Girona bat un nou rècord d’estrangers nacionalitzats
Diari de Girona. Les adquisicions de nacionalitat espanyola van créixer un 3,4% a la província el 2025 i van arribar a 7.796. Hondures supera el Marroc com el país d’origen de més persones que han fet el tràmit.
Les adquisicions de nacionalitat espanyola a les comarques gironines han tornat a marcar un nou màxim històric. Durant el 2025, un total de 7.796 residents a la província de Girona van obtenir la nacionalitat espanyola, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Són 258 més que l’any anterior, quan ja s’havia assolit un rècord amb 7.538 adquisicions. L’increment interanual és del 3,4%, més moderat que en altres territoris, però consolida una tendència a l’alça sostinguda en els darrers anys.
La xifra actual queda molt per sobre dels registres d’abans de la pandèmia. El 2019, a Girona hi va haver 3.474 adquisicions de nacionalitat espanyola, menys de la meitat que el 2025. El creixement és encara més evident si es compara amb el mínim recent de la sèrie: el 2018 se’n van registrar 2.588. Des d’aleshores, el nombre de residents que han esdevingut espanyols s’ha triplicat.
L’evolució de l’última dècada mostra alguns alts i baixos, però també un canvi d’escala clar. El 2015 hi va haver 3.095 adquisicions; el 2016, 4.073; el 2017, 2.836; i el 2018 es va tocar el punt més baix, amb 2.588. A partir d’aquí, la corba va començar a créixer de manera continuada: 3.474 el 2019, 3.707 el 2020, 4.350 el 2021 i un salt notable el 2022, quan es van superar per primera vegada les 6.000 adquisicions. Des del 2023, Girona encadena tres exercicis per sobre dels 7.000 nous registres anuals.
Per nacionalitat prèvia, el principal grup de nous nacionalitzats a Girona el 2025 va ser el d’Hondures, amb 1.855 adquisicions, per davant del Marroc, amb 1.632. A força distància se situen Colòmbia, amb 703; Gàmbia, amb 334; Veneçuela, amb 310; l’Índia, amb 249; l’Argentina, amb 212; Cuba, amb 191; la República Dominicana, amb 177; i el Perú, amb 173. En conjunt, Hondures i el Marroc concentren 3.487 nacionalitzacions, gairebé el 45% del total registrat a la demarcació.
Origen geogràfic
Per grans àrees geogràfiques, Àfrica és el primer continent d’origen, amb 2.424 adquisicions de nacionalitat, seguida de prop de l’Amèrica Central i el Carib, amb 2.322, i de Sud-amèrica, amb 2.003. La presència d’Hondures explica bona part del pes centreamericà, mentre que en el cas africà destaca sobretot el Marroc, però també Gàmbia, Senegal i Mali. A Sud-amèrica, els principals grups són Colòmbia, Veneçuela, l’Argentina, el Perú i Bolívia.
Les dones continuen sent majoria entre les persones que van obtenir la nacionalitat espanyola a Girona. En concret, n’hi va haver 4.299, davant de 3.497 homes. Això vol dir que elles representen el 55,1% del total. La diferència és especialment marcada entre les persones amb nacionalitat prèvia d’Hondures, amb 1.261 dones davant de 594 homes. En canvi, en el cas del Marroc la distribució és més equilibrada, amb 865 homes i 767 dones.
Per edats, el gruix es concentra tant en infants com en adults en edats centrals. El grup més nombrós a Girona és el de 0 a 4 anys, amb 957 adquisicions de nacionalitat espanyola, seguit del de 30 a 34
El gruix per edats es concentra en els infants de 0 a 4 anys, seguit dels adults de 30 a 34 anys
anys, amb 841.
Girona és la segona província catalana amb més adquisicions de nacionalitat espanyola, només per darrere de Barcelona. Del total de 70.933 registrades a Catalunya el 2025, Barcelona en concentra 53.372. A continuació hi ha Girona, seguida de Tarragona amb 6.414, i Lleida, amb 3.351.