Espanya va renunciar a fons de la UE per la dessaladora de Blanes
Diari de Girona. L’informe de la Comissió Europea aclareix que no va ser Brussel·les qui va excloure unilateralment la planta dels Next Generation, sinó que va ser el mateix Govern qui va demanar retirar la mesura.
El Govern espanyol va renunciar fa mesos a la subvenció europea de la dessalinitzadora de la Tordera, a Blanes, una de les futures plantes que ha de garantir la resiliència hídrica de les conques internes de Catalunya, que abasteixen les àrees de Barcelona i Girona. En concret, el Ministeri per a la Transició Ecològica va demanar a Brussel·les retirar del Pla de Recuperació la mesura que incloïa el finançament europeu de l’ampliació de la planta. Segons la documentació de la Comissió Europea a la qual ha tingut accés El Periódico, confirmada per fonts comunitàries, el Govern va al·legar «dificultats tècniques imprevistes» per justificar la supressió del conjunt d’actuacions que inicialment havia demanat finançar. Entre aquestes complicacions, es mencionaven restriccions en la cadena de subministrament i falta de demanda, factors que feien impossible completar les obres dins del termini compromès.
Com que el pressupost europeu per al Pla de Recuperació s’havia d’executar al llarg del 2026 i les obres de la dessalinitzadora encara no estan licitades, el ministeri liderat per Sara Aagesen es va veure obligat, a finals del 2025, a retirar la planta de Blanes de la documentació. La decisió es va començar a plantejar en la revisió del Pla de Recuperació espanyol duta a terme a finals del 2025. Tanmateix, no va ser ferma fins al passat 4 de juny, quan Espanya va sol·licitar formalment eliminar la mesura C5.I5, finançada amb préstecs europeus. L’acció C5.I5 estava orientada a recuperar aqüífers mitjançant recursos alternatius i incloïa projectes de dessalinitzadores a les conques internes catalanes, entre els quals hi havia la planta Tordera II, però també la dessalinitzadora del Foix, entre Cunit i Cubelles, per a la qual a dia d’avui no hi ha un calendari clar.
Al juny, fonts del Govern van donar a entendre que Europa havia rebutjat subvencionar les dessalinitzadores catalanes i fins i tot es va arribar a publicar en alguns mitjans. Però els documents oficials confirmen ara que no va ser Brussel·les qui va excloure unilateralment la dessalinitzadora catalana dels fons Next Generation, sinó que va ser el Govern espanyol qui va demanar retirar la mesura perquè considerava que no es podia executar a temps. A partir d’aleshores, la Comissió va donar el vistiplau al pla revisat el 17 de desembre del 2025 i el Consell de la UE el va aprovar formalment el 20 de gener del 2026.
El canvi va obligar aleshores l’Estat a activar una via alternativa per tirar endavant Tordera II. Aquesta solució està a punt de formalitzar-se i, segons apunten fonts de la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, en les pròximes setmanes està prevista la signatura del conveni entre la Generalitat i la societat estatal Acuamed, que ha de fixar el nou esque
El ministeri va al·legar «dificultats tècniques» per avalar la supressió de les actuacions
ma de finançament i permetre avançar en una infraestructura estratègica. La inversió estimada ascendeix a 290 milions d’euros i es canalitzarà a través d’Acuamed. La proposta contempla que 145 milions surtin inicialment de fons propis de la Direcció General de l’Aigua i que els altres 145 s’obtinguin mitjançant finançament extern, previsiblement a través del Banc Europeu d’Inversions o d’una altra entitat. Els diners s’avançaran per fer possible l’obra, però després es recuperaran mitjançant una tarifa d’amortització. El conveni haurà de concretar les garanties, les condicions i la fórmula de pagament.
L’esquema traslladat pel secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, fixa un termini màxim de recuperació de 25 anys des de l’inici de l’explotació, amb un interès del 2% per a la part aportada per la Direcció General de l’Aigua i les condicions que obtingui Acuamed per al tram finançat amb deute. La Generalitat haurà d’assumir, a més, les expropiacions i els projectes bàsics o avantprojectes ja redactats i adjudicats. Un cop estigui signat el conveni, es podrà desencallar la licitació.
Mecanisme complex
La falta de finançament europeu ha provocat que el Govern hagi optat per sostenir Tordera II amb recursos estatals, però, en canvi, ha deixat per més endavant la dessalinitzadora del Foix, una infraestructura que sempre havia anat lligada a la de Blanes, que es converteix ara en la prioritat immediata. El ministeri manté l’actuació de Cunit, però sense una fórmula de finançament tancada. Cal assenyalar que el mecanisme perquè Brussel·les sufragués les plantes era complex.
Les autoritats europees han expressat dubtes en diverses ocasions sobre la dessalinització. En realitat, la justificació per aconseguir pressupost comunitari es basava en el manteniment dels aqüífers (si s’extreu aigua de la dessalinitzadora, no s’exploten masses d’aigua subterrània ja molt minvades). Però l’elevat consum energètic i l’impacte ambiental continuen preocupant la comissió de Medi Ambient, que ara s’estalvia el complex argument que sustentava l’hipotètic pagament per una nova planta de dessalinització.