França obstrueix el Corredor Mediterrani
La Vanguardia. França és reticent a una interconnexió més gran, més generosa, amb la península Ibèrica. Una cosa és el discurs oficial i una altra la realitat. L’escàs desenvolupament de les connexions elèctriques i gasistes han convertit Espanya i Portugal en una veritable illa energètica , expressió que s’ha popularitzat aquests darrers mesos arran dels debats europeus sobre el límit al preu del gas. Grans convulsions com la guerra d’ Ucraïna provoquen molta confusió, enterboleixen tota una època, però també encenen focus. Reflectors que mostren amb més nitidesa alguns problemes de fons. Ara veiem molt més clara l’asimètrica relació entre França i els seus veïns del sud.
L’excepció ibèrica obeeix a una realitat material indiscutible. La Unió Europea va aconsellar el 2002 que tots els països membres tinguessin una interconnexió d’almenys un 10% de la seva capacitat instal·lada de producció elèctrica. Aquest objectiu es va revisar el 2014 i es va elevar fins a un 15% el 2030. Avui dia, Espanya només pot exportar un 2,8% de la seva producció elèctrica. La interconnexió entre Espanya i Portugal és bona, però l’electricitat generada pels portuguesos també topa amb el Pirineu.
L’antiquat tram Perpinyà-Montpeller es convertirà en un coll d’ampolla
Portugal se sent encara més aïllada que Espanya i el seu govern ha rebut com una plantofada la negativa recent d’ Emmanuel Macron a la represa del gasoducte Midcat. Portugal disposa d’una planta de regasificació al port de Sines, al sud de Lisboa, molt ben ubicada geogràficament per rebre grans carregaments de gas liquat de Nigèria, els Estats Units, Noruega i altres procedències. El Midcat també és una oportunitat logística interessant per als portuguesos, que el 2019 van votar en contra de la seva suspensió. La paralització de les obres del gasoducte es va decidir fa tres anys, en un context molt diferent de l’actual, pels organismes reguladors de França i Espanya. El regulador portuguès s’hi va oposar.
Avui ampliarem la fotografia. També hi ha problemes amb la interconnexió ferroviària per a l’alta velocitat i les mercaderies. Un recent informe de l’Oficina del Comissionat del Govern central per al Corredor Mediterrani a què ha tingut accés La Vanguardia assenyala que aviat hi haurà un coll d’ampolla entre Perpinyà i Montpeller, tram ferroviari antiquat que no estarà en condicions d’absorbir el tràfic de mercaderies a mesura que l’ample de via europeu connecti amb el port de València, amb Alacant, amb Múrcia i finalment amb Almeria. Al Corredor Mediterrani li ha costat arrencar, però a França no sembla que hi hagi cap pressa perquè els trens de mercaderies espanyols d’ample internacional disposin d’una bona autopista ferroviària per arribar al cor d’Europa. La prioritat francesa ara per ara no és la modernització de la via entre Perpinyà i Montpeller. L’aposta de París és la línia d’alta velocitat Tolosa de Llenguadoc- Bordeus, això és, recosir el país entre l’est i l’oest. Els de l’altra banda del Pirineu que s’esperin.
Què passa entre Perpinyà i Montpeller? Aquest tram no està adaptat per a l’alta velocitat i difícilment podria absorbir un trànsit de trens de mercaderies més gran. Els TGV de la Société Nationale des Chemins de Fer Français ( SNCF) que cobreixen el trajecte París-Barcelona han de reduir la velocitat entre Montpeller i Perpinyà. ( Els AVE de Renfe han quedat exclosos de la connexió amb París: vet aquí una altra asimetria). El Govern francès té un projecte d’adequació, amb ritmes molt lents. Les obres entre Montpeller i Besiers està previst que s’acabin el 2034. Dotze anys. La modernització del tram Besiers-Perpinyà no s’acabaria fins al 2044. Vint-i-dos anys!
Els calendaris del Corredor Mediterrani són uns altres. A finals d’aquest any s’haurien d’haver acabat els estudis del nous accessos al port de Barcelona. D’aquí dos anys, el port de Tarragona també tindrà amb ample europeu. Després vindrà València, després Alacant, Múrcia, i finalment Almeria. L’Oficina de Seguiment del Corredor Mediterrani calcula que l’eix ferroviari que José María Aznar va voler excloure del mapa de les prioritats europees (el 2002) entrarà en una fase de maduresa entre 2024 i 2026. Quan arribi aquest moment, hi haurà un coll d’ampolla entre Perpinyà i Montpeller.
La coordinadora europea per al Corredor Mediterrani, Iveta Radicova , va començar a llançar la veu d’alarma l’any passat. La part francesa fa servir arguments semblants a les raons exposades per Macron per mantenir paralitzat el Midcat: “Encara no hi ha prou demanda”. L’Oficina de Seguiment respon: “El tram Perpinyà- Montpeller avui pot absorbir els trens de mercaderies d’ample europeu que surten de Barcelona, però quedarà saturat quan s’hi afegeixi València, Alacant, l’horta murciana i Almeria. I això passarà molt abans del 2034”.
En aquests moments, París dona prioritat a la connexió Tolosa de Llenguadoc- Bordeus, i això també afectarà negativament la connexió del País Basc amb França en alta velocitat ferroviaria. La costosa Y basca es pot quedar en punts suspensius a Irún.
El Midcat només és una part del problema. 