Espanya és el país de la UE que rep els estrangers millor formats per treballar
Diari de Girona. El perfil del migrant que escull la Península és el d’una dona llatinoamericana, segons el Banc d’Espanya L’informe també estableix que les empreses desaprofiten el talent forani.
Espanya rep els migrants més ben formats i amb més disponibilitat per treballar de tota la Unió Europea. Les persones nascudes fora del país estan sostenint gran part del boom que ha experimentat el mercat laboral des que l’economia va començar a recuperar-se de la covid. I és que el nombre d’estrangers que han arribat recentment a Espanya és dels més elevats de tot Europa, per sobre fins i tot, en proporció, d’Alemanya, una de les històriques grans destinacions migratòries.
El Banc d’Espanya va publicar ahir un informe en què radiografia la migració que arriba a Espanya i la compara amb la de la resta d’Europa. I els seus investigadors troben diverses diferències, començant per una alta formació de les persones que opten per Espanya per buscar una vida millor, una taxa d’activitat més gran i un perfil molt concret: dona i llatinoamericana.
La gran majoria d’estats europeus s’aferren a la migració per evitar que les seves societats, demogràficament, entrin en decadència. «En absència de les entrades d’immigrants esmentades, la població hauria baixat a Espanya, Alemanya, Itàlia i els Països Baixos el 2022», alerten des del Banc d’Espanya. El present i el futur de les economies passa per com incorporen persones nascudes a l’estranger.
Condicionat per l’idioma
La procedència dels migrants que arriben a la Unió Europea difereix molt depenent del país, tot i que els investigadors del supervisor bancari estableixen dos grans grups. Un primer, en el qual estaria Espanya, Itàlia o Suècia, en què la gran majoria –fins al 80%– de migrants vénen de fora de la UE; davant d’un altre, on es trobarien Alemanya o els Països Baixos, en què menys del 50% dels migrants procedeixen de fora de la Unió Europea.
En el cas concret espanyol, la procedència de gran part dels estrangers
Els treballadors més joves, malgrat la condició de nadius digitals, es cansen del teletreball abans que els seus homòlegs més veterans. Si bé poder exercir a distància és un requisit que molts d’ells ja consideren com a indispensable per acceptar una feina, no tots acaben veient en casa seva el lloc ideal des d’on treballar. El fet que precisament entre aquesta generació l’accés a l’habitatge sigui complicat i costós podria ser un dels motius que expliquen perquè un estudi publicat ahir per la revista internacional Plos One constata que els joves són menys productius i es cremen abans que els grans quan teletreballen.
Sota la críptica premissa Does working from home work? That depends on the home (Treballar des de casa funciona? Depèn de la casa), els economistes Martijn Stroom, Piet Eichholtz i Nils Kok analitzen com el tipus de domicili des del qual es treballa condiciona el rendiment dels empleats. Els autors han entrevistat 1.002 oficinistes holandesos que teletreballen part o el 100% de la seva jornada i conclouen que les condicions materials són decisives per a un bon o mal exercici, així com la probabilitat que aquesta modalitat agradi o no als treballadors. No és el mateix teletreballar des d’una casa de 20 metres quadrats, on el dormitori es barreja amb el saló i la cuina, amb poca ventilació i il·luminació, que fer-ho des d’un pis de 100 metres quadrats, amb un despatx habilitat i llum natural. que hi arriben està molt condicionada per l’idioma. I és que així com a la resta d’Europa la procedència està força diversificada, a Espanya la gran majoria ve de Llatinoamèrica. Una altra particularitat és que a Espanya arriben força més dones que a la resta d’Europa. Aquí, la meitat de migrants que arriben són dones, mentre que a la resta del continent europeu la migració és predominantment masculina.
Aquest flux de migrants ha sostingut gran part de la recent expansió del mercat laboral espanyol. L’últim any, quatre de cada 10 nous llocs de treball els ha assumit una persona nascuda fora d’Espanya, segons les dades que mensualment reporta la Seguretat Social i el Ministeri de Treball. I en part això s’explica per l’alta disponibilitat dels migrants per treballar.
La taxa d’activitat –que mesura tant poder treballar com voler fer-ho– dels estrangers a Espanya és de les més altes d’Europa. «S’observen diferències notables en la taxa de participació al mercat laboral dels estrangers que resideixen a Espanya i a altres països de la UE. Així, el 2023, la taxa de participació dels estrangers que resideixen a Espanya (78%) era una de les més altes de la UE, per sobre de les observades a Alemanya (73%), Itàlia (71%) i França (70%)», apunten els investigadors del Banc d’Espanya.
Sobrequalificació
Part d’aquests desenvolupen feines de baixa qualificació, però també n’hi ha d’altres que ocupen feines que requereixen estudis superiors. No obstant això, en aquesta distribució hi ha un biaix important pel que fa al grau de sobrequalificació, en detriment dels migrants. Mentre que el 33,8% de les persones nascudes a Espanya tenen una formació superior a la que necessita la feina que ocupen, en el cas de qui va néixer a l’estranger aquest percentatge es dispara fins al 51,2%. Això indica que les empreses espanyoles no estan sabent (o volent) aprofitar el talent que ve de fora. No només això, sinó que Espanya és, juntament amb Itàlia, el país que més talent estranger desaprofita, molt per sobre de països com Alemanya, França o els Països Baixos.