Expropiacions massives a la costa?
Diari de Girona. El ministeri de Medi Ambient ha posat en marxa la modificació del Reglament General de Costes. Ho fa amb una reflexió transcendent: «L’escalfament global ja és un fet i, en aquest segle, el nivell de la mar en les nostres costes ascendirà més de mig metre». Això, sumat als efectes dels grans temporals, com el recent Nelson, que s’empassa platges i passejos marítims, pot obligar a modificar l’actual zona de domini públic marítim-terrestre. Una situació que deixa en els llimbs milers de propietaris d’habitatges i negocis situats a primera línia de mar.
Segons va avançar El Economista, el Govern podria expropiar construccions situades en la primera línia de mar, com a apartaments, hotels o xiringuitos i cedir-ne al propietari el seu ús durant 30 anys. De moment no ha transcendit el text decret en el qual treballa el ministeri, encara que és cert que després que el Suprem anul·lés un intent de l’any 2022 de modificar el decret, ja va advertir que la sentència no entrava «en el fons de la regulació» i, per aquesta raó, es podia tornar a tramitar els canvis del reglament «amb el mateix contingut».
En aquella modificació, s’advertia de la necessitat de modificar el reglament de 2014 i adaptar-lo «a la nova realitat climàtica». Entre els seus objectius citava la necessitat d’establir una regulació per a les concessions i pròrrogues en el litoral, «limitant la seva durada». La modificació del reglament aplicada el 2022 pel Govern Sánchez afectava, entre d’altres, els procediments d’afitament marítimo-terrestres o les característiques dels quiosquets, la qual cosa li va valer en el seu moment les crítiques dels empresaris turístics.
Inquietud en el sector turístic
Ara, el sector ha tornat a expressar la seva indignació. Des de la Mesa del Turisme -una entitat privada amb representació d’empreses turístiques- han advertit que «la potencial modificació del Reglament General de Costes, en els termes anunciats, està generant una profunda inquietud en el sector turístic espanyol». En un comunicat difós per Hosteltur, aquesta entitat posa un exemple: «un hotel construït en la dècada de 1960, sota els paràmetres de la nova llei del canvi climàtic, només disposaria de 14 anys més d’operació abans d’assolir el límit de 75 anys que es pretén establir».
«Des de la Mesa del Turisme d’Espanya observem amb enorme preocupació com el tractament de la propietat en la Llei de Costes que es prepara no prenen consideració les serioses repercussions que hi hauria per al turisme. Recordem que aquest sector no sols és font d’ingressos i prosperitat per a centenars d’empreses, sinó que també dóna ocupació a milers de treballadors en tot el país. Qualsevol legislació sobre la matèria ha de tenir en compte això», assenyala l’entitat.
També denuncien que «l’absència de cap referència al turisme respecte a la propietat en la nova llei és alarmant, especialment si considerem que es legalitzaria de facto un espoli dels establiments situats en la línia de costa, tant hotels com restaurants, bars i altres negocis». «Aquesta situació no sols amenaça la viabilitat de les empreses existents, sinó que a llarg termini també posa en risc la sostenibilitat econòmica de nombroses poblacions de la costa peninsular, així com de les Balears i Canàries, que depenen en gran manera del turisme», afegeix l’entitat. En aquest sentit, la Mesa del Turisme tem el cessament de milers d’activitats econòmiques, «la qual cosa implicaria la ruïna de moltíssims municipis turístics espanyols».
Davant aquesta situació, la Mesa del Turisme proposa crear un comitè d’experts que inclogui representants del sector turístic i, en particular, del subsector hoteler, perquè estudiï en profunditat l’impacte dels canvis normatius. «És crucial que el Govern prengui en consideració el judici dels experts i del sector afectat abans de prendre decisions precipitades que podrien tenir conseqüències irreversibles i posar en escac a un sector econòmic vital», conclou la Mesa del Turisme.