Els teatres apuntalen la recuperació | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

Els teatres apuntalen la recuperació

  |   Novetats

El Punt. Ha augmentat quasi 2 milions d’euros la facturació i ‘només’ s’han perdut 190.000 espectadors del curs 2018/19.

El teatre dona per consolidada la recuperació. Tot i patir en una primavera amb unes assistències clamorosament baixes respecte de l’històric de les dades d’Adetca (Associació d’Empresaris de Teatre de Catalunya), finalment les xifres globals han salvat aquella crisi: 2.376.935 espectadors totals. Ha estat gràcies, principalment a la bona arrencada de l’any passat (tot i que encara hi havia restriccions en els aforaments i que es va escapçar el Nadal per la cinquena onada de la covid, com ho demostràvem fa uns mesos ), a finals de juliol. Respecte de la “bona temporada 2018/19”, en paraules d’Isabel Vidal, presidenta d’Adetca, s’han perdut només 189.000 espectadors. En canvi, la recaptació ha augmentat 1,8 milions d’euros, degut a la potència dels musicals (amb uns preus més elevats per l’amplitud del repartiment) a la cartellera de la temporada passada.

Satisfacció i optimisme. La mateixa que respirava Daniel Martínez (president de Focus), divendres passat. O de María José Balañá, per haver assolit el mig milió d’espectadors en els seus teatres (Tívoli, Borràs, Coliseum i Bosque 9). I també del director del Temporada Alta, fa uns dies. Toca ser optimistes i transmetre que el públic està tornant amb ganes a les sales. Un altre sector que deu estar satisfet són les sales de menys de 200 localitats que, finalment, han augmentat en nombre d’espectadors (de 233.076 a 254.336 entrades) des de la temporada 2018/19 a la 2021/22. També la seva recaptació ha pujat del 2,4 milions d’euros als 2,9. L’Apolo també creix respecte del 2018/19 dels 47.015 espectadors als 139.105 (triplicant el nombre de títols a la seva cartellera).

Qui ha perdut en aquesta temporada, doncs? A falta de fer una anàlisi més acurada, on sí que es nota una davallada és en l’ocupació (del 60% al 54%). Però és que aquest curs s’han presentat fins a 1.100 títols (16 espectacles més que en el 2018/19) i fins a 362 funcions més.

El TNC comptabilitza, després de 39 espectacles, 78.515 espectadors. És la primera temporada de Carme Portaceli (habitualment hi ha una caiguda en cada canvi de direcció al TNC). El 2018/19, amb només 27 espectacles van sumar 126.587. D’altra banda, el Teatre Lliure la temporada 2018/19 (sempre segons les dades de les espietes d’Adetca) van sumar 49 espectacles i 103.491 espectadors. La temporada passada van fer 50 títols i es van quedar en els 71.330 espectadors.

Adecta és ambiciosa i no ha volgut comparar les dades del curs passat, amb l’anterior (molt més marcat per la pandèmia). D’espectadors de musicals, en aquest curs hi ha hagut un 550% d’increment: dels 106.000 als 696.544 de musicals, per citar un exemple (29% del públic de la temporada passada). El gruix de la cartellera continua sent de gènere dramàtic (42% del públic total), que frega el milió d’espectadors. I tot i el pes específic del Gran Teatre del Liceu (el teatre líric només suposa el 7% del total dels espectadors); és el mateix percentatge que el teatre familiar i molt poc per sobre de les propostes de dansa (6%).

I la salut del català?

La cartellera de la temporada passada (i es preveu de forma similar el curs 2022/23) hi ha una gran presència d’autoria catalana (el 59%) sovint en sales comercials, el que denota la bona salut de l’escena catalana (sigui en quan dramaturgs o coreògrafs). Però, per contra, els muntatges de gran format i que aspiren a estar més setmanes en cartell (principalment musicals) tendeixen a ser en castellà. Si els espectacles en llengua catalana són del 43% (era del 46% el 2018/19), ara s’ha reduït molt la diferència dels espectadors, en funció de la llengua. Si el 2018/19 la diferència era del 43% en català davant del 35% en castellà, la temporada passada va ser del 42% al 38%, respectivament. Si no hi ha un canvi significatiu de política, el català podria deixar de ser preponderant a l’escena.

Isabel Vidal considera que no cal rectifica l’entrada de produccions en castellà a la cartellera tot i que sí que es podria “potenciar” les grans produccions en català. de fet, Adetca ahir resumia les demandes a les institucions en què s’aconsegueixi el 2% del pressupost de la Generalitat per a Cultura (s’hi ha compromès el govern a final de mandat) i que hi hagi una decidida polític de públics a través de l’educació i dels mitjans de comunicació. Després d’anys perseguint-ho, Adetca obrirà el web Triateatre.com com a central de compres i ofertes last minute d’una seixantena de sales de Catalunya, i aspiren a anar-hi sumant altres teatres per facilitar-ne tant la difusió com la compra.

Si l’empresa Focus és la gran productora teatral a Catalunya, el grup Balañà representa la potència d’exhibició a la capital barcelonina, indubtablement: disposa de les sales privades de més aforament (Tívoli, Coliseum i Borràs) tot i perdre fa més d’una dècada el Novedades i el Principal. Pel que fa al trist tancament del Club Capitol, s’ha compensat amb actuacions al Borràs i l’obertura de la 9 del Bosque.

La temporada vinent, el tívoli continuarà acollint musicals, tot i que en durades menors. Començaran amb Ghost (del 30 de setembre al 27 de novembre), protagonitzat per David Bustamante, i també celebrarà els 50 anys de la pel·lícula de Grease, rescatant el musical. Àngel Llàcer i Ivan Labanda tornaran amb el comiat definitiu de La jaula de las locas .

Pel que fa a comèdies, per Nadal convoquen a La Calòrica amb el De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda al Borràs (a més de repetir amb el Per fi sol!, de Carles Sans). I el duet d’èxits Jordi Galceran – Sergi Belbel estrenaran la comèdia al febrer FitzRoy, després dels fenòmens El mètode Grönholm (que té segona vida al Poliorama, per cert) i El crèdit. La9 del Bosque, que va obrir Bruno Oro la temporada passada (que repetirà) continuarà sent per al teatre. I, a més, provarà de ser centre de ponències, conferències i sessions “de motivació i inspiració”.