Girona, Riudellots i Vilamalla, els municipis amb més facturació empresarial
Diari de Girona. La xifra de negoci de les empreses gironines creix més d’un 20%. El 84% de les empreses de Girona tenen menys de trenta anys
Els municipis gironins que més facturació tenen de la província són Girona (3.937 milions d’euros), Riudellots de la Selva (2.398 milions d’euros) i Vilamalla (2.318 milions d’euros), d’aquesta manera ho exposa l’estudi Estructura empresarial de la demarcació de Girona 2024, de la Diputació de Girona. Les altres localitats que completen el llistat de municipis amb més xifra de negoci són: Banyoles (1.222 milions), Celrà (1.099 milions) i Figueres (1.046 milions).
Segons aquest informe, el teixit empresarial gironí no només s’ha reactivat, sinó que ha agafat embranzida i ja supera el volum de facturació i d’ocupació previ a la pandèmia.
El document posa de manifest la fortalesa i la capacitat de resiliència de l’ecosistema gironí, format principalment per societats mercantils petites (vuit de cada deu facturen menys d’un milió d’euros) i joves, el 84% tenen menys de trenta anys i el 64,8% s’han constituït aquest segle.
34.000 milions d’euros
Durant el 2022, les empreses de la província van facturar globalment 34.298 milions d’euros, un 20,5% més que l’any anterior (28.468 milions d’euros). És un volum de negoci que supera àmpliament els registres assolits abans de l’arribada de la covid-19. Això també va anar acompanyat d’un augment del 7,3% de l’ocupació, fins a situar-se en 165.062 llocs de treball.
Un estudi de la Diputació
Aquest document és un estudi que, per cinquè any consecutiu, ha publicat el servei de Promoció i Desenvolupament Econòmic Local. L’informe recull les principals magnituds de les empreses amb seu social a les comarques gironines, amb fitxes que contenen informació exhaustiva dels diferents sectors econòmics, també a escala comarcal, i amb comparacions respecte a anys anteriors. Les dades provenen dels comptes de l’any 2022, que han estat disponibles a partir d’aquest passat estiu, ja que les empreses no els presenten al Registre Mercantil fins un any i mig després d’acabar l’any natural.
L’objectiu principal de l’informe és «dotar els agents econòmics del territori d’una eina que permeti oferir un marc estructural precís sobre la tipologia d’empreses de la demarcació i la realitat dels diferents sectors», expliquen des de la Diputació.
La particularitat és que aquest creixement s’ha assolit amb gairebé el mateix nombre de societats mercantils: 14.282 l’any 2022 al costat de les 14.226 de l’any 2021. «Les nostres empreses són molt competitives en qualsevol situació, sigui una pandèmia o un context socioeconòmic com l’actual, marcat per l’elevada inflació, l’increment dels tipus d’interès i l’augment de les tensions en l’àmbit geopolític», destaca el vicepresident primer i diputat de Promoció i Desenvolupament Econòmic Local, Pau Presas. «Aquestes dades ens permeten constatar una reactivació econòmica total del territori i unes bones perspectives per al futur», afegeix.
Més facturació per càpita
La facturació per càpita del conjunt de la demarcació va passar dels 35.710 euros als 43.023, un increment del 17%. El Pla de l’Estany es manté com la comarca amb més volum de negoci (81.076 euros per persona), molt per sobre dels 57.435 euros per capita de la Garrotxa, la segona. El Gironès (48.873) i la Selva (46.509) són les altres dues comarques que estan per sobre la mitjana.
El Pla de l’Estany registra una concentració sectorial elevada; les dues primeres activitats econòmiques concentren gairebé la meitat del volum de negoci de la comarca (46,4%). Es tracta del sector del comerç a l’engròs d’alimentació i begudes (734 milions d’euros de facturació) i del sector de productes alimentaris i begudes (506 milions d’euros).
Per la seva part, el Gironès és la comarca que concentra més empreses (26,4% de tota la demarcació, un total de 3.791) i que més factura (28,4%, 9.705 milions d’euros), volum que es veu afavorit pel fet de comptar amb la capital de la demarcació. Cal destacar l’efecte que té la capitalitat de Girona, que concentra el 40,5% de la xifra de negoci comarcal, percentatge molt superior al de Celrà, de l’11,3%, que ocupa la segona posició, i de Cassà de la Selva, del 9,7%, en tercera posició.
La segueix de prop la comarca de la Selva, amb un 18,4% d’empreses de la demarcació i un 24,1% de facturació. En termes de facturació, el sector industrial de la Selva registra el 61,5% (5.075 milions d’euros) de la facturació comarcal, el segon percentatge més alt de la demarcació; mentre que el sector serveis n’aplega el 33,7% (2.786 milions d’euros), el tercer percentatge més baix.
D’altra banda, dels 68 municipis de l’Alt Empordà, 66 registren presència empresarial. Els tres primers municipis en volum de facturació concentren el 63,8% dels 6.119 milions d’euros que generen les 2.534 societats mercantils presents a la comarca. Les 118 empreses de Vilamalla generen 2.318 milions d’euros de facturació; les 705 empreses de Figueres en generen 1.046 milions, i les 82 empreses de la Jonquera, 541 milions. El 83% de la facturació total de les 2.534 empreses ubicades a la comarca procedeix d’activitats de serveis, el percentatge més elevat de les vuit comarques gironines. En sentit contrari, és la penúltima comarca pel que fa a presència industrial: només l’11,5% de la seva facturació és generat per societats industrials. En termes d’ocupació, el 72,8% dels llocs de treball pertany al sector serveis, mentre que el 15,9% pertany a la indústria.
Empreses petites
Al Baix Empordà prevalen empreses de dimensió reduïda: el 62,7% factura menys de mig milió d’euros (la tercera comarca amb més percentatge), i només 38 de les 2.504 empreses de la comarca facturen més de 10 milions d’euros. De la mateixa manera, a la Garrotxa tenen una presència notòria les empreses grans: el 9,3% de les 1.130 empreses de la comarca són societats anònimes i és el segon percentatge a escala comarcal més alt registrat a la demarcació de Girona, darrere del Ripollès. Finalment, la Cerdanya destaca entre altres coses per ser la que disposa de més presència d’empreses joves, ja que el 31,8% de les societats es van constituir a partir de l’any 2015. A més, el volum de negoci del sector de la construcció de la Cerdanya és, en termes relatius, el més elevat de la demarcació i representa el 28,1% de la facturació de la comarca. Aquest sector està format per 109 empreses, de les quals 21 facturen més d’1 milió d’euros.
La indústria alimentària
Un cop més, la indústria alimentària es consolida com el sector amb més volum de negoci a la demarcació de Girona, tot i haver patit una desacceleració en els dos darrers anys. Acumula el 18,3% del total, que creix fins al 27,6% si hi afegim serveis relacionats amb aquest àmbit com el comerç a l’engròs d’alimentació i begudes (9,3%). El gruix de sectors econòmics ha tingut fluctuacions molt lleus, per sobre o per sota, en comparació amb l’any 2021.