Foment eleva el dèficit d’inversió pública a Catalunya a 42.000 milions
Diari de Girona. Sánchez Llibre titlla de «presa de pèl» la falta d’actuació de les administracions en les infraestructures La patronal catalana reclama un pacte al Parlament per a projectes prioritaris
No es redueix sinó que augmenta el dèficit d’inversió pública en infraestructures a Catalunya des del 2009. L’any passat va acumular una xifra que ja frega els 42.500 milions, en concret, 42.486 milions en els últims 14 anys, segons l’estudi actualitzat per Foment del Treball. Fa un any, l’organització patronal ja va situar en 39.369 milions aquest desfasament. Només el 2023 va incorporar 3.117 milions més, més del doble del desfasament registrat el 2022.
L’estudi el va presentar ahir el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, acompanyat per la responsable de la comissió d’infraestructures, Anna Cornadó; el del departament d’Economia, Salvador Guillermo; i Lluís Moreno, president de la Cambra de Contractistes. Les administracions locals solen tenir una evolució més estable, tot i que afectada pels períodes electorals, mentre que la política de reducció del dèficit ha impactat especialment en les inversions de l’Estat i de la Generalitat, va alertar la patronal catalana.
Sánchez Llibre, que va explicar que aquest estudi s’ha remès a totes les administracions, va considerar la xifra d’«escandalosa» i va titllar de «vergonya» la gestió tant de l’Estat com de la Generalitat en matèria d’inversions en infraestructures i «una presa de pèl intolerable», que les administracions han de resoldre. Aquesta falta d’inversió fa perdre competitivitat i benestar dels ciutadans, va insistir.
Infraestructures clau
El president de Foment va afegir que ara és el moment de reclamar un gran pacte polític a Catalunya per abordar el pla d’infraestructures amb els projectes que Foment veu prioritaris. Segons el parer de la patronal, aquests elements essencials són millorar la mobilitat per ferrocarril, la interconnectivitat entre territoris, la internacional, el transport ferroviari de mercaderies i les inversions hídriques i el combat contra la sequera.
Tot això es resoldria amb una inversió equivalent al 2,2% del producte interior brut (PIB), una mitjana similar a l’europea, segons Foment.
Anna Cornadó va recordar que a Espanya la inversió pública és molt més irregular que en altres països europeus i hauria de ser més sostinguda en el temps. Va destacar el pes industrial, la distribució territorial, la ubicació geogràfica de Catalunya, que requereixen unes necessitats concretes i específiques. El dèficit s’acumula any rere any i afecta econòmicament, socialment i mediambientalment la comunitat i per això creixen els problemes i n’apareixen altres de nous. «No queda cap altra via que augmentar la inversió en infraestructures», va dir.
L’excepció del 2009
Salvador Guillermo va recordar que la primera anàlisi la va realitzar Foment el 2019. La licitació d’obres de totes les administracions al llarg de tots aquests anys està distanciada de la mitjana del 2,2% a Europa. Segons les dades recopilades per Foment, només es va produir superàvit respecte al 2,2% del PIB el 2009 (1.158 milions) i 2010 (83 milions). Des d’aleshores només ha crescut el dèficit.
Lluís Moreno, que també és vicepresident de Foment, va comparar el nivell inversor amb 14 regions europees, Catalunya se situa per sobre de la mitjana en quilòmetres d’autopistes, però per sota en densitat de carreteres i més accidents de trànsit, tot i que es millora, cosa que significa que cal «millorar la seguretat de les carreteres». Va xifrar en uns 1.000 milions anuals i en 400 milions d’addicionals les quantitats que l’Estat i la Generalitat haurien de sumar a les seves inversions.
Si es compara amb el ferrocarril, la densitat està per sota de la mitjana i a més hi ha un dèficit en el manteniment, va explicar Moreno. També està per sota de la mitjana en ports, especialment en mercaderies. Respecte als aeroports, s’està per sobre de la mitjana en passatgers, però amb el risc de col·lapse atès l’augment de la demanda, mentre que en mercaderies està per sota de la mitjana.
Moreno va destacar la importància de complir el pla de Rodalies, així com l’ampliació de les línies 1, 2, 3 i 4 de metro; el tramvia del Camp de Tarragona, la connexió per la Diagonal a Barcelona i planificar aquest mitjà de transport en zones densament poblades com la Costa Brava, entre d’altres.
Un altre punt prioritari són les actuacions relacionades amb la seguretat viària i interconnexió de territoris, amb l’ampliació de 3 i 4 carrils a l’AP-7, entre d’altres. Foment també destaca la necessitat de millorar la connectivitat internacional de l’aeroport amb actuacions com la connexió per alta velocitat dels aeroports de Girona i Reus amb el de Barcelona. La patronal també insisteix a reivindicar el corredor del Mediterrani en nom de millorar el transport ferroviari de mercaderies.
Millorar la mobilitat per ferrocarril i les inversions hídriques són algunes de les reclamacions