Girona és la tercera zona urbana més cara d’Espanya
Diari de Girona. Les àrees de Blanes-Lloret de Mar i Sant Feliu de Guíxols es col·loquen en cinquena i sisena posició, segons un estudi realitzat pel Banc d’Espanya.
Viure a Girona significa fer-ho a la tercera zona urbana més cara d’Espanya, per darrere de Madrid i Barcelona. Així ho conclou un estudi realitzat pel Banc d’Espanya, en el qual s’han analitzat els preus del lloguer i de béns i serveis com el transport, l’educació, la salut, l’hostaleria o l’alimentació, de les diferents àrees urbanes espanyoles, cobrint el període del 2004 al 2020. Girona, però, no només és cara com a ciutat, sinó que també ho resulta com a demarcació: les àrees urbanes de Blanes-Lloret de Mar i Sant Feliu de Guíxols se situen en cinquena i sisena posició, respectivament, al rànquing del cost de vida de les zones urbanes espanyoles del 2020.
Segons l’Institut Nacional d’Estadística, s’entén per àrea urbana aquella ciutat amb municipis propers que formin el seu propi entorn d’influència laboral (si un 15% de la població ocupada s’hi desplaça per treballar). Les seleccionades en aquest estudi són les definides el 2008 per l’antic Ministeri d’Habitatge i avui Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, i representen el 68% de la població espanyola.
L’estudi presenta Madrid i Barcelona com a les zones urbanes que presenten un cost de vida més elevat de l’Estat. De fet, resol que viure en una de les dues àrees és, de mitjana, un 20% més car que fer-ho a la resta d’Espanya, i posa el preu de l’habitatge com a diferència principal, ja que té un major pes sobre el cost total de vida (un 25%). En relació amb Girona, l’expert i doctor en economia Ricard Rigall apunta que no només és l’habitatge, sinó també el turisme i el sector agroalimentari, que col·loquen les zones de Girona, Blanes-Lloret de Mar i Sant Feliu de Guíxols en aquestes elevades posicions, només darrere de les dues grans metròpolis i, en el cas de les dues zones de costa, de Palma de Mallorca.
Des de fa anys, el cost de vida ha augmentat, de manera general, a tot l’estat espanyol, i Girona no n’ha quedat al marge. El tret diferencial entre Girona i moltes altres àrees urbanes és l’elevat poder adquisitiu, gràcies al fet que la productivitat és alta. El doctor Ricard Rigall assenyala que el teixit productiu de la ciutat és força competitiu: «Es treballa i es produeix molt, i això fa que la renda i els salaris normalment siguin més elevats». Això genera, també, que hi hagi més demanda, fet que comporta un nivell alt de preus. De fet, aquesta és una de les conclusions que extreu l’estudi, i és que el cost de vida està íntimament lligat als salaris, que solen ser més alts a les zones més cares.
El turisme i l’agroalimentària
L’economia de la demarcació de Girona es caracteritza per la indústria agroalimentària i el turisme, i aquest últim deriva en un encariment del preu de l’habitatge, des del punt de vista de Rigall. «Aquests dos sectors ajuden a apujar el poder adquisitiu, però, alhora, també eleven el cost de viure a la província», explica. Tot i això, remarca que amb la covid-19, els preus dels habitatges «s’han estancat o, fins i tot, abaixat», per la disminució de demanda. Ara, però, amb la reducció de restriccions, «veurem un augment generalitzat de preus», diu Rigall. Tot i això, exposa que si l’augment de preus va lligat amb un augment de la renda i el poder adquisitiu, «no hi haurà problemes, perquè conservarem el mateix cost de vida». Si, per contra, la renda es manté o disminueix i els preus pugen, «perdrem qualitat de vida», sosté.