Espanya tanca el 2023 amb el consum elèctric més baix dels darrers vint anys
Diari de Girona. L’explicació al descens es troba en la destrucció de l’activitat industrial, l’eficiència energètica, les altes temperatures de l’últim any i l’autoconsum 2022 es van instal·lar a Espanya uns 2.700 gigawatts de plaques solars per a consum propi.
El consum d’electricitat a Espanya retrocedeix en 2023 a nivells de fa dues dècades en situar-se al voltant de 244.000 gigawatts-hora (GWh), un 2,6% menys que en el 2022, segons Xarxa Elèctrica. Per trobar una xifra inferior cal remuntar-se a l’any 2003, quan la demanda nacional va ser de 237.329 GWh. L’explicació a aquest descens es troba en la destrucció d’activitat industrial, l’autoconsum, l’eficiència energètica i les altes temperatures de l’últim any.
La xifra de 2023 és fins i tot inferior a la demanda de l’any 2020 (250.000 GWh), quan la pandèmia va provocar una contracció important del consum, marcada per l’aturada de l’activitat industrial. A partir d’aquí va haver-hi un petit repunt en 2021, però la crisi energètica va provocar la seva caiguda en picat. En part, per les mesures d’eficiència, però també pel menor consum de la gran indústria pels alts preus de l’electricitat.
Però més enllà de la variable conjuntural, hi ha un altre motiu que `mossega’ la demanda i no pararà de fer-ho: l’autoconsum. En 2022 es van instal·lar a Espanya uns 2.700 gigawatts de plaques solars per al consum propi, més del 108% respecte a 2021, fins a aconseguir 5.200 GW instal·lats, segons la patronal UNEF. En 2023 es preveu que hagin entrat en funcionament uns 2.000 GW més, que portarien a aquesta mena d’instal·lacions a assolir els 7.000 GW instal·lats.
L’autoconsum redueix la demanda d’electricitat perquè el temps que el consumidor utilitza l’energia que genera en les seves pròpies plaques, no s’alimenta d’aquella que ve de la xarxa elèctrica. Segons coincideixen algunes fonts, l’autoconsum podria suposar ja una rebaixa sobre la demanda de 9 terawatts-hora, que equivaldria a prop del 4% del total.
L’objectiu del Govern és aconseguir els 19 GW en 2030, amb el que a un ritme d’uns 2.000 GW anuals s’aconsegueix aquesta meta. El problema és que en aquest exercici de transició del sistema elèctric cap a la seva descarbonització, hauria d’acompanyarse d’una altra sèrie de consums que disparin a l’alça la demanda i que no estan tenint lloc, com l’electrificació -el canvi de calefacció per bombes de calor o els cotxes de combustió per cotxes elèctricso la irrupció de l’hidrogen renovable.
L’hidrogen, encara lluny
Les grans elèctriques adverteixen de la paradoxa: sense consum, la inversió en renovables es frenarà
«S’està posant molt èmfasi en el desenvolupament de l’hidrogen verd, però veiem que no serà una cosa que succeeixi abans de 2030. Fins i tot més aviat entre 2030 i 2040 perquè encara no hi ha hagut un desplegament massiu i el cost de l’hidrogen gris (produït amb gas) no incentiva la demanda. És necessari buscar altres vies que compassin la demanda i donin certitud de preu a la quantitat d’energies renovables que es preveuen instal·lar», advertia Enrique Barbudo, director general de Verbund Green Power Ibèria, la filial espanyola del principal `utility’ austríaca, durant el Congrés Renovables organitzat per l’associació APPA.
El dilema no és nou. Aquest estiu, els primers espases de les grans elèctriques espanyoles el van entonar un a un en la presentació dels seus resultats semestrals davant els inversors: sense demanda, la inversió en renovables es frenarà.