Espanya observa entre la cautela i l’interès el cistell antiinflació francès
Diari de Girona. Sis mesos després que el sector i l’ala socialista del Govern descartessin posar un límit als productes bàsics, Calviño dona per fet que ara Carrefour estendrà la seva política comercial. El model de distribució dels dos països és molt diferent.
La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va proposar el setembre de l’any passat un cistell de productes bàsics a preus assequibles posant com a exemple la mesura aprovada a França el 2011 pel Govern del conservador Nicolas Sarkozy. La proposta va topar amb el rebuig del sector, les crítiques de l’ala socialista del Govern i, fins i tot, la poc habitual contestació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que va recordar a la ministra que la llei no permet fixar preus. Sis mesos després, de nou el país veí és notícia per pactar amb les cadenes de distribució que rebaixin certs productes durant un trimestre. Quines són les diferències entre els dos països?
Rebaixa de l’IVA i xec
A diferència de França, a Espanya el Govern va aprovar el desembre passat una rebaixa de l’IVA del 10% al 5% en productes bàsics i del 4% al 0% en el cas de la pasta i l’oli d’oliva, així com un xec de 200 euros per a famílies vulnerables (amb una renda inferior a 27.000 euros a l’any). A més, cal afegir mesures per reduir la factura energètica, com el límit al preu del gas al mercat elèctric i la retallada dels ingressos extraordinaris de les centrals nuclears i hidroelèctriques.
Però aquestes mesures no han impedit que el preu dels aliments s’encareixi un 15%, segons les estadístiques de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). En termes minoristes, hi ha productes bàsics que sí que han baixat de preu, però que no són capaços de compensar la pujada d’altres i que donen com a resultat un cistell de consum més car. Segons els càlculs de l’Associació d’Usuaris Financers (Asufin), la mitjana dels cistells de cinc grans superfícies (Mercadona, El Corte Inglés, Carrefour, Alcampo i Dia) va pujar un 1,31%, equivalent a 39 cèntims. Des del Govern, el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació,
Luis Planas, defensa que l’alça de costos «ha tocat sostre» i la rebaixa de preus està a prop.
Acord «voluntari»
L’anunci francès és un acord «voluntari» per rebaixar els preus per part d’algunes empreses. De fet, una de les més grans, Leclerc, no s’hi ha sumat en acusar la resta de fer «publicitat». En conèixer el pacte, el ministre d’Agricultura va fer una crida als supermercats nacionals a adoptar «una mesura similar», tot i que aquests li van donar l’esquena. Des de la patronal de la gran distribució Aecoc afirmen que la proposta francesa «no té res a veure amb el que s’ha plantejat fins ara (pel Govern espanyol)». El sector suggereix que l’anunci francès té més de posada en escena que d’efecte reductor a les butxaques dels consumidors. Mentrestant, la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, va donar per fet que aquells grups multinacionals amb presència als dos països -el cas més evident és el de Carrefour- estendran la proposta també a Espanya, segons va afirmar la ministra d’Assumptes Econòmics a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.
Menys concentració
El model de distribució dels dos països és molt diferent, entre altres coses per la menor concentració empresarial a Espanya. Segons dades de Kantar Worldpanel, si a França tres grups de supermercats (Carrefour, Leclerc i Les Mousquetaires) arriben al 58% de la quota de mercat, a Espanya la dispersió és molt més gran, amb set companyies que sumen una representativitat del 56%: Mercadona, Carrefour, Lidl, Dia, Eroski, Consum i Alcampo. Més fragmentació genera més competència, cosa que obliga les empreses a ajustar més els preus perquè els consumidors canvien d’establiment buscant la millor oferta. Segons un estudi d’Eurostat, amb xifres del 2021, el preu mitjà de l’alimentació a Espanya està dos punts per sota de la mitjana de la UE, mentre que en el cas de França està 11 punts per sobre, però també existeix menys marge de maniobra en moments de pics elevats, com l’actual.
Qüestió de marges
Des del sector de l’alimentació a Espanya defensen que l’encariment dels preus es deu als costos de producció més elevats i no als marges empresarials. «És evident que no hi estan havent pujades de marges empresarials. La relació entre les pujades industrials i els preus al consum reflecteix una diferència del 31,7%, que és més o menys el valor afegit brut del sector de la distribució majorista», deia en un fòrum sobre alimentació organitzat al Congrés el soci de retail i consum de la consultora EY, José Antonio Latre Ballarín. Un informe de l’OCU (setembre del 2022) sosté aquesta mateixa tesi en afirmar que les cadenes de distribució minorista han elevat els seus preus «en línia amb la inflació», i Mercadona, Dia, Consum i Eroski són les que més han pujat pels seus menors marges, i Ahorramás i Alcampo les que menys. Falta conèixer què passarà amb els beneficis empresarials dels supermercats quan tanquin els seus comptes anuals. Mercadona els publicarà la setmana vinent. En el cas de França, Carrefour va guanyar un 26% el 2022, fins a un total de 1.350 milions d’euros per l’increment dels preus.