«En algunes comarques de Girona la dependència al turisme és excessiva»
Diari de Girona. El catedràtic emèrit i autor de l’anuari del BBVA, Josep Oliver, preveu que les comarques gironines superaran aquest any el xoc de la covid.
Les comarques gironines superaran aquest any el xoc de la covid i l’impacte de la guerra d’Ucraïna. El catedràtic emèrit i autor de l’anuari del BBVA, Josep Oliver, preveu que aquest 2023 les comarques amb més forta dependència del turisme -els dos Empordans i la Selva- es recuperin de la sotragada de la pandèmia, i se sumin al Gironès, el Pla de l’Estany i la Garrotxa, que tanquen el quadrienni 2019-2022 amb creixement. «En algunes comarques de Girona podríem afirmar que la dependència al turisme és excessiva», assegura Oliver.
Aquesta dependència, segons detalla el catedràtic emèrit, provoca que la taxa d’atur a la demarcació no sigui menor. «L’expansió dels serveis turístics serveix d’efecte crida cap a l’exterior perquè aquí no hi ha suficient mà d’obra o almenys que estigui disposada a treballar amb els salaris i les condicions que hi ha, i per tant t’arriben contínuament contingents migratoris que una part d’ells no s’ocupa i, per tant, t’afecta a la taxa d’atur», relata.
Envelliment de la ploblació
La immigració també està estrictament lligada a les pensions, segons detalla Oliver, «Si no hi ha polítiques públiques per ajudar a les famílies a què tinguin més fills, indirectament s’estan creant les condicions perquè l’envelliment progressiu de la població només es puguin contrarestar o amb noves tecnologies que substitueixen mà d’obra o amb immigració», afirma.
«Una altra qüestió és si la qualificació aquesta immigració i la que necessitem en el futur és la pertinent i aquí tinc els meus dubtes, perquè el procés d’envelliment que tenim nosaltres el té tothom i, per tant, tothom està interessat en immigrants qualificats», afegeix.
El catedràtic emèrit, però, considera que «xifrar-ho tot a la immigració és un error». «La immigració no és estrictament un problema de pensions i de mercat de treball, a sota d’això tens inevitables tensions socials», exposa.
Oliver considera que actualment la immigració s’accepta «com si fos a cost zero» i remarca que «no és veritat que la immigració no tingui costos». L’autor de l’anuari del BBVA explica que integrar a les persones que arriben des de l’estranger «val molts diners». «Bones condicions com una sanitat de qualitat, un habitatge…», exemplifica. A més, relata que la immigració també té costos directes per a la societat com «la pujada preu del lloguer o baixades de salaris a determinats sectors».