Fuga de personal
El Punt. El sector hoteler té serioses dificultats per contractar personal després que molts professionals hagin reorientat el seu futur durant la pandèmia. L’atracció per treballar en aquest negoci no depèn només del salari.
A les dificultats que està comportant gestionar qualsevol hotel en un context de gairebé dos anys de pandèmia i amb el turisme reduït a la mínima expressió, al sector se li ha afegit una complicació extra: les dificultats per localitzar personal que vulgui treballar-hi. La situació és tan alarmant que hi ha qui no sap si es podran cobrir totes les necessitats quan arrenqui la temporada alta, sempre que es compleixin les previsions de recuperació de l’activitat. El problema va aflorar abans de l’esclat de l’actual crisi sanitària, però ara s’ha accentuant de forma molt preocupant, segons diferents experts.
La pregunta és: com s’explica aquesta tendència tenint en compte que abans del coronavirus la majoria d’hotels estaven treballant a ple rendiment i amb les places cobertes? La resposta és complexa i és impossible anar a parar a un únic motiu. Molts dels treballadors que es van veure abocats a l’ERTO –uns 35.000, segons la Confederació Empresarial d’Hostaleria i Restauració de Catalunya– amb el tancament total o parcial dels hotels han donat un gir a la seva vida laboral, han apostat per feines que milloraven les condicions –com, per exemple, jornades de dilluns a divendres, horaris intensius o millors salaris– i no tenen cap voluntat de fer marxa enrere. L’anàlisi, però, ni tan sols és prou senzilla per establir una relació directa entre precarietat i fuga de personal. El prestigi de la professió no passa pel millor moment i les feines que es deriven de l’activitat turística, o part d’aquestes, han perdut poder d’atracció.
Barbara Hallé és la presidenta de la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre i una de les professionals que confirma aquest maldecap originat per la manca de demanda laboral: “És un tema recurrent des de fa dos anys, i fins i tot abans, i és per aquest motiu que des del gremi ens hem fixat l’objectiu de treballar de valent perquè les empreses prenguin les mesures que estiguin a les seves mans per pal·liar la situació.” Si bé és cert que aquesta dificultat afegida no ha esclatat amb la pandèmia, l’impacte del coronavirus ha contribuït a agreujar-lo. “La gent, en general, tendeix a valorar molt més aspectes com ara la conciliació laboral, la possibilitat de disposar de més temps lliure…”, diu. Unes prioritats que poden arribar a topar amb els horaris que exigeix la indústria hotelera, oberta al públic, en molts casos, vint-i-quatre hores al dia, set dies a la setmana.
Des de l’entitat que lidera Bàrbara Hallé s’està apostant per incentivar la formació dels professionals i poder oferir-los fer carrera laboral dins el sector, així com per millorar els horaris de les plantilles, amb jornades intensives sempre que sigui possible. Pel que fa a les retribucions, Hallé admet que “convé retocar el conveni del sector”, però té molt clar que si els empresaris no troben personal no és només per un desacord econòmic. “En segons quines zones, també és difícil oferir una feina estable perquè molts establiments tanquen uns mesos al llarg de l’any. I la necessitat de trobar professionals per a feines temporals encara complica més la situació”, sosté. Malgrat que el punt de partida no convida a l’optimisme, Hallé hi veu marge de millora i, per tant, possibilitats de revertir la situació: “Hem de treballar, tothom, per prestigiar la professió. Les administracions s’han de marcar aquest objectiu de forma seriosa atès que el turisme és un percentatge molt important del producte interior brut [PIB]. També s’ha de flexibilitzar la contractació per poder incorporar persones d’altres països que vol treballar amb nosaltres i s’ha d’apostar pels plans de formació perquè la gent pugui progressar.” I s’ha de fer sense més dilació o el problema s’incrementarà, auguren els experts. Ara per ara, Hallé, que és propietària i directora de l’hotel Sant Roc, a Calella de Palafrugell, ja intueix que tindrà seriosos problemes per cobrir totes les vacants de l’estiu.
Retenir talent
A les receptes que donen la majoria d’experts per retenir personal, el vicedegà de Turisme de l’IQS School of Manegement de la Universitat Ramon Llull, Ricard Santomà, afegeix un factor que les noves generacions valoren molt a l’hora de decantar-se per una feina o una altra: “És molt important que se sentin molts orgullosos de treballar amb aquella marca. Per aquest motiu, pren un gran valor el projecte social d’aquesta: si són responsables o no amb el medi ambient, si tenen en compte els drets col·lectius, si s’impliquen amb col·lectius vulnerables, si ajuden a millorar els barris on estan implantats…”
Un clar exponent del que explica Santomà social són els hotels d’Ilunion, un exemple d’inclusió laboral de persones amb discapacitat. A les seves instal·lacions, la plantilla amb alguna discapacitat ja supera el 40%. “Som l’organització puntera al món pel que fa a la diversitat –afirma amb orgull José Ángel Preciados, conseller delegat d’Ilunion–. En tots els nostres projectes posem l’accent de la inclusió social i l’accessibilitat.” Als hotels d’Ilunion, distribuïts per l’Estat espanyol, no només es dona una oportunitat laboral a persones amb una discapacitat física o psíquica, també s’hi integren, per exemple, dones víctimes de violència de gènere. Aquest accent social de la firma, sumat a una política de formació i promoció interna que va donant resultats, permet a la cadena presumir de fidelitat de la seva plantilla, integrada actualment per unes 1.250 persones. Preciados assegura que un 90% de les persones amb discapacitat que s’han anat sumant al projecte “han acabat promocionant” dins els seus hotels. Un altre secret per mantenir el personal, diu, “és apostar pels contractes indefinits”. El conseller delegat d’Ilunion confirma el que els seus companys de professió apunten: “Les noves generacions, quan busquen feina, no miren només el sou o els horaris. Senten atracció pels projectes que tenen valor social, que ajuden a millorar l’entorn, que els fan sentir part del projecte, que formen part d’una iniciativa que ajuda a transformar la societat.”
“Quin no tingui la capacitat d’entendre les noves generacions, d’adaptar-se a les seves demandes i necessitats, de comprendre que alguns canvis han arribat per quedar-se ho passarà molt malament per fitxar i retenir talent”, augura Ricard Santomà, un ferm convençut que són les empreses les que s’han d’adaptar a la societat, i no a la inversa. El vicedegà de Turisme de la IQS School of Manegement de la URL no té cap dubte que si Catalunya vol seguir sent una destinació mundialment reconeguda “ha de tenir bons professionals, no es pot permetre fer experiments, i el sector ha d’apostar per competències com ara les soft skills [habilitats o capacitats personals]”
Reflotar el col·legi de turisme
Un grup de professionals de la indústria turística s’ha proposat, recentment, reactivar el Col·legi Oficial de Professionals del Turisme (Coptur), que estava en estat de letargia des de feia més de deu anys. Norma Galofré, vicepresidenta segona del col·legi, explica que aquesta recuperació “ha esdevingut una realitat per tal de posar en valor la defensa i professionalització del sector” i per posar èmfasi en les dificultats que afronten els professionals del turisme amb la situació actual d’alentiment en la recuperació. “Ara més que mai, necessitem el suport dels professionals del sector i de tots els actors públics i privats que en formen part”, subratlla Galofré. Sota la campanya #soyturismo #socturisme, el col·legi ha buscat el suport d’institucions, associacions, universitats i professionals del sector per aconseguir les seves fites. També aspira a participar en els espais en què es treballi el disseny de la recuperació econòmica del país.
Hi ha ofertes de treball però en baixa la demanda
El fundador i director general de Turijobs –el portal de feina especialitzat en turisme i hostaleria–, Xavier Martin, detalla que, durant el segon semestre del 2021, el 9% dels llocs de feina que va oferir la indústria hotelera “van quedar sense cobrir” i aporta una xifra que ajuda a entendre la magnitud del problema: “Durant el 2021, les ofertes de feina en el sector van baixar un 10% respecte de l’any 2019. En canvi, les sol·licituds o candidatures que aspiraven a trobar una feina es van veure reduïdes, en el mateix període, un 51%.” Observant només el període d’estiu, les ofertes van créixer un 3% i les demandes van patir una davallada del 24%. Martín ho atribueix, en bona part, a “una crisi d’ordre mundial per trobar talent” i també a “l’envelliment de la població”. Creu també que s’ha d’actuar per “revaloritzar totes aquestes professions” i que esdevé urgent “reconduir el discurs cap a un format positiu, ja que, darrerament, s’ha usat el turisme com a arma llancívola malgrat ser un sector cabdal per a la nostra economia”. Recomana a les empreses pensar en el benestar del treballador, “de la mateixa manera que pensa en el benestar del client”. El vicedegà de Turisme de la IQS School of Management de la URL, Ricard Santomà, indica que en el sector hoteler hi ha una rotació de personal del 70% i subratlla que aquesta tendència “surt caríssima perquè, entre altres coses, obliga a començar de nou en la formació de l’empleat”.
