“Ens falta més cultura del vi per estimar-nos el producte”
El Punt. Entrevista Anna Vicens. Presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers. La gironina Anna Vicens és presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers des del 2016. Explica que ens falta més cultura del vi per estimar-nos el producte i que aquesta formació la podem obtenir a través del sommelier tant a la botiga com en restaurants. Reconeix que el sector vitivinícola està molt tocat a causa de la pandèmia, però confia que “de mica en mica anirem recuperant les nostres jornades laborals i tornarem a tenir un bon estiu”.
Aquest mes de febrer passat va renovar el càrrec com a presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers. Quant temps fa que és al capdavant de l’associació?
Hi soc des de l’any 2016. De fet, aquelles eleccions no les vaig guanyar jo, sinó el company que es presentava per Barcelona. Però ell va renunciar al càrrec i, com que jo era la persona amb més vots darrere seu, vaig acceptar el càrrec amb molta il·lusió i, sobretot, amb molt de compromís. A principis d’aquest any 2021 tocava renovar la junta i, per tant, convocar noves eleccions, però no es va presentar cap proposta nova, així que vam renovar la junta automàticament.
I ja li anava bé seguir en el càrrec?
Sí, perquè ens havien quedat moltes feines per fer. L’any 2016, quan es va formar la nova junta, es va haver d’anar creant també una forma de treballar, un engranatge entre tots els membres. I no va ser fàcil, perquè tot i que ja ens coneixíem no havíem treballat mai junts. Vam tardar ben bé un any a conèixer-nos, a dividir-nos les tasques, a reconèixer el nostre rol dins de l’associació, a posar-nos al dia i, en definitiva, a saber treballar amb l’equip. I el 2020 va venir la pandèmia, que ens va fer aturar totes les activitats que teníem programades. Si traiem el primer any i el darrer, quasi només hem pogut treballar tres anys, temps insuficient per portar a terme tots els objectius que ens havíem marcat.
Quins eren aquests objectius?
L’Associació Catalana de Sommeliers té com a principal objectiu la defensa i la promoció de la nostra activitat professional i els interessos dels nostres associats i associades, col·laborar amb entitats públiques i privades mitjançant convenis i acords, organitzar activitats formatives, informar de seminaris i conferències interessants per a la nostra professió, crear una borsa de treball, etcètera. I l’activitat més important de l’any és el concurs Millor Sommelier de Catalunya i el sopar posterior on es dona a conèixer el nom del guanyador o guanyadora.
Quants associats tenen?
Ara mateix som quasi sis-cents, entre professionals, estudiants i empreses, com són consells reguladors i cellers.
I ha estat complicat amb la pandèmia mantenir el contacte amb els socis?
Hem hagut de substituir les trobades presencials que fèiem amb la junta una vegada al mes per altres de telemàtiques, i així és com hem anat treballant des del mes d’abril de l’any passat. I hem convocat els nostres socis i sòcies a xerrades, tastos i formacions amb enòlegs, masters of wine i diferents formadors del món del vi. El món de la restauració ha estat un dels més perjudicats laboralment en aquesta pandèmia i havíem de continuar organitzant les nostres sessions per oferir-los activitats, fins i tot vam organitzar entre els restaurants socis un concurs per promocionar els seus àpats a domicili i els serveis delivery.
El sector del vi ha resultat molt tocat per la pandèmia. Com està ara. S’està reactivant?
Portem un any complicat. Primer perquè han baixat les vendes. Han baixat en picat les vendes a la restauració i d’una manera notòria en l’exportació. I segon perquè l’anyada del 2020 també va resultar afectada pel míldiu i es va recollir bastant menys raïm. O sigui que tot plegat ha sigut un any per oblidar.
Si el sector del vi no ho ha passat bé, el sommelier, que hi està relacionat, com ho està passant?
El nostre sector viu molt del turisme i, en un any sense turisme i amb els negocis afectats per tancaments i reduccions laborals, doncs ja t’ho pots imaginar. Però ara sembla que finalment anem pel bon camí, de mica en mica anirem recuperant les nostres jornades laborals i segur que tornarem a tenir un bon estiu.
Preveuen recuperar-se totalment aquest estiu?
Pensem que les vendes, tant en les botigues especialitzades com en la restauració, aniran a l’alça, perquè si ve el turista tindrem més consum. A Catalunya necessitem el turista que, a més, està molt interessat a tastar les coses d’aquí i amb sort, quan marxa cap a casa seva, s’emporta capses de vi. Tot això ho hem perdut durant aquest any de pandèmia i de mica en mica ho hem d’anar recuperant. Necessitem que s’obrin les fronteres, que vinguin els francesos i, quan siguem més els que estem vacunats, notarem que el consum es va reactivant.
A més de portar la presidència de l’associació, vostè és supervisora de les botigues Wine Palace.
Sí, són botigues pròpies. Les primeres es van obrir a finals dels anys vuitanta a la frontera, a la Costa Brava i a l’Alt Empordà. I ara ja comptem amb 27 botigues per tot Catalunya i amb un equip de quasi cinquanta sommeliers. Són botigues especialitzades en vins, cerveses, licors, destil·lats i productes delicatessen, amb sommeliers que assessoren. Quan ens deixin fer-ho, tornarem a organitzar degustacions i formacions per als clients.
La figura del sommelier ha anat creixent aquests darrers anys. Encara hi ha futur laboral per a aquests professionals?
Cada cop més. Abans el sommelier era la figura del restaurant amb estrella Michelin, ara el podem trobar a molts restaurants, sobretot on hi ha especial sensibilitat pel món del vi. També es poden trobar ofertes laborals dins del món de la distribució, en la comercialització de vins, en la formació i l’educació dins les escoles que imparteixen cursos de sommeliers, en comunicació i en botigues especialitzades.
Els joves estan interessats en aquesta professió o la troben molt elitista?
No crec que la vegin elitista. El vi és un producte de casa nostra, per a molta gent és de consum diari, i està reconegut com a aliment de la dieta mediterrània. Cada cop hi ha més gent interessada en dedicar-s’hi professionalment i més escoles que imparteixen cursos de sommelier, això demostra un interès creixent.
Em pot donar quatre lliçons bàsiques per tastar un vi i saber que el que m’estic prenent és bo?
Deixi’s assessorar per un sommelier i li descobrirà un món, ja que podríem beure vins diferents cada dia i ni així ens els acabaríem. Els vins que trobem en la carta d’un restaurant i en una botiga de vins són tots bons, només cal que encaixin amb els nostres gustos.
Està tot descobert en el món del vi o creu que encara hi ha coses que ens poden sorprendre?
Sobretot el que ens falta és ensenyar, perquè encara falta cultura del vi. Som un país vitivinícola perquè tenim vinyes i elaborem vins, però ens falta cultura. Ens asseiem a taula i molta gent el primer que demana és una cervesa, i això no passa en altres països, on el primer que fan és demanar un vi blanc, un rosat o un escumós. Ens falta més cultura del vi per estimar-nos el producte.
I com s’aconsegueix aquesta cultura?
Amb formació, i la persona que transmet aquesta formació és el sommelier, tant a les botigues com als restaurants. Quan el sommelier obre un vi explica també el com i el quan del producte i si sabem aquestes coses i les sabem posar en el nostre ADN formarà part de la nostra cultura. La gastronomia la tenim més incultada: sabem més què volem i què ens agrada, però en el vi tot és més complicat. Hem de trencar aquestes pors.
L’enoturisme ajuda a acostar el vi al consumidor?
Sí. La gent visita els cellers, veu i trepitja la vinya i tasta el vi i, per tant, li’n queda un record més viu que no pas si tasta aquest vi en una taula. Les experiències entren més. L’enoturisme és una peça fonamental per trencar tabús i que la gent perdi la por al món del vi.
Per què va decidir ser sommelier?
Va ser per casualitat. Amb vint i pocs anys vaig començar a treballar en un celler encarregant-me de les visites, però l’explicació tècnica a dins del celler no la feia jo sinó l’enòleg. Fins que un dia no el vaig trobar i, per no deixar els clients a mitja visita, la vaig acabar jo. I suposo que devia dir alguns disbarats, perquè quan vaig acabar un senyor se’m va acostar i em va dir que ningú més havia notat que no sabia de què anava el tema però que ell sí. Així que vaig demanar a l’enòleg que em formés per poder fer jo la visita tècnica i em va recomanar fer el curs de sommelier. Aleshores només s’impartia a Barcelona i vaig estar compaginant el curs amb la feina durant dos anys.
El 2016 va rebre el premi Molla d’Or per la seva trajectòria professional. El jurat va valorar la seva humilitat perquè va començar des de baix.
Em va fer molta il·lusió rebre aquest reconeixement. Em fa molt contenta que a casa et reconeguin per la trajectòria professional. Va ser un honor.
El sommelier té molta influència en la valoració d’un vi. Com ha de ser el sommelier perfecte?
El sommelier ha de ser molt coneixedor del producte i sempre l’ha d’explicar des de la humilitat, ja que darrere de tots els vins hi ha una gran feina i famílies que en depenen. Humilitat, discreció, empatia i ser un bon comunicador o una bona comunicadora, serien els valors professionals d’un bon sommelier.
Els vins catalans cada vegada estan més valorats. Què han fet perquè això sigui així?
Perquè són productes de qualitat, elaborats amb raïm de vinyes de casa nostra i fets amb molt de carinyo. Vivim en una zona de vins privilegiada, amb paisatges de vinya espectaculars, amb molta tradició de pagesia, i amb enòlegs molt ben formats.
I vostè que és gironina, em pot parlar una mica de l’evolució de la DO Empordà aquests darrers anys?
L’Empordà és una zona emergent que de mica en mica està demostrant el seu gran potencial. Una zona molt rica en paisatge, en sòls, en varietats autòctones, en tradició, en tipus de vins. I des de fa uns anys ho estem explicant, i les ampolles ens avalen. Primer calia fer-ho bé i, després, ens ho havíem de creure per acabar-ho explicant i, sobretot, recomanant. I les visites als cellers empordanesos reforcen molt bé el missatge. O sigui que entre tots s’està fent una gran feina.
Sí, però un dels esculls que tenen els vins gironins és que no saben entrar a les cartes dels restaurants de Barcelona. Aquesta és una lluita que fa temps que tenen.
A Catalunya hi ha onze denominacions d’origen i molta varietat de vins. Al final la gent escombra cap a casa i cada vegada més els restaurants ofereixen molt producte local. La Denominació d’Origen Empordà cada vegada es ven més a Girona i el Penedès es ven més a Barcelona. Al final és el que ha de ser. Però els vins gironins també són a les cartes dels restaurants de Barcelona, però, és clar, competeixen amb els vins del Priorat, del Montsant, i amb d’altres denominacions d’origen que en l’àmbit estatal i internacional tenen més presència. Però, pel que fa a la demarcació de Girona, per sort, els restaurants han anat introduint a les seves cartes els productes de la DO Empordà.
Llarga trajectòria
Anna Vicens és sommelier des del 1997 i presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers des del 2016. La seva professió actual és de supervisora de les botigues Wine Palace, que compta amb 27 establiments a tot Catalunya i un equip de prop de cinquanta sommeliers.
Vicens col·laboradora amb les revistes Catalonia Today, Selectus Wines i Gidona i és membre del panell de tast del Consell Regulador de l’Empordà.
Ha format part del jurat en diversos concursos nacionals i internacionals (concurs mundial de Brussel·les, concurs Garnatxes). És màster en enologia, viticultura i MK per Torres&Asociados (Vilafranca del Penedès).