Espanya dispara la revenda de carbó a altres països en ple bloqueig a Rússia
Diari de Girona. Les exportacions del combustible fòssil es multipliquen per sis durant el primer semestre de l’any, fins a més de 560 milions d’euros.
La crisi energètica i la convulsió geopolítica provocada per la invasió militar russa sobre Ucraïna van provocar com a conseqüència directa una històrica escalada dels preus de l’energia i també un terratrèmol comercial pel pla de xoc d’Europa per tallar la dependència energètica de Rússia i per l’encreuament de sancions econòmiques i embargaments.
Els impactes més visibles de la crisi han estat les tensions de preus i de subministrament del gas natural (i de manera subsidiària de l’electricitat) i del petroli (impactant els carburants). Però també s’ha viscut una sacsejada històrica en el cas del carbó, aconseguint rècords disparats de preus i amb els països europeus comprant carbó per tot el món per substituir el carbó rus després del bloqueig decretat per Brussel·les. Fins aleshores, prop del 70% del carbó importat pels estats membres procedia de Rússia. Amb tots els actors adaptant-se al nou escenari energètic internacional i amb el carbó rus vetat, Espanya ha pres posicions com a centre de recepció i revenda d’aquest mineral a altres països. Les reexportacions de carbó des d’Espanya es van multiplicar per sis durant el primer semestre d’aquest any, fins a arribar als 564 milions d’euros des dels 92 milions del mateix període de l’exercici passat, segons les últimes dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.
I això després que durant l’any passat, en el pitjor de la crisi energètica i amb els preus internacionals en alguns moments desbocats, els enviaments internacionals de carbó des de ports espanyols ja es quadrupliquessin, fins a arribar als 511 milions des dels 120 milions del 2021 previ a la guerra a Ucraïna. Els registres de la Secretaria d’Estat de Comerç reflecteixen els ingressos generats per les exportacions de carbó, però no el volum del material revenut. Actualment, la cotització del carbó al mercat de referència per a Europa se situa a l’entorn dels 120 dòlars per tona, i durant tot l’any passat els preus van ser superiors i van arribar a un pic històric de 485 dòlars al març, pocs dies després d’iniciar-se la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. Els ingressos per reexportacions per a Espanya superen aquest any només fins al juny tot el que es va aconseguir l’any passat, cosa que mostra que el volum de mineral que s’ha enviat a altres països és més gran.
Fa només un any -el 10 d’agost del 2022- va entrar en vigor el veto definitiu de la UE a les importacions de carbó rus com a part de les mesures de pressió econòmica al Kremlin per tallar les vies de finançament de la invasió militar sobre Ucraïna i després d’una moratòria de 120 dies per permetre que s’executessin contractes signats prèviament.
Cobrir el forat
Països de tot el món -sobretot Austràlia, Indonèsia i Sud-àfrica, els tres productors més grans del mineral- han incrementat des d’aleshores les seves exportacions carboneres a Europa per cobrir el forat rus i satisfer el repunt generalitzat de la demanda d’hulla com a combustible.
En aquests contextos, els ports espanyols s’han convertit en magatzems on arriben enviaments de carbó de tot el planeta, els quals després tornen a carregarse en enormes vaixells per exportar-los a múltiples destinacions.
Les vendes creixents a altres països des d’Espanya són completament reexportacions de producte procedent d’altres orígens, tenint en compte la nul·la producció carbonera d’Espanya -només hi ha un pou efectivament productiu- després del tancament en bloc del que quedava de mineria de carbó a Espanya a finals del 2018. Les importacions de carbó d’Espanya van caure un 24% entre el gener i el juny d’aquest any, fins als 985 milions d’euros. Unes xifres que es comparen amb les compres disparades durant l’any passat, que van arribar a un rècord de 3.012 milions d’euros amb la cotització internacional pels núvols, cosa que va suposar més que triplicar els menys de 921 milions del 2021.
Astúries, el gran centre
En aquest nou context en el qual s’ha posicionat Espanya, és Astúries la que amb molta diferència s’ha col·locat com a gran centre nacional de la reexportació a altres destins, concentrant tres quartes parts de tota l’activitat d’enviaments. El primer semestre d’aquest any, la revenda de carbó procedent d’Astúries va generar uns ingressos de 431,5 milions d’euros, gairebé un 500% més que l’any anterior i va acaparar el 76,5% del total de les exportacions estatals, segons les darreres dades de la Societat Asturiana d’Estudis Econòmics i Industrials (Sadei). En la primera meitat de l’any passat, les vendes de carbó d’hulla, el coc i les briquetes van generar 72,1 milions i gairebé no van suposar el 2,3% de les exportacions totals del Principat.