Espanya perd 51.000 treballadors al camp en dos anys per la sequera
La Vanguardia. La falta d’aigua ha enfonsat fins a un 50% la producció d’alguns aliments
La sequera que ha patit Espanya els dos últims anys ha impactat de ple en l’economia del país, amb el sector agroalimentari com a primer gran afectat. La producció d’alguns dels principals aliments s’ha vist dràsticament reduïda per la falta d’aigua, amb la consegüent baixada de la mà d’obra associada i pujades de preu que han arribat fins al cistell de consum, adverteix l’estudi El sector agrari i la indústria alimentària a Espanya: Principals trets i anàlisi regional el 2023 , d’Unicaja.
L’oli d’oliva és l’exemple paradigmàtic. La pobra producció d’olives les dues últimes campanyes ha portat aquest aliment a un encariment històric que ha liderat la inflació alimentària. I si no hi ha olives a recollir ni moldre, tampoc no calen tants treballadors al camp.
En total, l’ ocupació al sector agrari ha patit un descens del 6,2% entre el 2021 i el 2023, cosa que suposa una pèrdua de 51.000 treballadors, destaca l’anàlisi d’Unicaja. En canvi, la resta de sectors productius a Espanya ha vist increments del 7,4% en aquest període.
El nombre d’ocupats en les activitats agràries ha caigut en onze comunitats autònomes, especialment a Andalusia, una de les zones amb més pes del sector en l’ ocupació regional i que concentra més del 30% del total nacional. Només aquesta autonomia ha perdut al voltant de 35.500 treballadors en dos anys, una baixada de gairebé un 13% en termes relatius. El descens és semblant a Castella-la Manxa, mentre que a Extremadura (segona comunitat amb més pes de l’ ocupació agrària) el nombre d’ocupats ha disminuït un 9%.
Igualment, a Castella i Lleó, la Comunitat Valenciana i Catalunya, el nombre d’ocupats és inferior al del 2021, especialment en aquest últim cas (-12,1%). Catalunya ha estat la comunitat autònoma més afectada per la sequera, sobretot en zones de producció de cava i vi com el Penedès o el Priorat. Les empreses cavistes ja van explicar les últimes setmanes que les seves vendes s’han reduït per la falta de producte a causa de l’escassetat d’aigua.
Al contrari, a Múrcia i a Galícia els ocupats al camp han crescut més d’un 4% entre el 2021 i el 2023.
La sequera també ha afectat l’evolució de les exportacions agroalimentàries espanyoles. El valor exportat va superar el 2023 els 67.000 milions d’euros, cosa que suposa un creixement del 18% amb relació a l’any 2021. Però aquest augment s’ha degut a l’increment dels preus, ja que el volum exportat ha disminuït un 14%.
Aquest descens en el volum ha estat generalitzat entre les comunitats autònomes, exceptuant el País Basc, les Balears i Galícia. A Andalusia i Aragó (comunitats on aquestes exportacions suposen més del 30% i al voltant d’un 20% del seu valor exportat, respectivament), la caiguda ha superat el 20%, igual que a les Canàries.
Pel que fa a la producció d’aliments, l’impacte de la sequera és generalitzat, però els cultius extensius com les pastures es troben entre els més perjudicats. La producció de cereals s’ha reduït notablement, amb retallades de més d’un 50% en el cultiu d’ordi respecte a la mitjana dels anys 2017-2021. La de blat ha caigut més d’un 40%, i la de blat de moro, gairebé un 30%. Aquestes baixades són darrere de l’encariment dels aliments.
La fruita també ha patit
descensos, tant per la falta de pluges com per les restriccions d’aigua per a reg. La collita de mandarina, per exemple, va ser al voltant d’un 15% inferior a la mitjana del 2017-2021, i
la de taronja, una mica més d’un 25%. L’oliverar, per la
seva banda, manté una producció bastant per sota de la mitjana malgrat que l’actual campanya ha millorat de manera substancial. La falta d’aigua té així una reacció en cadena que afecta l’evolució socioeconòmica.