Grans diferències econòmiques i socials entre municipis gironins
El Punt. El 66% està per sobre de la mitjana catalana en un índex basat en dades de renda, nivell d’estudis i situació laboral. Alhora a la demarcació hi ha dues de les localitats amb les dades més baixes del país: Salt i Sant Pere Pescador. Tretze poblacions gironines tenen valors de més de 20 punts per sobre de la mitjana i nou, de més de 20 per sota.
A la demarcació de Girona hi ha grans diferències econòmiques i socials entre municipis que queden reflectides en l’anomenat índex socioeconòmic territorial (IST), basat en dades de renda, nivell d’estudis i situació laboral dels habitants. Dues de cada tres localitats (147 de 221) estan per sobre de la mitjana catalana, que marca el valor de referència en 100, però els globals comarcals són inferiors arreu (pel pes de les ciutats grans) excepte a la Cerdanya, i dos dels tres pobles amb pitjor índex del país són Salt i Sant Pere Pescador. En total hi ha 13 localitats amb més de 20 punts per sobre de la mitjana i 9 amb més de 20 per sota.
Els municipis dels extrems
Salt ha estat el municipi de més de 1.000 habitants de Catalunya amb l’IST més baix en tots els 9 anys que l’Idescat ha calculat aquest índex. Del 2015 al 2023, l’última dada publicada fa tan sols tres mesos. I, a més, amb tendència descendent: de 63,5 el 2015 a només 59,8 el 2023. De tots els municipis catalans, només Barbens (Pla d’Urgell), de 910 habitants, té un valor més baix (56,5 el 2023). Pel que fa a Sant Pere Pescador, ha estat la tercera població amb el valor més baix els últims dos anys, amb només 62,9 el 2023. També destaca Ullà, sempre més de 30 punts per sota de la mitjana (67,8 el 2023, el setè més baix de Catalunya). Les altres sis localitats gironines amb més de 20 punts per sota de 100 en l’última edició de l’índex són Figueres (72), la Jonquera (73,2), Vilamacolum (73,5), Castelló d’Empúries (74,4), Roses (79) i Lloret de Mar (79,1). La majoria, poblacions grans.
A l’altre extrem hi ha els 13 municipis gironins que estan més de 20 punts per sobre de la mitjana, encapçalats el 2023 per Fontanals de Cerdanya (124,9), amb un índex en auge els quatre anys anteriors. El 2022 els valors més alts eren a Fornells de la Selva (123,7 tant el 2022 com el 2023) i Isòvol (123,7 el 2022 i 122,1 el 2023). També destaquen molt Parlavà (123,9 el 2023), Vilablareix (123,2), Bolvir (122,7) i Urús (122,7). La resta de poblacions gironines per sobre de 120 el 2023 són Toses (121,9), Sant Andreu Salou (121,7), Queralbs (121,1), Ultramort (120,5), Llambilles (120,5) i Vilopriu (120,1).
Les diferències s’accentuen
A més, les diferències entre els municipis de la demarcació s’estan accentuant, ja que en el primer any de l’índex, el 2015, només hi havia 8 municipis amb valors de 20 punts per sobre de la mitjana (ja eren 13 el 2023, cinc més) i 7 amb més de 20 punts per sota (9 el 2023, dos més).
Mirant l’evolució de les dades del 2015 al 2023, hi ha 107 municipis gironins que han millorat l’índex –destaquen Ultramort (de 102,1 a 120,5), Fontanilles (de 90,5 a 103,4), Torrent (de 103,2 a 114,9) i Meranges (de 105,4 a 116,9)–, 107 més que l’han empitjorat –sobretot Vilamacolum (de 91 a 73,5), la Vajol (de 102 a 87,1), Palau de Santa Eulàlia (de 131,3 a 113,1), Olot (de 93,8 a 83,6) i Masarac (de 101,1 a 90,3)– i set poblacions mantenen el mateix –Llambilles (120,5), Bescanó (112,6), Vilallonga de Ter (107,7), Riudellots de la Selva (107,3), Forallac (107,2), el Port de la Selva (96,9) i Blanes (89,9).
Per cada tipus de dades
L’IST es basa en sis conceptes: població ocupada, treballadors de baixa qualificació, població jove sense estudis postobligatoris, població amb estudis baixos, població estrangera de països de renda baixa o mitjana, i renda mitjana per persona. Salt obté la pitjor dada de la demarcació en els tres últims conceptes i la tercera en el segon i el tercer.
En concret, els municipis amb menys població ocupada són Lloret (53,5%), Sant Climent Sescebes (55,2%), Albanyà (55,7%), Portbou (56,9%) i Sant Miquel de Fluvià (57,4%) i els que en tenen més són Ultramort (86,1%), Sant Andreu Salou (84,4%), Campllong (81,7%), Espinelves (81,5%) i Vilablareix (80,8%). En treballadors de baixa qualificació, les dades pitjors (més altes) són a Sant Pere Pescador (34,1%), Ullà (28,7%), Salt (24,6%), l’Armentera (22,3%) i Flaçà i Sant Hilari Sacalm (20,2%), i les millors (més baixes), a Fornells de la Selva (4,9%), Vilablareix (5,3%), Sant Gregori (6,6%), Quart (7,35) i la Vall d’en Bas (7,3%).
Pel que fa a població jove sense estudis postobligatoris, sobresurten en negatiu (xifres altes) la Jonquera (55,7%), Sant Pere Pescador (525), Salt (49,9%), Figueres (49,8%) i Ullà (49,5%), i en positiu, Fontanals de Cerdanya (3,2%), Bolvir (6%), Fornells de la Selva (6,2%), Llambilles (8,6%) i Vilablareix (10%). I on hi ha més població amb estudis baixos és a Salt (28,2%), la Jonquera (24,9%), Besalú (24,2%), Sant Pere Pescador (24,2%) i Sant Hilari (23,6%), i on menys, Meranges (2,1%), Vilopriu (2,4%), Beuda (2,4%), Rupià (2,5%) i Parlavà (2,7%).
Pel que fa a la població estrangera de països de renda baixa i mitjana, els percentatges més alts són a Salt (37%), la Jonquera (32,6%), Sant Pere Pescador (31,6%), Lloret (30,9%) i Ullà (30,3%), i els més baixos, a Sales de Llierca (0,6%), Vallfogona del Ripollès (0,9%), Ogassa (0,9%), les Llosses (1%) i Vidrà i Palol de Revardit (1,1%). Per acabar, les rendes mitjanes més baixes són a Salt, Albanyà, Santa Llogaia d’Àlguema, Figueres i Lloret, i les més altes, a Bolvir, Das, Fontanals de Cerdanya, Torrent i Urús.