidit en la idea que Catalunya ja ha perdut una dècada en la instal·lació de renovables, i que no es pot permetre el luxe de perdre deu anys més; sobretot tenint en compte que a partir del 2030 finalitzarà la vida útil de les centrals nuclears catalanes. També ha lamentat que, malgrat que Catalunya és la sisena comunitat autònoma amb una major superfície, n’hi ha altres de més petites que han avançat molt més.
L’enginyer superior de telecomunicacions Josep Ballart, que és membre de la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials, ha destacat la necessitat de fer pedagogia i «saber anar units»: administració pública, empreses i també organitzacions com el propi Col·legi, les cambres de comerç o Pimec. «El sector ha de fer moure l’administració», ha defensat. També s’ha mostrat favorable a la figura del comissionat, «no només per activar i dinamitzar el sector, sinó també per fiscalitzar-lo». «Estem fent tard, i hem de treure profit del que tenim», ha advocat. En aquest sentit, ha recordat que, si Catalunya no aposta per la producció d’energies renovables, «els aragonesos ja estan mirant com poden treure’n profit».
Finalment, l’economista Mar Reguant (Universitat Northwestern de Chicago) ha recordat que Catalunya es troba situada «en un lloc de primera qualitat per a la generació d’energia solar», de manera que «és una oportunitat» que no es pot desaprofitar. I més en aquests moments, en què la crisi del gas natural -tant per la guerra d’Ucraïna com per altres factors- fa encara més evident la necessitat de buscar fonts d’energia alternatives.
Fomentar la participació ciutadana
El paper de la participació ciutadana en els projectes d’energies renovables ha centrat una altra de les taules rodones, durant la qual s’han exposat diversos projectes d’èxit. Per exemple, Francesc Rosell ha explicat la seva experiència amb el projecte Viuredelaire, que els ha permès instal·lar un molí de vent amb el qual generen 2,3 MW. Com que no poden fer autoconsum, ja que tothom viu en punts diferents, venen l’energia i n’obtenen bon rendiment. Tant, que ara volen instal·lar dos molins més a Collserola, per tal que l’àrea metropolitana de Barcelona també s’impliqui en la generació de renovables. Rosell ha admès que és difícil aconseguir que la gent s’interessi en aquest tipus de projectes, i ha indicat que un dels reptes és el finançament i la normativa: «Tenim una administració una mica lligada de mans», considera.
El regidor responsable de la Comunitat d’Energia de Cornellà del Terri, Francesc Pujol, ha explicat el desenvolupament del seu projecte tot transmetent un «missatge d’esperança però també d’humilitat». Això sí, creu que el pas a les energies renovables és imprescindible davant del canvi climàtic.
L’alcalde de Talavera (la Segarra), Ramon Trullols, ha explicat que la instal·lació de molins al seu terme municipal ha portat nombrosos beneficis econòmics per al poble, que els ha permès tenir una persona dedicada al manteniment del municipi, donar ajudes als infants o fer obres que d’altra manera no s’haurien pogut tirar endavant. Explica que quan es van voler instal·lar els molins, l’any 2003, no van trobar cap mena d’oposició, i ha criticat eslògans com «renovables sí, però no així» si no hi ha una proposta alternativa a darrera.
Des de la Iaeden, Raúl Domínguez ha considerat que els processos de participació ciutadana són insuficients, especialment els grans projectes. En aquest sentit, ha indicat que cal que la ciutadania pugui participar en la definició del model territorial, per tal que tothom se’n pugui sentir partícep i no dependre només de la voluntat de les grans empreses.