Girona, l’única província catalana que va guanyar autònoms l’any passat
Diari de Girona. El descens es va concentrar al sector agrari i industrial amb pèrdues del 2,6% i el 2% respectivament. Les afiliacions al RETA que cotitzen per la base mínima van baixar un 26,9%.
Totes les províncies a excepció de Girona van experimentar una disminució de les afiliacions al règim d’autònoms el 2022. Un descens que van concentrar els sectors agrari (-2,6%) i industrial (2%), ja que els autònoms catalans configuren un col·lectiu «molt terciaritzat i amb poca presència del sector primari».
A tot el territori català les afiliacions d’autònoms que cotitzen per la base mínima van disminuir un 26,9% el 2022, fins al 63,7% del Règim especial de treballadors autònoms (RETA), traslladant-se a bases superiors, especialment les que engloben les cotitzacions entre 1 i 1,5 vegades la base mínima.
Ho va destacar el passat dijous la secretària executiva del Consell de Treball Econòmic i Social (CTESC), Carme García, a la presentació de l’informe del Consell «La situació del treball autònom a Catalunya 2022», juntament amb la ponent de l’estudi, Vanessa López i el secretari de Treball de la Generalitat, Enric Vinaixa.
Així, el 2022 va tancar amb un «increment generalitzat» de les bases de cotització per l’aprovació del nou sistema que, si bé va entrar en vigor l’1 de gener del 2023, va provocar que els treballadors per compte propi actuessin en previsió, segons García . També va assegurar que els canvis normatius beneficien els treballadors per compte propi, que ara poden adaptar la seva cotització a la seva realitat econòmica: «Hi havia molta gent que ho veia amb preocupació, però quan la gent perd la por dels nous canvis, que sempre inquieten , és positiu».
Entre gener i juny del 2023, el tram següent al de la base mínima ha augmentat un 1.283%: «El que és habitual ja no és la base mínima, el que és habitual és el següent estadi», va dir Vinaixa.
Cicles econòmics
Pel que fa als treballadors per compte propi, el nombre d’aquesta tipologia de treballadors a Catalunya va disminuir un 1% respecte de l’any anterior, i va representar un total de 517.486 persones.
Van ser un 14,7% respecte al treball total, també influenciat per l’augment de la població assalariada, segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) recollides pel CTESC.
García va explicar que «segurament hi ha persones que es van fer autònomes durant la Covid o posteriorment perquè tenien necessitat de treballar, i avui han trobat un lloc de treball». Per la seva banda, el director del gabinet econòmic del CTESC, Joan Santana, va assenyalar que el treball autònom a Catalunya es planteja com «una qüestió merament subsidiària del que passa als cicles econòmics». «Quan les coses van bé, la gent, si pot, va a la feina assalariada, perquè els sembla un recurs més segur».
Perfil
Les persones de 40 a 54 anys van representar el 48,6% del col·lectiu, mentre que els més grans de 55 anys van ser el 29,6%, i els joves de 16 a 39 van ser el 21,8%. «Quan inicies la vida laboral, una persona jove, suposo que tampoc no tens ganes de complicar-te la vida», ha reflexionat la directora de l’estudi, Vanessa López.
Les dones van representar el 36,1% del total del col·lectiu, un percentatge «lleugerament superior» a la mitjana espanyola, i la bretxa de gènere va disminuir: elles van créixer un 3,2% i els homes autònoms van baixar un 3,3%.
Pensions
García va advertir que el transvasament a bases superiors «ara com ara no ha produït modificacions a les pensions», tot i que va destacar l’increment del 5,5% de la pensió mitjana el 2022. La mitjana de pensions percebudes pels autònoms es va situar en els 787,9 euros, un 37,4% menys que els cotitzants al règim general, i l’informe recull un «estancament en la tendència a la disminució« de la diferència entre tots dos.
Finalment, les pensions de jubilació van representar el 69,5% del total, es van situar als 883,9 euros mensuals; i, amb una diferència del 38,9%, són les que reflecteixen una divergència més gran.