Francisco Prats: «Amb l’Avlo, volem treure gent de les carreteres i portar-la al tren»
Sent el responsable de la línia entre Madrid i Figueres, segur que em dirà que estava clar que el primer lloc on l’Avlo s’havia de posar en marxa era aquí…
L’Avlo havia de començar abans de la pandèmia. Ara, amb la data del 23 de juny, està tot preparat i provat?
Estem preparats. De fet, ja estem plenament operatius des de la data anterior que estava prevista, el 6 d’abril del 2020, i ara hem pensat que el 23 de juny és la data idònia. El nostre objectiu és anar recuperant tant els serveis com la demanda, sempre en funció de l’evolució de la pandèmia i dels que ens diguin des de les autoritats sanitàries.
Aquesta demanda que volen recuperar amb l’Avlo serà nova o vindrà dels actuals usuaris de l’AVE?
Seran usuaris nous. Nosaltres creiem que seran nous, gent que o bé no viatjaven o bé ho feien per carretera. Hem venut més de 217.000 bitllets en tota la línia per viatjar amb Avlo a partir del 23 de juny i aquí hem vist que els usuaris seran gent jove, moltes famílies amb nens, grups de joves… Sobretot, viatgers d’oci i turisme. És una oferta complementària a l’AVE, que és un producte per un mercat també molt potent i amb uns serveis premium, i creiem que els dos encaixen molt bé.
L’arribada de la competència, amb els trens Ouigo francesos, com els afecta?
La nostra lluita no és amb la competència. Renfe és una empresa pública que té l’obligació d’oferir un servei el millor possible. Treballem en la nostra cultura com a empresa per ser cada vegada més eficients. El nostre objectiu és treure gent de la carretera. Tots tenim una responsabilitat amb el medi ambient i anar traient cotxes de la carretera i portar els viatgers cap al ferrocarril és un benefici per a tothom.
Trens sostenibles?
Sí. L’Avlo és un producte totalment sostenible. L’energia que consumeix prové al cent per cent de l’energia renovable i, per tant, és un transport net. A més de ser molt accessible per a persones amb mobilitat reduïda.
Abans em parlava de recuperar demanda i dels 7 milions de l’any 2019. Quan preveuen tornar a arribar aquestes xifres?
És impossible de dir. No puc pronosticar si serà el 2022 o serà un altre any, perquè depèn de l’evolució de la pandèmia. La mobilitat ha quedat molt afectada i, encara que es va recuperant, hem de veure com quedaran temes com el teletreball, la presencialitat de les reunions…
El tram Girona-Barcelona sempre havia tingut ocupacions molt altes. Allò de viure a Girona i treballar a Barcelona.
Sí. Passa a més llocs. La gent ja va comprovar que amb l’Alta Velocitat no tenen perquè necessàriament viure a Madrid si ho prefereixen fer a Ciudat Real o a Toledo. Poden mantenir les seves feines sense haver de renunciar de viure als llocs on pensen que tindran més qualitat.
La línia d’Alta Velocitat nord-est és Madrid-Figueres, però què passa amb França. A l’altre costat de la frontera l’alta velocitat no acaba d’arribar.
Tenim moltes bones relacions amb SCNF perquè hi treballem amb diferents connexions internacionals per anar fins a París o fins a Lió. Tenim projectes comuns i treballem bé.
Creu que França hi ha el mateix interès a tenir connexions ràpides per la Jonquera?
Sí. França sempre ha tingut molta tradició en viatges internacionals.