Diari de Girona. Els empresaris es despengen per segon any consecutiu de l’increment del SMI, que aquest 2022 pujarà el 3,6% amb efecte retroactiu a 1 de gener.

El Govern va tancar amb els sindicats un acord per a la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) dels actuals 965 euros als 1.000 euros. No va haver-hi sorpreses en el conclave d’ahir, després que la patronal ja anunciés un dia abans que no pensava donar suport a aquest increment del 3,6% del sòl salarial i certifica el seu despenjament per segon any consecutiu de la revisió del SMI. I les centrals, que advocaven per arribar als 1.000 euros, van veure satisfetes d’entrada les seves demandes amb la primera proposta del Ministeri de Treball, que ja va ser de 1.000 euros.

No hi va haver triple entesa en el diàleg social en aquesta ocasió i el Govern tanca el període de consultes per portar l’increment al Consell de Ministres o bé del pròxim dimarts o bé el del 22 de febrer, aquí des de l’Executiu no han volgut donar data exacta. Aquest serà amb efecte retroactiu a 1 de gener del 2022 i beneficiarà a 1,8 milions de treballadors, al voltant del 10% de la població assalariada a Espanya. A Catalunya són unes 237.831 persones. «És una fita molt important per al nostre país, […] deixem enrere l’Espanya dels baixos salaris», afirmava la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, després de la signatura de l’acord.

La relació entre el Govern, més concretament la vicepresidenta segona, i els empresaris es mouen entre una de freda i una de calenta. Després d’aconseguir atreure als patrons a un acord per a la reforma laboral -en el qual la CEOE va entrar per a minimitzar danys, un mes després els d’Antonio Garamendi planten a la líder d’Unides Podem en el Govern per a pujar el salari mínim. «Sembla respondre més a una aspiració política en el si del Govern que a la lògica econòmica», li van retreure des de la CEOE.

Els patrons s’han enrocat a no acceptar -de moment- més pujades, després d’acumular des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa, en el 2018, un increment del 36% en l’SMI. Des que va arribar el socialista a la presidència del Govern aquest indicador ha passat dels 735,9 euros als més recents 1.000 euros.

El desmarcatge dels empresaris ha provocat que no hagi quedat lligat l’increment del SMI per al 2023. Aquí el compromís del Govern és clar i pretén arribar a l’equivalent del 60% del salari mitjà a Espanya. El que, segons els càlculs del comitè assessor de l’Executiu, situa potencialment aquest mínim salarial l’any que ve en una xifra pròxima als 1.050 euros. Treball va oferir moderar aquesta pujada a canvi que els empresaris acceptessin acostar-se als 1.000 euros enguany, però els patrons van rebutjar entrar en l’acord.

1,8 milions de treballadors es veuran beneficiats per la pujada d’aquest mínim salarial, que li costarà als seus ocupadors 600 euros anuals en concepte de salaris i cotitzacions socials. Segons una anàlisi publicada per CCOO, l’increment del SMI a 1.000 euros implicarà que aquest mínim salarial atraparà a uns 300.000 treballadors en tota Espanya. Perquè si en 2021 els càlculs eren que 1,5 milions de treballadors cobraven l’SMI, ara aquesta xifra ascendeix a 1,8 milions. Segons càlculs d’UGT, a Catalunya el número total de beneficiats són 237.831 persones. En aquest sentit, el sou mínim està atrapant a les baules més febles dels convenis. En 2018 sindicats i patronals ja van acordar que no podia signar-se cap nou conveni amb categories per sota dels 1.000 euros bruts (en 14 pagues), per més que en alguns sectors les centrals van denunciar fortes resistències per a aplicar aquest compromís.

Els sindicats han defensat que els increments acumulats en els últims anys del SMI no han destruït ocupació, secundant-se en què, a nivell macro, Espanya ha mantingut ritmes continuats de creixement -amb excepció de la primera maçada del covid-. «És empíricament demostrable que no és veritat que la pujada del salari mínim al nostre país destrueix ocupació», va declarar el secretari general de CCOO, Unai Sordo. «L’acord va en la direcció en la qual van tots els països europeus, […] serveix a l’interès general», va afirmar el seu homòleg d’UGT, Pepe Álvarez.

La pujada del salari mínim interprofessional a 1000 euros beneficiarà espacialment a certs col·lectius, entre els quals, les dones, ja que les feines més mal pagades acostumen a ser feminitzades, els joves, els temporals i els temporers i treballadors de la llar.