Blog

“Al llarg d’aquest segle les temperatures seran més altes; d’això no en tenim cap dubte. Tenim un alt nivell de confiança estadística, de certesa, a l’hora de considerar que les pròximes dècades i a finals de segle el país serà més calorós que actualment”, diu el professor Martín Vide. El canvi climàtic marca una direcció en la qual estius com tan calorosos com l’actual seran la tònica preponderant en el futur.

La projeccions que estudia l’ Aemet indiquen que cap a mitjans de segle les temperatures estivals seran entre 2 i 2,5º C superiors a les dels estius actuals.

Mentrestant, els registres d’aquest estiu (els mesos estivals transcorreguts) estan sent 2ºC superiors a la mitjana. I això contrasta amb el fet que l’estiu complet més càlid registrat fins ara a Espanya (2003) va col·locar els termòmetres en 1,8 º C per sobre del normal. “Això vol dir que si les temperatures a meitat de segle estan entre 2º C i 2, 5º C per sobre de la mitjana, el resultat serà que l’estiu més calorós fins ara quedarà per sota del valor mitjà que s’espera”, diu Rubén del Campo, portaveu de l’ Aemet, que ja va avançar el pronòstic dels 50º C.

Dit d’una altra manera, si les projeccions es compleixen, l’estiu del 2003 o un estiu calorós com l’actual seran la norma a l’horitzó. “Aquest seria un estiu com qualsevol altre…”, diu Del Campo. Així, el que està passant ara seria, doncs, una cosa pròpia d’un estiu normal, no un esdeveniment extraordinari: “un estiu típic del que és esperable d’aquí 30 anys”. Això no vol dir ni de bon tros que cada estiu hagi de ser més calorós, ja que al procés d’escalfament global se superposa la variació o oscil·lació natural del clima, cosa que farà que es registrin estius no tan calorosos com aquest.

A Catalunya, a mitjans de segle, es podrà arribar a les màximes de 45º amb facilitat

Les projeccions de l’ Aemet assenyalen que al pitjor dels escenaris dibuixats (l’augment de les emissions de gasos hivernacle), les temperatures pujaran gairebé 6º C (una cosa que es considera totalment impossible). Però en altres escenaris, amb pujades de gasos destacables o intermèdies, les pujades oscil·laran entre 3 i 4º C respecte al període de referència 1961-1990. “A finals de segle, els estius més càlids que hem viscut ara serien estius que podrien ser considerats freds atès el clima regnant d’aquí 60 anys”, sosté Rubén del Campo.

El juliol passat va ser el mes més càlid des del començament de la sèrie el 1961, ja que va superar en 0,2 °C el juliol del 2015, que era fins ara el més càlid de la sèrie. A l’ Espanya peninsular es van mesurar 25,6 °C, valor que queda 2,7 °C per sobre de la mitjana d’aquest mes (període de referència: 1981-2010).

Martín Vide recorda que la temperatura mitjana del planeta ja ha pujat 1,1º C respecte a l’època preindustrial, i que caldria fer un esforç “immens” per contenir l’ascens en 1,5º C, com va recordar en la cimera de Glasgow, un repte que considera “gairebé impossible” atès l’insuficient nivell d’acció climàtica. ( A Catalunya aquest augment ja s’ha xifrat en 1,7 º C, i a la conca de la Mediterrània, en 1,5ºC.)

A finals de segle les temperatures podrien ser 1, 4ºC superiors a les actuals

Amb la tendència actual, l’augment tèrmic mundial pot assolir els 4º C, afegeix, amb la particularitat que “l’elevació de les temperatures serà particularment greu a l’estiu”.

Martín Vide coincideix amb Del Campo que els mesos càlids d’aquest any “poden ser l’habitual les pròximes dècades”, amb onades de calor “pràcticament continuades i sense respir” i temperatures que, com s’ha vist, assoliran valors superiors als 40 º C no només a la vall del Guadalquivir sinó fins i tot a Catalunya, a Galícia i en gairebé tots els llocs de la península. Tot això exigeix urgents polítiques d’adaptació, centrades en la cura de les persones i en una acció congruent amb el fet que oficialment moltes administracions han declarat l’“emergència climàtica”, una cosa que s’hauria de visualitzar més clarament.

D’altra banda, els models climàtics apunten un descens de precipitacions, però aquí hi ha més incerteses estadístiques. Del Campo indica que, cap a mitjans de segle, “les precipitacions mitjanes anuals al conjunt d’ Espanya baixaran entre un 5% i un 10%”, i que aquesta minva pot ser d’entre el 10% i el 15% a finals de segle.

El professor Martín Vide veu “gairebé impossible” complir el compromís adquirit a la cimera de Glasgow

A l’estiu aquest descens pot situar-se entorn del 10% el 2050 i en 15% a finals de segle. “El pitjor és que les sequeres seran més llargues”, ja que s’entreveu que els dies amb pluges escasses també s’estendran fins a la primavera i de tardor. “Probablement, el clima serà més sec; i encara que plogui el mateix, amb una temperatura més alta, hi haurà més evaporació i evapotranspiració, i, per tant, menys recursos d’aigua disponibles a terra”, destaca Martín Vide.

A Catalunya les màximes es podran enfilar fins als 48 graus a finals de segle. Així almenys ho indiquen els Escenaris Climàtics Regionalitzats a Catalunya elaborats pel Servei Meteorològic de Catalunya). “El que ens diuen les projeccions de canvi climàtic és que màximes de 45º C seran a mitjans de segle fàcilment assequibles i fins i tot vorejarien els 48º C puntualment. Per tant, és una situació totalment anòmala que no hem viscut”, ha declarat Marc Prohom, cap de l’àrea de climatologia del Meteocat, a Catalunya Ràdio. “Estaríem parlant d’un increment de temperatura de mitjana de 4 o fins i tot 5 graus, en funció de l’escenari, cosa que és una situació inaudita, i que ens obligaria a adaptar-nos a una situació totalment nova.