Diari de Girona. Els ministres d’Energia de la UE demanen a la Comissió Europea que presenti mesures per fomentar que hi hagi un estalvi d’electricitat, topalls als beneficis que generen les renovables i un instrument que faciliti la liquiditat.
Les propostes legislatives que presentarà la Comissió Europea el proper dimarts 13 de setembre per intervenir el mercat energètic europeu hauran d’incloure mesures per reduir la demanda d’electricitat de manera coordinada, per limitar els ingressos extraordinaris dels productors d’electricitat com renovables o nuclear i un nou instrument de liquiditat per donar suport als operadors energètics que actuen en el mercat de futurs. Són alguns dels elements que van rebre el suport dels ministres d’energia de la UE durant el consell extraordinari celebrat ahir. De la trobada d’urgència també surt el mandat a l’executiu comunitari perquè explori algun tipus de límit al preu del gas, encara que segueix sense agradar la idea de posar un límit exclusiu al preu del gas rus.
Els ministres d’energia de la UE avalen així el gruix de les idees llançades a mitja setmana per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per intervenir el mercat energètic europeu i posar límit a l’espiral de preus davant d’una situació que ha anat agreujant-se aquest darrer any. «El debat avui no ha estat fàcil. No és la darrera vegada que ens reunirem per parlar dels preus de l’energia. El que hem fet és donar un missatge clar sobre el que hem de fer», va explicar el ministre txec i president de torn del Consell aquest semestre, Jozef Sikela, sobre els quatre grans àmbits que esperen veure reflectits en les propostes legislatives que serviran de base per a la veritable negociació.
I el primer que consideren urgent, en línia amb les idees plantejades per Von der Leyen, és limitar els ingressos dels productors d’electricitat inframarginals amb baixos costos de producció, com ara les renovables o la nuclear, amb l’objectiu de destinar aquests ingressos addicionals a reduir la factura de consumidors i empreses. També estan d’acord a posar en marxa una «contribució solidària» de les empreses de combustibles fòssils -petrolieres i gasistes- que els estats membres puguin utilitzar per mitigar l’impacte dels alts preus de l’energia en els clients.
Topall al preu del gas
Els Vint-i-set també consideren que el pla de Brussel·les haurà d’incloure una «intervenció d’emergència i temporal» per frenar els preus del gas, inclosa una limitació del preu. Una idea no inclosa en els esborranys d’intencions de la Comissió, en què només apareix un límit al preu del gas rus. Una idea que, encara que genera simpaties en algunes capitals que avalen castigar directament el Kremlin per utilitzar el gas com a «arma de guerra», no suscita consens. «És una cosa dolorosa, particularment per a Àustria. Hem aconseguit reduir la dependència del gas rus del 80% a per sota del 50%, però encara som dependents. Per això no podem donar suport a aquesta proposta en aquest moment», va admetre la ministra d’Àustria, Leonore Gewessler. Hongria, principal aliada a la UE de Vladimir Putin, va anar més lluny. El ministre d’exteriors, present a la reunió, va titllar la idea d’absurda perquè no elimina els riscos per a la seguretat d’abastament.
La comissària d’energia, Kadri Simson, no va aclarir si eliminaran l’opció de la bateria de mesures de dimarts ni si ampliaran el paraigua del topall a tot el gas natural, inclòs l’importat d’altres països tercers productors. «Els ministres ens han demanat que analitzem els efectes que tindria fixar un topall al gas de la resta d’importacions a la UE», però «si el que volem amb la nostra proposta és fer front a la manipulació russa té sentit plantejar-se un topall al gas rus», va recordar sobre un topall general que reclamen des de fa molts mesos països com Bèlgica o Itàlia i que, segons ella, podria posar en risc la seguretat de subministrament a la UE.
«El mercat del gas natural liquat és un mercat global i hi ha una competència ferotge. En aquest moment és important que, en perdre volum rus, puguem optar per proveïdors alternatius. Estem veient altres possibilitats de reduir el preu, substituint la producció russa per altres socis més fiables», va explicar sense aclarir si seguiran el mandat del Consell en aquest terreny. «És el més complex que hem de decidir», va admetre ministre txec, que va reconèixer que aquest tema necessita «més treball».
Segons Sikela, topar el preu del gas hauria de servir per «alleujar les conseqüències socials i econòmiques dels elevats preus actuals de l’energia», el que significa que podria assemblar-se a una mena d’«excepció ibèrica» per a tota la UE, una via recollida en el document preparatori de la presidència txeca, descartat fins ara per la Comissió, però que interessa a països com França o Romania, segons va explicar la vicepresidenta tercera del Govern, Teresa Ribera.
De la trobada també va sortir una petició de crear «instruments de liquiditat d’emergència» que garanteixin que les empreses energètiques tenen a la seva disposició garanties col·laterals suficients per fer front als mercats distorsionats que hi ha actualment.
