Fires retrobades | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

Fires retrobades

  |   Novetats

Diari de Giriona. El divendres de la setmana vinent s’enceten les Fires del «retrobament», com així les ha qualificat el tinent d’alcalde de Girona Quim Ayats, ressaltant el fet que, després de dos anys, finalment es podrà recuperar del tot la normalitat perduda durant el llarg temps de la pandèmia vírica. El cartell anunciador de la festa d’enguany, obra de la dissenyadora gràfica Teresa Calbó i Angrill, el trobo excel·lent. Es tracta d’un treball artístic on hi predomina la simbologia d’una ciutat en festes a través d’un dibuix encertat i entenedor envoltat de vius colors que el fan visualment atractiu tant a la curta distància com des d’una posició elevada als fanals de la ciutat.

Si el temps hi acompanya, aquestes poden ser unes Fires esplendoroses, no només per la multiplicació d’actes que s’han programat, molt variats i per a tots els gustos de la ciutadania, sinó perquè es preveu que, en general, estiguin molt concorreguts per compensar d’alguna manera el fet que les dues edicions anteriors s’hagin hagut de celebrar amb restriccions variades. Així, per exemple, la del 2020, en plena pandèmia, es va haver d’improvisar una programació sota mínims mentre que la de l’any passat, tot i mantenir una part de les activitats programades, l’obligació de dur mascareta va frenar assistència per la por del contagi i per la incomoditat de l’improvisat morrió. Malgrat tot, però, no es varen haver de suspendre, com sí va passar els anys 1821 i 1822, justament a instàncies de les autoritats sanitàries, a causa dels brots de febre groga que s’havien detectat i que provocaven una gran mortaldat entre la població. Per altra banda, les pluges intenses i les inundacions posteriors també han causat suspensions i/o alguns ajornaments de les programacions al llarg de la història. El 1962, per exemple, Girona es disposava a celebrar la seva festa major amb els carrers encara plens de fang per la inundació que havia patit just el dia del Pilar d’aquell any quan es van desbordar el Ter, l’Onyar i el Güell, amb l’esfondrament del pont del Pes de la Palla que posteriorment va donar pas a la construcció de la plataforma avui coneguda com la Plaça de Catalunya. Els desperfectes a la ciutat es varen valorar en 150 milions de pessetes segons informe del consistori on es demanava la construcció d’una presa de capçalera per prevenir les avingudes del riu, una petició que, posteriorment, es va anar reiterant en anys successius però evidentment sense èxit fins a dia d’avui. Aquell any es va dir que se suspenien les festes de Sant Narcís però l’ajuntament es va afanyar a aclarir-lo immediatament assenyalant que «el acuerdo solo suspende la Función de Gala, el Gran Baile de Ferias en el Teatro Municipal y la Concentració de Gigantes”. La resta, el Certámen, les atraccions i la missa, és clar, es varen mantenir.

Aquestes fires del retrobament sembla que pinten bé. A les barraques de La Copa s’acabarà el caòtic sistema de venda de tiquets de l’any passant i es recuperarà el servei individualitzat de les entitats i associacions que s’ha demostrat efectiu i funcional. Si anteriorment el parc del Migdia havia servit com a prova per a futures deslocalitzacions de les activitats firals, enguany s’ha programat com la consolidació d’un espai idoni per a determinats concerts tot i que tal vegada caldrà vigilància pel compliment dels horaris i la normativa cívica. Trobo encertat que s’hagi escollit la Fundació Metalquimia per fer el pregó que donarà el tret de sortida als deu dies de festa major. És un reconeixement a una empresa gironina que al llarg dels anys ha sabut combinar la seva principal vessant industrial amb un compromís social i cultural impulsant i/o recolzant iniciatives d’interès ciutadà, especialment amb la seva decidida aposta per l’Auditori de Girona i la música simfònica. Tot sembla a punt i ara només caldrà alçar la vista al cel i, els que tinguin fe, pregar a aquest Sant Narcís perquè no ens faci la guitza enviant-nos uns ruixats que ens remullin els panellets!