Blog

Diari de Girona. Els restaurants del centre de Girona celebren poder tornar a servir sopars, amb la plaça Independència com a zona més concorreguda els primers vespres, i desitgen que «això duri».

El retorn dels sopars. Un diumenge, encara que sigui Temps de Flors, no és el millor dia perquè la nit de Girona s’ompli de gent i, de fet, alguns restaurants s’esperaran al cap de setmana per veure com es reactiven els serveis dels vespres. Però, de moment, els que han obert les dues primeres nits es mouen entre l’optimisme de la plaça Independència i el poc entusiasme de la Rambla, on els visitants es concentren tots a l’hora de dinar.

L’endemà de la primera nit que havien pogut obrir i servir sopars, les cares dels treballadors i responsables dels bars i restaurants de la plaça Independència eren més alegres que les dels últims dilluns al matí. «La primera nit va anar bé i, per avui, a aquesta hora ja tenim encarregades dues taules de sis persones, que és el màxim que es pot, de grups que volen venir a sopar; i això a Girona normalment no passa els dilluns», expliquen, sense esborrar el somriure de la casa, des de darrere la barra del Sushi Bar d’una plaça Independència que, amb la seva concentració de locals i les nombroses terrasses, va ser aquest diumenge el punt neuràlgic del «retorn dels sopars» a Girona a l’espera que, a poc a poc, i amb el desig compartit «de no haver de fer passos enrere», es vagi estenent a la resta de la ciutat. «Nosaltres esperarem al proper cap de setmana per obrir les nits, vam pensar que diumenge tampoc és un dia que la gent acostumi molt a sortir a sopar a Girona», assegura Marc Palahí, del restaurant Cal Ros del Barri Vell, que, de moment, han preferit «estirar més el servei del migdia aprofitant que per Temps de Flors hi ha molta gent la ciutat i es treballa».

A pocs metres del Sushi Bar Girona, l’encarregada de la pizzeria Dolce Vita mirava de tenir-ho tot a punt per un dilluns que, a diferència dels últims, la terrassa del seu concorregut local no només podrà atendre clients al vespre. «Anit van tenir gent, potser no tanta com al migdia, quan es va treballar molt, però a l’hora de sopar va estar molt bé amb un ambient animat i un flux constant de gent», explicava Adriana Melo, per qui està clar que «la gent té ganes de sortir, de tornar a la rutina d’anar a sopar i prendre una copa…». «L’empenta de Temps de Flors és positiva per tothom, perquè fa que aquests dies volti més gent per la ciutat, però aquest retorn dels sopars i de l’animació als restaurants ja es quedarà perquè cada cop hi ha més gent vacunada i es tenen ganes de sortir», es mostraven convençuts des del restaurant japonès mentre, des de la pizzeria, Adriana Melo deia que «esperem que duri, que és el més important, i que la gent tingui consciència».

Una consciència de la gent, o la seva absència, que era la principal preocupació de Nicolás González, encarregat de la cerveseria Kerunta, situada al carrer Anselm Clavé a pocs metres de la plaça Independència, per a qui «a Girona va anar bé, però veient les imatges de Barcelona o Madrid penses que encara que a tots ens agrada la nit, allà en van fer un gra massa i no és una bona manera de començar». Pel que fa a diumenge, en el primer dia que van poder tancar a les onze de la nit i no a les cinc de la tarda, el Kerunta tenia «la terrassa plena des de les sis de la tarda, perquè la gent tenia moltes ganes de prendre una birra i menjar una tapeta». El vespre/nit de diumenge, apunta Nicolás González, no va ser ni de bon tros tan profitós com dissabte al migdia, unes hores on Temps de Flors va omplir Girona, però «va estar animat i, tot i que aquí no reservem, ja anem tinguen trucades de gent que vol venir amb grups de tres i quatre persones els propers vespres».

Temps de Flors porta molta gent a Girona, però molts són visitants d’un dia, i l’endemà de la primera nit amb bars i restaurants oberts no era exactament igual a tot arreu. A la Rambla, per exemple, l’exposició floral havia omplert les taules a l’hora de dinar. Però, diumenge, al vespre, a l’Arcada tenien «quatre o cinc taules a fora, però ningú a dins». «Dissabte al migdia va ser una bogeria, treballant molt i amb una llarga cua de gent esperant, però diumenge al vespre va ser fluix», apuntava Mireia Caracas que, de fet, recordava que l’hora de sopar ja fa temps que no és excessivament concorreguda a la Rambla.

En ple Barri Vell, un clàssic com Cal Ros va preferir no obrir diumenge al vespre i estrenarà el servei de sopars el proper cap de setmana fet, de moment, només divendres i dissabtes. «Estirarem els migdies, aprofitant que és Temps de Flors i hi ha molta gent, i al vespre esperarem el cap de setmana obrint divendres i dissabte per veure com reacciona la gent i anirem fent sobre la marxa», explicava Marc Palahí que, reflexionant sobre la decisió de no haver obert la primera nit que es podia, apuntava que «a Girona el diumenge tampoc és un dia que es faci molt vida nocturna».

No gaire més lluny de Cal Ros, al carrer Ciutadans, l’Arròs &… tampoc va obrir el diumenge a la nit, però sí que ho va fer dilluns convençuts que la gent, aviat, tornarà a omplir restaurants. «La gent té ganes de sortir a sopar, es veurà segur el proper cap de setmana; potser encara no hi ha gaires reserves perquè a Girona la gent decideix el mateix dia, però jo crec que això ja no pot tenir marxa enrere», explicava Miquel Bosch, de l’arrosseria del carrer Ciutadans.