Els salaris dels empleats pujaran més que els dels directius aquest any
El Periódico. Un informe de la consultora Ceinsa situa l’increment salarial mitjà en un 3,5% per al 2024. Els càlculs indiquen que els sous creixeran per sobre del nivell de preus.
Arrenca l’any i gran part dels empresaris repeteixen la mateixa trucada de tots els exercicis als seus gestors, ordenant-los aplicar tal o tal altre increment retributiu a les seves plantilles en la primera nòmina de gener. La gran majoria de treballadors rebran aquest 2024 una pujada salarial que oscil·larà dins d’una forquilla d’entre el 3% i el 4%, si bé els empleats de base s’acostaran més a la franja alta i els directius i comandaments intermedis, a la franja baixa.
Aquesta és la projecció que dibuixa l’informe de perspectives salarials de la consultora Ceinsa, elaborat partint de les remuneracions d’unes 500 empreses i les conclusions del qual avança EL PERIÓDICO. Els seus càlculs anticipen que els sous pujaran per sobre del nivell de preus, trencant la inèrcia de pèrdua de poder adquisitiu viscuda des de l’inici de la crisi inflacionista. Si el 2023 va ser un any de transició en aquest sentit, en què part dels sous van començar a pujar per sobre de l’IPC, les projeccions de Ceinsa revelen que el 2024 la majoria de nòmines guanyaran el pols als preus.
Partint de les previsions de Funcas, que en el seu últim panel va anticipar una inflació mitjana del 3,2% per al 2024, totes les categories professionals veuran preservat, de mitjana, el seu poder adquisitiu. Vuit de cada 10 empreses ja tenen o bé decidit o bé bastant perfilat quin serà l’increment retributiu que aplicarà als seus empleats aquest 2024. Així que des de Ceinsa esperen poques diferències entre les seves estimacions i les dades a final d’exercici. Per als treballadors de base el pronòstic és que les seves nòmines pugin un 3,9%, seguit per un 3,5% dels llocs intermedis i un 3,25% dels directius. És a dir, en contra del que es va viure en cicles econòmics anteriors, quan les remuneracions van guanyar velocitat abans per dalt que per baix, actualment els “treballadors corrents” en seran els més beneficiats.
Les dades de Ceinsa apunten en la mateixa direcció que altres indicadors i avalen la tesi que la desigualtat salarial està actualment a la baixa. L’observatori de CaixaBank Research va actualitzar recentment les seves xifres, recopilades a través de les centenars de milers de nòmines que l’entitat bancària té domiciliades, constatant que el 2023 va tancar amb una bretxa salarial que va a la baixa entre els que més ingressen i els que menys. Si bé la distància entre els dos col·lectius continua sent substanciosa, actualment es troba en mínims històrics, beneficiats els assalariats amb menor poder de compra per, entre altres, una política governamental d’intenses pujades del salari mínim durant l’últim lustre.
En termes mitjans, Ceinsa anticipa que els salaris pujaran un 3,5% durant aquest 2024. Un percentatge lleugerament inferior al seu pronòstic per al 2023, que va acabar sent del 3,7%, i que coincideix amb les estimacions d’altres cases d’estudis.
Les grans corporacions
Tornant a les dades proporcionades per Ceinsa, els assalariats que més beneficiats es veuran retributivament seran els de les grans i mitjanes corporacions. Per als assalariats de societats de menys de 100 empleats, l’estimació per a aquest any és que els seus sous pugin un 3,4%; entre 100 i 500 empleats, un 4,1%; entre 500 i 1.000 empleats, un 2,8% i a partir dels 1.000 empleats, un 3,7%.
Els increments previstos per al sector privat seran superiors als del sector públic. El compromís de l’Executiu amb els sindicats és apujar les nòmines públiques un 2%. I a aquest percentatge pot afegir-se un 0,5% addicional en el cas que l’IPC entre 2022 i 2024 fos superior a les alces acumulades en aquell període. Si bé el sou dels funcionaris ha començat el 2024 congelat, ja que el Govern no va incloure en el seu decret òmnibus de l’últim Consell de Ministres del 2023 la revalorització dels sous dels empleats públics. El compromís públic de l’Executiu és aplicar l’esmentat increment amb efecte retroactiu a l’1 de gener i ja treballa per incloure’l en els nous Pressupostos Generals de l’Estat..