Escoles concertades apugen les quotes entre un 3 i un 8%
Diari de Girona. Lamenten que el Departament d’Educació «només» els cobreix el 40% de les despeses i assenyalen l’escalada de preus com a culpable.
Primer va ser la pandèmia. Ara la inflació. I és que des de fa tres anys, la tornada a les aules s’ha convertit en tota una declaració d’intencions per a enderrocar els murs (més reals que imaginaris) que amenacen qualsevol intent de recuperar a la normalitat.
Ara, però, l’increment de preus ha posat contra les cordes les escoles concertades. Segons ha pogut saber el Diari de Girona, diverses escoles concertades de les comarques gironines apujaran les quotes mensuals entre un 3 i un 8% aquest curs. Fonts de la Fundació Escola Cristiana, que agrupa 402 escoles concertades catalanes, recorden que «el Departament d’Educació només cobreix el 40% de les despeses de manteniment de les escoles concertades i el 60% restant l’han d’assumir els mateixos centres». Per això, asseguren, «s’han vist obligats a apujar les quotes», tot i que aclareixen que l’increment és «mínim». Tot i això, no hi ha un augment unànime en totes les escoles concertades, sinó que des de la Fundació Escola Cristiana assenyalen que la forquilla varia «en funció de la casuística» de cada centre.
A la taula baixa hi ha el col·legi Maristes de Girona, on enguany s’han vist obligats a apujar les quotes un 3% respecte el curs passat. «Quan vam comprovar l’IPC ens vam negar a apujar el 10%, però havíem d’adaptar les mensualitats per a pal·liar els efectes de l’escalada de preus dels subministraments», assenyala el director del centre, Xavier Garcia. Amb tot, lamenta que «som conscients que no és una gran notícia per a les famílies», però recorda que «el motiu pel qual hem de seguir cobrant quotes és perquè hem de fer front al 60% de les despeses, que el departament d’Educació no ens cobreix».
Per la seva banda, l’increment de les quotes a l’escola Pia de Salt serà del 4%, situant-se als 78 euros mensuals. «Hem intentat pujar-la el mínim possible garantint en tot moment la qualitat de la nostra educació, som una escola d’alta complexitat i la nostra prioritat és sobreviure i que impacti el mínim possible en les famílies», assenyalen fonts de l’escola que prefereixen mantenir l’anonimat.
En el cas de l’escola FEDAC de Salt, la quota s’incrementarà un 7%. «Sempre hem intentat que l’escola sigui el més econòmica possible perquè moltes de les famílies fan vertaders esforços per a portar els seus fills a la nostra escola, però l’increment de les despeses de subministrament, de material i de monitoratge ens han obligat a apujar els preus», assegura la directora del centre, Dolors Juncà. Amb tot, remarca que «no volem fer diners, senzillament volem sobreviure» i recorda que des de les escoles cristianes «sempre hem lluitat per a la igualtat amb l’escola pública perquè els pares puguin deixar de pagar les quotes», reivindica.
A l’escola Vedruna Prats de la Carrera de Palafrugell, la quota s’apujarà un 8%, una xifra que per a les famílies es traduirà en 90,70 euros mensuals. «Hem hagut d’apujar la quota de serveis, que inclou des de la psicopedagoga a les fotocòpies, passant per la calefacció, l’electricitat, els materials i la connexió a internet», explica la directora general del centre pel que fa a l’etapa d’ESO, Isabel Castelló.
Per la seva banda, el director de l’escola Vedruna de Palamós, Mario Mercader, denuncia «l’infrafinançament» de les escoles concertades per part del departament d’Educació. «Les despeses estan congelades des de fa molts anys i nosaltres hem de sobreviure, i ara hem d’apel·lar a la col·laboració de les famílies», assegura. Però lamenta que «nosaltres també formem part de la societat». Amb tot, assegura que «és important veure l’esforç que fan les escoles per a buscar l’estalvi energètic per altres vies», i celebra que «tenim sobre la taula la instal·lació de plaques solars a la majoria d’escoles de la xarxa Vedruna de Catalunya».
«Exclosos» de l’escola inclusiva
Dincat, que representa 57 escoles d’educació especial de Catalunya, denuncia que s’han sentit «exclosos» en el desplegament del model d’escola inclusiva. Amb tot, reclamen més implicació i un «major reconeixement» al departament d’Educació, ja que «representen l’expertesa en l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials».
A més, també denuncien que encara no s’ha culminat el desplegament del decret que s’arrossega des de fa cinc anys i reclamen més ajudes per a poder cobrir les necessitats de l’alumnat, les famílies i els centres.