Experts alerten de la falta de personal al sector turístic
Diari de Girona. Millors salaris i canvis en la formació són els eixos en els quals han coincidit els experts que van participar fa pocs dies en el Fòrum TTM quan han plantejat solucions contra la falta de professionals en el sector turístic.
Aquesta situació, preocupant en un negoci sacsejat per la pandèmia i pendent ara de la situació geopolítica al món, va motivar l’organització d’aquesta cita, que flexiona sobre la gestió del capital humà i el talent en el sector turístic de la mà de l’Agència EFE i les fundacions CETT, Guitart i Jordi Comas.
Tots els professionals participants van admetre la dificultat en la captació de professionals i la necessitat d’oferir salaris més atractius, però també de revolucionar la formació.
Després de la inauguració a càrrec de Narcís Coll en representació de les tres fundacions del sector turístic participants en l’organització del TTM i de la presidenta de l’Agència EFE, Gabriela Cañas, el fòrum va enllaçar taules que coincidien en un canvi obligat de paradigma.
Una de les veus més autoritzades ha estat la de la directora d’Innovació, Educació i Inversions de l’Organització Mundial del Turisme, la colombiana Natalia Baiona, que va demanar obertament a les administracions que flexibilitzin els sistemes de certificació en l’àmbit educatiu.
Bayona va subratllar que els professionals d’aquest negoci tenen dificultats per dedicar temps a la formació i ha reclamat que els estudis s’adaptin a aquesta circumstància, però també que s’actualitzin les temàtiques per «diversificar la paleta de coneixement».
La dada més contundent que va oferir és que la meitat de professionals del sector ni tan sols disposen d’un títol d’educació secundària i que, en conseqüència, «qualsevol» pot accedir a aquestes plantilles.
La regulació dels estudis turístics són clau per a Natalia Bayona per considerar que aquesta manca redunda en els salaris i «de res serveix ser el sector més humà si s’és el pitjor pagat».
Bayona va apostar perquè es diversifiquin els currículums, que veu actualment enfocats en la seva pràctica totalitat a l’hostaleria, i per incorporar conceptes «bàsics» com la intel·ligència artificial.
La directora general del grup Mercer Hotels i delegada a Barcelona de l’Associació Espanyola de Directors i Directius d’Hotel i Restauració (AEDH), Maria Eugènia Borràs, va denunciar que l’equilibri entre oferta i demanda professional està descompensat i ha reclamat una «gran aposta de màrqueting, comercial i de comunicació» per retornar el prestigi a les ocupacions del sector turístic.
En la mateixa taula, el director executiu del grup Eurofirms, Miquel Jordà, va explicar com a responsable d’una empresa especialitzada en contractació temporal i ofertes d’ocupació que el compromís del treballador encara es manté, però que la falta de talent anirà a més.
La formació va ser el nucli del debat que, posteriorment, van mantenir expertes en aquest àmbit com Mercè Chacón i Elisenda Farràs, aquesta última des de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), al costat del responsable de la Comissió de Turisme de Foment del Treball, Guillermo Vallet, i el director general de Recursos Humans de l’operador Avoris, Joan Vargas.
Vallet esva posicionar a favor d’un «major protagonisme» de l’empresa a l’educació i ha puntualitzat que seria «important que les universitats tinguessin en compte el sector privat» cada vegada que revisin els seus estudis per adaptar-los a les necessitats del mercat.
Joan Vargas, des de la seva experiència, va assegurar que, a dia d’avui, «el normal és que un professional estigui amb tu entre quatre i sis anys».
Mercè Chacón va defensar la «flexibilitat amb microcredencials o els programes de curta o mitjana durada» en els estudis per donar lloc a «certificacions de qualificacions», mentre Elisenda Farràs ha insistit que els alumnes tenen interès per formar-se.
El responsable a Espanya d’Eurofirms, Raúl Sánchez, ha explicat en la seva intervenció aquesta mateixa necessitat d’atreure capital humà al sector turístic, integrat a Espanya per 1,2 milions de treballadors.
Els salaris, claus per recuperar l’atractiu professional
La recuperació de l’atractiu del turisme per convertir-se en professional del sector, amb la remuneració jugant un paper important, va ser assenyalada com a clau d’aquest negoci en la inauguració del fòrum TTM.
Els problemes per nodrir les plantilles van ser compartits per les diferents veus que van obrir aquesta cita, que incideix en la gestió del capital humà i el talent turístic i que neix després de l’èxit del fòrum BTM de Lloret de Mar, que ha arribat a les quatre edicions.
El president de la fundació CETT, Narcís Coll, va situar la falta de professionals en l’àmbit turístic en el marc d’una problemàtica global que afecta també la indústria i d’altres sectors.
L’objectiu del TTM és connectar universitat, empresa i professionals, però també «prestigiar l’ofici», segons el president de la fundació CETT, per qui la felicitat del client és un valor principal del turisme i només es pot oferir a través d’empleats que també el posseeixin.
La presidenta de l’Agència EFE, Gabriela Cañas, va aportar la visió d’una companyia experta en comunicació, però també en formació de futurs periodistes i va assenyalar que aquest aspecte és «fonamental» en processos de canvi com el que travessa el negoci turístic.
Cañas es va referir especialment a una aposta que incideixi en la «flexibilitat, capacitació o potencial» i que ha d’estar en «l’esperit empresarial» per avançar en la transformació per afrontar els desafiaments de futur.
Canvi climàtic, digitalització o inclusió social han estat alguns d’aquests canvis citats per la presidenta de l’Agència EFE, qui va recordar que «la indústria turística espanyola és un factor essencial del creixement econòmic» que mereix «el major dels suports, especialment després de dos anys tan difícils».
«Potser podem donar per acabada la crisi sanitària, però desgraciadament les incertesa segueixen i la guerra d’Ucraïna és una raó poderosa que sustenta aquesta incertesa en un món globalitzat que sí que ofereix oportunitats, però que també suposa nous riscos», va advertir Gabriela Cañas, que va apuntar al fet que les perspectives del sector són «esperançadores» aquest any.
El director general de l’Agència Catalana de Turisme, Narcís Ferrer, va assegurar que «el turisme ha d’aspirar a ser sector clau de la nova economia», va citar la sostenibilitat com a pilar i ha destacat que, per aconseguir-la, molts dels serveis han de regularitzar els seus preus per millorar la seva qualitat, inclosa la dels seus empleats des del punt de vista laboral.
Va coincidir també a opinar que «per vendre felicitat», el pas obligat és que el treballador gaudeixi igualment d’ella i, en la mateixa línia, s’ha pronunciat el regidor de Turisme i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé.
Marcé va incidir en la importància de la formació i ha puntualitzat que fa falta «gent més preparada, però també més ben pagada», perquè al seu entendre «la relació qualitat del treball i remuneració és essencial».