Els Vint-i-set acaben pactant la reforma del mercat elèctric
Diari de Girona. Hongria es desmarca de l’acord contra la volatilitat causada pels combustibles fòssils després de quatre mesos de negociacions. França i Alemanya hi incorporen les seves objeccions.
Els estats poden aplicar un límit als ingressos excessius del mercat de l’electricitat
Finalment ha arribat l’acord. Després de quatre mesos de negociacions, els ministres d’Energia dels vint-i-set països de la Unió Europea han aconseguit un pacte sobre la reforma del mercat elèctric que busca reduir la dependència dels preus de l’electricitat dels combustibles fòssils per evitar la seva volatilitat i accelerar el desplegament de les energies renovables. El pacte, que no té res a veure amb les aspiracions espanyoles, s’ha aconseguit per unanimitat, a excepció de l’abstenció d’Hongria. Però els grans protagonistes han sigut França i Alemanya, que eren el principal escull de les negociacions, i han segellat l’acord després de veure-hi reflectides les seves aspiracions.
« Hem aconseguit un acord inimaginable fa un parell d’anys. Els consumidors podran beneficiarse de preus de l’energia molt més estables, d’una dependència menor dels combustibles fòssils i d’una millor protecció contra futures crisis. També accelerarem el desplegament de les energies renovables», va celebrar la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera. Sobre l’abstenció d’Hongria, va aclarir que es deu a un tema relacionat amb la seva «fiscalitat i el seu impacte en els preus», que no té res a veure amb la filosofia de l’acord.
Nascuda en plena crisi
El text redactat ahir servirà ara com a mandat per a les negociacions entre el Consell i el Parlament Europeu, que començaran demà, amb l’objectiu d’afinar la forma final d’una legislació que va sorgir arran de la crisi energètica dels últims dos anys.
El principal enroc durant els últims mesos venia de l’eix franco-alemany, sobre el concepte introduït per la Comissió Europea sobre els anomenats contractes per diferències. Aquest concepte al·ludeix a un model de contractes a llarg termini celebrats pel Govern per donar suport a les inversions en generació elèctrica, que complementen el preu de mercat quan és baix i demanen al generador que torni una quantitat quan el preu del mercat és superior a cert límit, amb l’objectiu d’evitar guanys excessius per als generadors.
D’aquesta forma, si els preus són alts, els diferents Governs reben ingressos que després poden redistribuir. Un grup de països liderats per França buscava estendre aquest esquema, plantejat per la Comissió Europea per a les noves
instal·lacions, a les instal·lacions existents per aconseguir preus barats per a la seva energia nuclear. Però Alemanya i altres països volien limitar la quantitat d’energia subjecta a aquest mecanisme i ,a més, defensaven que els
ingressos que generin aquests instruments es dirigeixin no només als consumidors, sinó també a les empreses.
«És una victòria per a l’energia nuclear perquè l’acord garanteix la neutralitat tecnològica total respecte totes les energies baixes en carboni, la nuclear i les renovables», va celebrar la ministra de Transició Energètica francesa, Agnès Pannier-Runacher, una de les més crítiques en els últims mesos.
Igualtat de competència
El pacte finalment aprovat estableix la figura de contractes per diferències com a fórmula de suport per a «totes» les instal·lacions (noves o existents, en el cas d’augmentar la seva capacitat o allargar la seva vida útil), però en el cas de les instal·lacions antigues s’establiran determinats requisits que la Comissió Europea s’encarregarà de vigilar sota el criteri d’«igualtat de condicions de competència entre estats membres», van explicar la comissària d’Energia, Kadri Simson, i Teresa Ribera en roda de premsa. L’acord inclou a més la «flexibilitat» per redistribuir els ingressos generats entre els clients finals, però també per finançar la factura energètica de les empreses.
La proposta, a més, elimina el «caràcter temporal» dels mecanismes de capacitat -que serveixen per retribuir les tecnologies per estar disponibles, com a garantia de subministrament- i en simplifica els procediments, segons s’explica en un comunicat del Consell. A més, per acontentar Polònia, molt dependent del carbó, la proposta segellada afegeix una excepció fins al 2028 que afecta el límit a les emissions de CO2 vinculades a l’esmentat mecanisme de capacitat, segons va explicar Ribera.
Es crea també una nova definició per a la declaració de crisi temporal del preu de l’electricitat quan els preus mitjana majorista «molt alts» durin almenys sis mesos i s’esperi que els forts augments de preus minoristes continuïn almenys durant tres mesos. Sota aquestes condicions, els Governs podran adoptar mesures extraordinàries per mitigar l’impacte dels elevats preus.
A més, el Consell va acordar que els estats membres puguin aplicar un límit als ingressos excessius del mercat de l’electricitat produïda per generadors amb costos marginals més baixos, com les energies renovables i l’energia nuclear (els anomenats generadors inframarginals) fins al 30 de juny del 2024, subjecte a les mateixes condicions que l’emergència.