Enoturisme, el motor del sector del vi
Diari de Girona. La Generalitat destinarà 12 milions d’euros entre aquest any i el que ve per posicionar la comunitat entre els referents en aquest àmbit.
Un helicòpter de visitants noruecs aterra a la finca. A Llopart, productora de vi propietària dels voltants, la imatge no és rara: per a ells ja és tan important elaborar producte com atraure fins al lloc a qui el pugui consumir, vulgui saber-ne més i, en general, estigui disposat a pagar per viure experiències. En el cas d’aquest grup nòrdic, ells provaran el vi i visitaran l’espai (com 8.000 persones més l’últim any abans de la pandèmia, segons dades del celler, que va camí d’igualar la xifra), però a prop hi haurà qui , no content només de conèixer el que passa entre bastidors, dormirà entre les vinyes de qualsevol altra família o fins i tot participarà activament en la seva verema.
Segons l’Agència Catalana de Turisme, dels 620 cellers que Prodeca (empresa pública que es dedica a fomentar l’exportació agroalimentària) té localitzats a Catalunya, aproximadament la meitat ofereixen algun tipus d’activitat complementària relacionada amb el vi. En total, més de 800 propostes enoturístiques i nou rutes del vi estructurades.
«El vi és un projecte molt a llarg termini, que no es ven gaire car i que requereix molt personal», contextualitzen des d’Oller del Mas, un altre celler on l’aposta per l’experiència turística és més que evident: a les seves 600 hectàrees hi ha cabanes, camp de golf, pista de pàdel, piscina, gimnàs, restaurant i spa, a part de les vinyes. Fins i tot hi ha sales de reunions i zones perquè les empreses facin activitats amb els seus treballadors allà i que la finca tingui moviment també entre setmana. «Entre tot s’ajuda», sintetitza aquesta empresa familiar, suggerint que, davant d’uns marges cada cop més justos, tot aquest desplegament suposa recursos que en bona mesura permeten continuar elaborant el vi.
«Ara és normal: el més estrany és que un celler no faci enoturisme», plantegen des d’Albet i Noya, un altre dels noms propis que conformen la regió vinícola del Penedès. «Per a nosaltres és la millor campanya de màrqueting: li expliques el que fas i per què ho fas directament al teu públic objectiu», aprofundeixen. Si s’escau, la proposta bàsica per al client és que tastin el vi mentre visiten les vinyes i ho completin després amb un aperitiu al jardí, però n’hi ha altres com fer rutes en bici o plans particulars en caps de setmana especials.
També per al celler Avgvstvs Forvm l’enoturisme suposa fer marca del producte. «És una manera de conèixer el vi i la seva història», argumenten els responsables, que organitzen tasts i dinars. En aquest celler situat al Vendrell (Tarragona) aquest conjunt d’activitats suposen només un 10% dels seus ingressos directes, però asseguren que sense elles vendrien molt menys vi. A més –assenyalen diverses de les companyies consultades–, vendre a casa és quedar-se sencer el benefici de la transacció.
Aposta de la Generalitat
De fet, l’interès per l’enoturisme va més enllà dels cellers. Per a la Generalitat també s’ha convertit en un segment clau. «El turisme enogastronòmic -segons afirmava aquest estiu el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent– és una alternativa potent al turisme de sol i platja per promoure l’arribada de visitants durant tot l’any i estendre-la per tot el territori». Segons les dades, aquest perfil de visitant es deixa més de tres vegades els diners del turista mitjà. «El turisme enogastronòmic té un efecte multiplicador més enllà de dinamitzar la restauració i el comerç, ja que reforça la projecció internacional i el prestigi dels productes de referència, alhora que ofereix noves possibilitats als petits productors d’àmbit local i d’alimentació artesanal», aprofundia el mateix responsable públic.
Tant és així que el seu departament destinarà aquest any i el següent 12 milions d’euros (8 d’ells procedents dels fons europeus Next Generation i la resta directament de la Direcció General de Turisme) a impulsar iniciatives que facin créixer aquest sector: senyalització i infraestructura per incentivar la compra de producte local, transformació digital del teixit, formació, creació de paquets turístics variats i promoció de producte, entre d’altres iniciatives.