Els vins de la DO Empordà volen «conquerir» Barcelona superant un «cosmopolitisme mal entès»

Diari de Girona. La denominació d’origen vol posicionar-se millor fora de les comarques gironines – on aconsegueix un 60% de les seves vendes – posant en valors la qualitat dels seus productes fets amb varietats autòctones com són la garnatxa i la carinyena.

La tramuntana i l’esperit de la gent de l’Empordà per enderrocar el mur que, durant anys, ha aixecat «el cosmopolitisme mal entès de Barcelona». Contra el vell axioma que tot allò de fora és millor, o més modern, els vins empordanesos volen conquerir les cartes dels restaurants de la capital. «Guanyar terreny en el centre de Catalunya és un repte que tenim nosaltres, i que tenen també totes les altres DO de Catalunya, la perifèria s’ha reconquerit més, però a Barcelona li costa més, és on hi ha més concentració de gent i més cosmopolitisme», apuntava ahir el president de la DO Empordà, Xavier Albertí.

Una denominació d’origen que produeix al voltant de 6 milions d’ampolles l’any i el 60% de les seves vendes es fan a les comarques gironines. «Està molt bé vendre al mateix territori, estem molt consolidats a Girona i n’estem satisfets, però això, a la vegada, també pot acabar sent una trampa si ens pensem que ja tenim prou i no treballem per ser més fort a fora, sobretot a Barcelona», va explicar Albertí en la presentació del seu nou posicionament per, «sense deixar de vendre aquí que és el nostre mercat i que, si l’acaparessim tot, podria assumir el cent per cent de la nostra producció actual», créixer més cap a fora. Del 40% restant de les vendes de la DO Empordà un 28% són a la resta de Catalunya (comptant Barcelona) i un 12% va a l’exportació (només un 2 d’aquest 12% correspon a la resta d’Espanya).

Amb el lema «El caràcter d’un vent, l’esperit d’una gent», la DO Empordà vol aconseguir diferenciar els seus vins «en un mercat cada vegada més competitiu» reivindicant tant les varietats autòctones, garnatxes i carinyenes (»som l’única zona que té les dues varietats en les tres coloracions: blanca, roja i negra») com les vinyes velles. Una aposta sense complexos en un context de sortida de pandèmia on, després d’un 2020 molt dolent, la DO Empordà aspira a acabar l’any amb uns números molt semblants als del 2019 tot i, de moment, haver venut un 20% menys en els sis primers mesos d’aquest 2021 respecte al mateix període de fa dos anys.

Al costat d’Albertí, l’actor i també viticultor des del seu celler Mas Patiràs de Fonteta, Carles Xuriguera, va ser l’encarregat de concretar com el nou posicionament de la DO Empordà que passarà «per posar en el centre a la gent fa vi a l’Empordà, a l’Anna, a la Carlota, a en Bonfill…» amb l’objectiu de destacar aquest «caràcter atramuntanat d’una nova generació de viticultors, gent passional que arrisca per fer vins amb molta personalitat».

La DO Empordà té clar que les varietats autòctones, el lledoner (garnatxa) i carinyena, provinents de les moltes vinyes velles que hi ha al territori, han de ser la base dels vins que es volen promocionar. «És un 2×3 perquè som l’única zona on tenim garnatxa i carinyena amb les tres coloracions – blanca, roja i negra -, amb dues com són la garnatxa roja i la carinyena blanca, que només es troben aquí; i que, sense menystenir el macabeu o altres varietats, són les que hem de potenciar», va resumir Albertí en un acte celebrat al restaurant Normal de Girona amb la presència de Josep «a qui volem agrair la col·laboració que sempre ha tingut amb la nostra DO per donar suport als vins de l’Empordà».

«Esperem acostar-nos a les vendes del 2019 i, és clar, superar les del 2020»

El president de la DO Empordà, Xavier Albertí, diu que l’any passat «va ser un desastre perquè som una denominació molt lligada a la restauració».

La DO Empordà és una denominació «amb molts cellers petits que, per tant, té en la restauració el seu principal mercat» en una característica que, juntament amb la mala collita per culpa del míldiu, va convertir l’any 2020 en un «desastre».

Les limitacions en la restauració van ser un dur contratemps pels cellers empordanesos i, de fet, en els primers sis mesos d’aquest 2021 les vendes encara han estat un 20,66% per sota del que s’havia venut en els sis primers mesos del 2019 abans de la pandèmia. Les expectatives, però, són de revertir la situació per les bones sensacions que ha deixat la temporada d’estiu i amb l’empenta que s’espera que doni el nou posicionament presentat ahir a Girona. «Encara no tenim dades prou definitives, però esperem que ens puguem acostar a les vendes del 2019 i, naturalment, superar les del 2020, que van ser nefastes perquè som una DO molt lligada a la restauració, diria que la que més de les denominacions catalanes», va explicar Xavier Albertí, president de la DO Empordà, que també va apuntar que, a causa de la mala collita de l’any passat, fa que «tot el blanc, el blanc de garnatxa, no n’hi hagi gens per vendre».

La reobertura total de la restauració i el retorn, aquest a mig gas, del turisme estranger d’aquest estiu, fan preveure que amb una bona campanya de Nadal, les vendes de la DO Empordà d’aquest 2021 acabaran sent molt semblants a les que es van fer el 2019.

Una bona verema

El tancament de la campanya de la verema s’ha tancat «amb bons resultats» tot i la sequera i, en total, els viticultors empordanesos han collit 8.284.658 quilos de raïm. «La verema ha estat normal, en termes de producció si ho comparem amb la mitjana dels últims 10 anys les xifres són molt semblants, i en termes de qualitat, encara que hem estat afectats per la sequera, que pot ser semblar bona, però ens hauria anat bé un ruixim al final, també estem contents», va detallar ahir Xavier Albertí.

A diferència del que va passar fa un any, la verema d’aquest 2021 no ha tingut problemes sanitaris a les vinyes i això fa, com apuntava ahir Albertí, que tant la qualitat com la quantitat presentin bons números tot i la sequera. Des de la DO apunten que «les temperatures moderades durant el dia i les baixes temperatures a les nits de final d’estiu han estat ideals per a la bona maduresa del fruit». La previsió és que, davant les bones aptituds enològiques, aquesta sigui «una molt bona anyada».