Girona, entre les províncies on més creix la població
Diari de Girona. Les comarques gironines sumen un nou rècord de població: la natalitat es desploma, però augmenten els habitants estrangers.
Girona va tancar el mes de juliol amb 816.321 habitants, segons dades recents publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Suposa un increment de l’1’79% respecte a 2022 i del 3,69% respecte a 2021, unes taxes que situen Girona entre les cinc províncies de tot Espanya que guanyen més població els dos últims anys. Gran part d’aquest creixement és degut a la immigració que ha arribat a les comarques gironines: mentre que la població nacional només ha augmentat un 0,33% entre abril de 2021 i juliol de 2023, l’estrangera ho ha fet en un 15,45%. Barcelona i Tarragona també es troben entre les províncies que més població guanyen
Les dades de l’INE a tot Espanya mostren una important caiguda de la natalitat: en els quatre primers mesos de 2023 van néixer a Espanya 103.443 nadons, la xifra més baixa des de 2016. Tot i això, els ciutadans residents van augmentar en 135.186 en el segon trimestre de 2023, elevant la població del país -amb data d’1 de juliol de 2023- a 48.345.223 habitants, la xifra històrica més alta. I tot això gràcies a la immigració.
Les dades provisionals de l’Estadística Contínua de Població (ECP), publicades fa uns dies, apunten que el nombre d’estrangers va augmentar en 100.394 persones a 1 de juliol de 2023, mentre la població de nacionalitat espanyola va incrementar en 34.792 persones. Les principals nacionalitats dels migrants durant el segon trimestre de 2023 van ser la colombiana (amb 37.700 arribades a Espanya) i la marroquina (21.500). D’altra banda, les persones que van abandonar Espanya eren, majoritàriament, nascudes al Marroc (amb 6.700 sortides), a Romania (5.700) i a Espanya (5.500).
Tal com van apuntant des de fa temps els demògrafs, gràcies a la immigració estem lluny d’una Espanya buidada de nens. Encara més, el territori va superar per primera vegada el passat maig els 48 milions d’habitants, degut precisament a les persones procedents de l’exterior.
«La societat espanyola no s’extingirà, encara que es parli poc sobre les oportunitats que porta la immigració», reflexiona Elisa Chuliá, directora d’Estudis Socials de Funcas. En la mateixa línia, Pau Miret, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB vaticina que «mentre Espanya creixi i hi hagi necessitat de mà d’obra amb baixos nivells d’instrucció, continuarà aquesta immigració que està aconseguint nivells rècord».
Amb tot, l’INE estima que la població va créixer en totes les comunitats autònomes, així com a les ciutats de Ceuta i Melilla. Els majors increments en termes relatius es van donar a Balears (0,58%), Catalunya (0,51%), a Madrid (0,45%) i a la Comunitat Valenciana (0,44%). En canvi, el menor augment es va registrar a Extremadura (0,01%), Astúries (0,03%), Ceuta (0,06%) i Castella i Lleó (0,08%).